Fira Mediterránea comença dijous amb el Ritual de tres cultures Erritu

10.02.2018

Author

Ja som al portal de la 21a edició de la Fira Mediterrània de Manresa: ja podeu preparar la bossa perquè comença dijous 4 d’octubre i allà ens hi esperen fins diumenge amb un programa dels que fan ganes de deixar-ho tot i traslladar-se al Bages. Després d’una primera trobada ara fa uns mesos de presentació amb el seu director artístic, David Ibañez, on amb l’alcalde de Manresa, Valentí Junyent, ens van avançar les principals novetats i les claus de la Fira, aquest matí ens han citat per acabar-ho d’arrodonir. Ja definitivament ens ha dit que en aquests quatre dies, 116 companyies oferiran 161 funcions, 29 de les quals són d’estrena. La trobada ha tingut lloc a un lloc adient: el Museu de les Cultures del Món, de Barcelona. A més de David Ibañez hi havia la directora general de cultura, M. Àngels Blasco i la regidora de cultura de Anna Crespo, que han excusat a l’alcalde i a la consellera Laura Borràs de no haver pogut assistir.

ELS RITUALS, EIX DE LA FIRA
Després d’una 20a edició farcida d’excel·lents crítiques, la 21a engega la nova dècada amb novetats. Ibañez ha reiterat que “enguany hem volgut explorar la relació entre la cultura popular i els rituals, atrets per la gran font d’inspiració que aquests han significat i signifiquen en les creacions d’arrel.” Això es manifesta ja al cartell, realitzat per l’Estudi Miquel Puig, que n’ha fet tres versions: una mostra un arbre, “perquè connecta l’home amb els rituals de la natura”; la lluita entre el bé i el mal està representada per un dimoni i el tercer cartell és una calavera, que simbolitza la religió i els rituals de pas: “Totes les cultures mantenen uns codis de relació amb els rituals que l’han estructurat, com són l’espiritualitat, la comunitat… Cada cultura és única i amb la inspiració dels cartells, hem estructurat una programació que hi tingui a veure,” havia explicat Ibañez. La imatge ha estat elaborada amb les textures de la tela d’un camall amb picarols, típic de molts balls dels seguicis populars.

Una de les propostes més potents en aquesta secció és Malen (el llegat ancestral maputxe), que signa el coreògraf Ricardo Curaqueo, de l’ètnia Maputxe (Xile-Argentina). Malen vol dir nena i porta a l’escenari a 16 dones d’entre 9 i 70 anys perquè parlin de la seva feminitat. Ho fan amb la dansa, la paraula…” És una expressió molt singular d’aquesta cultura ancestral que, de ben segur sorprendrà i emocionarà tothom. Ens han passat un bocinet a la pantalla i hem vist la protagonista, una nena de 14 anys, plena d’energia. Encara que en parlem primer, serà l’últim Ritual: Teatre Kursaal, dia 7, 19.30 h

La Fira arranca amb un altre Ritual: l’Espectacle inaugural Erritu, que ha reunit les energies de Kukai Dantza, el coreògraf Sharon Fridman & Orfeó Manresà (País Basc, Israel, Catalunya). És un viatge vital que travessa els estats de la vida des del naixement al caos, passant per l’amor i la mort. Una proposta de dansa per al dia 4 d’abril, a les 21 h, a La Seu de Manresa.

I encara dins dels Rituals la Fira d’enguany presenta un bon nombre de propostes que incideixen en aquesta idea: PAS per la PAU, de l’Ada Vilaró, “consisteix en un recorregut per tot el Bages de sis dies de durada, amb la idea d’explicar sentiments i portar un missatge de pau i esperança.” Una caminada per la Pau per reflexionar també sobre els desplaçaments i fugides, que ja ha començat i arribarà a la Seu de Manresa el dia 5. Farà una xerrada sobre el viatge a la mateixa Seu: “Serà una cerimònia final a la qual intervindran nombrosos artistes i col•lectius de cultura popular. Una exposició comunitària de gran format!”, promet Ibañez.

La coreògrafa Eva Yerbabuena, proposa Cantos de azúcar, un diàleg entre la cultura japonesa i el flamenc ja que “és una enamorada dels Cants Sagrats!”, asseguren. L’acompanya Anna Sato, cantant tradicional de l’illa d’Amami. Teatre Kursaal. dia 5, 20.30 h.

El bailaor Juan Carlos Lérida, ens portarà a captar l’espiritualitat dels oficis a un taller mecànic de Manresa on s’hi ha instal·lat, immers en la seva nova etapa de creació centrada en els oficis. La proposta, encara en procés, porta per títol Máquinas Sagradas. S’estrena el divendres 5, al Taller Mecànic Ramon Pons (21 h). També es pot veure dissabte a les 18 h.

El moviment de les coses que prenen temps reuneix la prestigiosa ballarina coreana Ji Hye Chung amb un grup multidisciplinari d’artistes: Xavi Lloses, Cristina Colomer, Ramon Balagué i la Colla Castellera d’Artés. Junts reflexionaran sobre una mesura més humana del temps, partint de la força de la tradició i la dansa col•lectiva. Encara està en procés de creació i s’estrenarà al Kursaal, els dies 5 i 6.

La trapezista Júlia Farrero també presenta un fruit de la seva residència artística a la Fira: Teia, inspirat en l’ancestral tradició pirenaica de les falles. “La Júlia porta molts anys treballant a fora i tenia necessitat de tornar a casa i parlar amb les seves arrels.”

Societat Doctor Alonso, companyia avesada en trencar barreres escèniques, buscarà la connexió entre allò popular –la pandereta- i allò espiritual -en aquest cas, la poesia mística de San Juan de la Cruz,- a Estudi per a pandereta. És una estrena absoluta que es representarà al preciós Carrer del Balç divendres (19 h) i dissabte (21 h).

El cantant valencià Carles Dénia estrena a Catalunya el seu homenatge al poeta del segle XV Ausiàs March amb l’adaptació del poema Cant espiritual. Un Ritual per al Teatre Conservatori, el dissabte a les 18 h.

Acabem amb l’Esbart Joaquim Ruyra amb la seva proposta a la Seu de Manresa Tornar a casa L’Esbart ha preparat, amb motiu del seu 55 aniversari, un recital de danses que beuen dels Rituals pagans i catòlics. Diumenge 7, a les 12.30 h.

Només afegir que l’antropòleg Manuel Delgado, que ha assistit un moment a la trobada, ha dit que “els Rituals van sorgir per ordenar el caos.” I ha posat l’exemple de les perles d’un collaret que “Si nosaltres no els donéssim importància, no estarien ordenades.”

ARTS ESCÈNIQUES I CULTURA POPULAR
“La tradició i la cultura popular són motors de la creació contemporània. En aquest grup hi entra la dansa, la performance, el circ, el teatre… Obres com el Fang, de Animal Religion; la proposta de Laly Aiguadé i Joana Gomila, el Cabaret de Roberto G. Alonso i el Pilar de dos, ha exposat Ibañez.

Fang és una proposta ja estrenada i emocionant en què Quim Girón, que ha estat en contacte amb el fang des de sempre gràcies a les mans de la seva mare, ha volgut experimentar amb el cos i les acrobàcies, per arribar a al canvi que pateixen quan entren en contacte amb el fang, que ho transforma tot. Teatre Kursaal, dissabte, 18.30 h

Sa mateixa és un espectacle de música i dansa que ha unit la cantant manacorina Joana Gomila i la coreògrafa catalana Lali Ayguadé. Una mateixa imatge es va repetint i va teixint la geometria de la nostra memòria col·lectiva.

El Cabaret 13 és una proposta de Roberto G. Alonso que ja està en marxa a Barcelona. Parteix de la Cultura Popular del Paral·lel i neix com un experiment de voler indagar els espectacles que, a l’època, es feien de manera clandestina al fons d’una rebotiga o a llocs especials. “El client hi anava i el feien passar més endins on es representaven espectacles sorgits de l’espontaneitat.” El coreògraf ja fa temps que es mou en aquesta idea, ja que la representa al seu local d’assaig, a Barcelona, transformat en un Cabaret tronat. “És un espectacle que uneix la dansa amb l’humor, el teatre, el play back, el burlesque… i ho porta a la contemporaneïtat. La gent s’ho passa bé perquè cada nit és diferent. A Manresa comptem amb artistes convidats Ho veurem a la Casa Torrents, “un espai emblemàtic on les habitacions són com petits museus”, promet Ibañez. Dies 5 i 6.

I arribem a la proposta de dansa de Claudia Gómez i Raquel Viñuales Pilar de dos, una peça que mira el món dels castells incorporant a la dansa diferents elements que formen part del ritual casteller. Les ballarines creen un joc de dansa contemporània, que a poc a poc es va transformant en un Pilar. Teatre Kursaal, dies 5 i 6.

ELS CARRERS SERAN SEMPRE VOSTRES!
És una secció que, com ja apunta el títol, omplirà els carrers d’espectacles itinerants, amb molta presència de circ, teatre i dansa. Hi trobem Circ Pistolet que, amb Quan no tocàvem de peus a terra, reflexiona, amb la música evocadora de l’Elèctrica Dharma, sobre la importància de l’amistat. “El cavall de batalla de la Fira és l’arrel i, en aquesta línia, veurem l’univers fascinant de l’hispanofrancès Yifan, farcit de poesia i sentit de l’humor, que porta a Manresa Gritando sin hacer mucho ruido,” explica Ibañez.

Hi ha també els francesos Cirque Rouages, que tornen a Manresa ficant-se en la pell de dos persones emigrants a la Mediterrània i conviden els espectadors a acompanyar-los en la seva odissea. El Teatre Nu ens presenta durant tres dies a la pl. Sant Domènec el Teatre Arrossegat de Catalunya, un projecte inspirat en les companyies itinerants de repertori, “que portaven el teatre a llocs inesperats.”

Acabem amb Quixote, un gran format dels hispanoargentins Puja! Teatro Aéreo, que, “a partir del mite de la Manxa, combina teatre, dansa i acrobàcies aèries amb música en viu i enginyeria. Es podrà veure a la Pl. Major i és un dels grans protagonistes del carrer, amb una grua de 40m d’alçada i música en directe,” continua el director. Dies 5 i 6, a la pl. Major.

JOCS & FAMÍLIA converteix la Plaça Major en un espai d’experimentació lúdica per als més petits, amb els titelles de Galiot Teatre i uns fabulosos Enginys Eko.Poètics I encara hi trobareu més coses a la secció per a Públic Familiar.

Ibañez ha recordat també que“Fira Mediterrània dedica el Focus d’enguany al patrimoni immaterial de les Illes Balears”, el que ens permetrà descobrir meravelles provinents de les quatre illes. “De Menorca vindran quatre cavalls i ens faran una demostració de Doma; també tindrem els Diables de Mallorca… El diumenge es dedicarà a la Cultura Popular de base i del territori. Enguany, amb la complicitat del Focus Balears, hi intervindrà un artista de cada illa.”

LA MÚSICA DE LA 21a FIRA MEDITERRÀNIA
La música és un dels plats forts de la Fira i reuneix músics com Kepa Junquera, que comparteixen cartell amb improvisacions de jazz, música folk i altres. Destaquem el cor d’homes de polifonia occitana Vox Bigerrii el bateria novaiorquès Jim Black, una de les figures clau del jazz contemporani, que presenten el fruit de dos anys de coneixença mútua sota el títol de Tiò. El brillant violinista polonès Janusz Prusinowski ha convidat a l’intrèpid graller català Manu Sabaté a formar part de la seva banda i explorar junts sofisticades possibilitats tímbriques i rítmiques a mig camí entre Polònia i Catalunya. I, finalment, la Megacobla dels inclassificables Za!, que “proposen un experiment que, a partir de la improvisació lliure, vol portar el so de la cobla a territoris encara desconeguts. Aquest és el repte. Han estat fent un treball i ara veurem els resultats. Un experiment del que guardarem la llavor!”. Ningú millor per provar-ho que els Za!, un dels grups catalans més transgressors, per aconseguir-ho!

ESCENA INTERNACIONAL, MÚSIQUES DEL MÓN
La presència de les músiques del món al programa de la Fira d’enguany va més enllà, amb propostes com les de Bombino, màxim exponent de la guitarra tuareg, i que presenta en primícia a Catalunya el seu nou disc Deran; els anglopalestins 47Soul, un dels fenòmens emergents més prometedors de l’Orient Mitjà, que fusionen música tradicional i ritmes electrònics i influències del funk, el hip-hop i el rock; Sirventés amb tres grans de l’escena mediterrània –Manu Théron, Gregory Dargent i Youssef Sheish-actualitzant la poesia occitana medieval, o Kepa Junkera que s’ocuparà de la Cloenda de la Fira amb el seu aclamat FOK, un recorregut pels territoris de parla catalana.

ACABEM LA TROBADA
El programa és extens i us convidem a consultar-lo al web de la Fira. Ara comentarem algunes de les preguntes que han sorgit a la trobada.

La tradicional i inevitable pregunta sobre el pressupost ha tingut com a resposta “200.000 euros, si fa no fa com l’edició anterior.” I a la de si era una xifra òptima… no m’ha quedat clar. Potser hi ha hagut un “més o menys.”

Una altra pregunta ha estat saber quan li queda a David Ibañez com a director. Ha contestat que “Ja no em queda res! Aquest és el 7è any i l’últim, perquè l’any que ve estaré acompanyant el nou director. Diuen que cada 7 anys canvies la pell… Crec que ha estat una etapa amb la mida perfecte per poder entendre el projecte i tirar-lo endavant.” Ha senyalat que “Amb tot l’equip, hem intentat fer una Fira més Internacional, sobretot pel que fa a la música. També hem emprès un projecte avantguardista en tots el sentits, amb la complicitat de companys de viatge com el Mercat de les Flors.” I sobre la part professional: “La Fira, perquè sigui Fira ha d’estar connectada. Hi ha una forta connexió professional estratègica, la clau és que hi hagi moltes connexions. Pràcticament ja no fem produccions sols, perquè amb les coproduccions i intercanvis ens assegurem un recorregut cap a altres Fires.”

Sobre el mecanisme de successió de Ibañez, Àngels Blasco ha explicat que “acabarà el desembre, ens queden tres mesos per escollir un nou director. Encara no podem dir com es farà, si serà concurs públic… Però sí que en David el podrà acompanyar perquè el relleu es faci d’una manera no brusca. Quan arribi l’octubre del 2019 (la propera Fira), ja hauran treballat junts i el nou haurà begut del saber i el bagatge que té en David i la gent que l’acompanya.”

I dit això hem sortir a fer la foto de família, i hem pogut gaudir d’un moment àlgid: el cantant Carles Dènia ens ha regalat un bocí del seu Cant de Comiat. Homenatge a Ausiàs March.

Bona Fira a tothom! No us la deixeu perdre, feu-vos la vostra agenda consultant: http://firamediterrania.cat/ca/ on hi és tot.

Author