Ahir dimarts 19 de setembre, La Villarroel va acollir la funció número 100 d’ Història d’un senglar (o alguna cosa de Ricard); una obra escrita i dirigida per Gabriel Calderón. L’espectacle, protagonitzat per Joan Carreras, és una producció de Temporada Alta i Grec Festival de Barcelona.

Després de la funció, i per coronar les 100 representacions d’aquest Ricard III tan magníficament interpretat per Joan Carreras; no podia faltar-hi un pastís, testimoni del camí recorregut i, alhora, promesa de les funcions encara per venir, I un brindis amb el públic assistent!

Des de la seva estrena al Festival Temporada Alta de 2020, l’espectacle ha fet gira per: Catalunya i Espanya, fent temporada al Teatre Lliure el 2021, i al Teatro de La Abadía de Madrid; en la versió en castellà de l’espectacle, en dues ocasions, el 2021 i el 2022.

Des de l’1 de setembre i només fins a l’1 d’octubre, l’obra es pot veure a La Villarroel; en un altre exemple de l’aposta per la dramatúrgia contemporània de la històrica sala de l’Eixample barceloní. Posteriorment, la peça de Gabriel Calderón seguirà de gira per Catalunya.

L’ARGUMENT

Gabriel Calderón escriu i dirigeix aquest monòleg protagonitzat per Joan Carreras. Un actor s’enfronta al repte d’interpretar Ricard III, el monarca despietat de la tragèdia de William Shakespeare. Porta tota la vida fent papers secundaris i pensa que mereix aquesta oportunitat. Tanmateix, considera que la resta de l’elenc no està a la seva altura; i no li agrada res del que li proposa el director. Durant la construcció del personatge, les afinitats entre l’actor i el monarca anglès comencen a aflorar. Tots dos són ambiciosos i intel·ligents. Com Ricard III, el Joan no es conforma amb poc: té ànsia de poder i no està disposat a perdre el temps amb actors tous, hipersensibles o mediocres. A mesura que s’entrellacen les seves històries de vida, la relació entre l’actor, el personatge i l’espectador esdevé: cada vegada més estreta.
Història d’un senglar (o alguna cosa de Ricard) gira al voltant dels mecanismes de poder contemporanis; el desig i el ressentiment, i proposa una reflexió sobre els límits de l’ambició humana.

L’EQUIP

Joan Carreras és un dels actors més destacats de la seva generació. Entre d’altres espectacles l’hem pogut veure a Amèrica, de Sergi Pompermayer, dirigida per Julio Manrique (La Villarroel, 2022), La bona persona de Sezuan de Berltolt Brecht i dirigida per Oriol Broggi (TNC, 2019); La partida, de Patrick Marber amb direcció de Julio Manrique (Teatre Romea, 2014 i Teatre Goya, 2015); o El policía de las ratas, de Roberto Bolaño amb direcció d’Àlex Rigola (Teatre Lliure; Temporada Alta i Teatro de La Abadía, 2013)

Gabriel Calderón (Montevideo, 1982) és dramaturg, director i autor. Ha escrit més de vint obres de teatre i ha estat reconegut amb diversos premis; entre els quals destaquen el Premio nacional de Literatura en dues ocasions: el 2011 per Mi pequeño mundo porno; i el 2016 per l’antologia Tal vez la vida sea ridícula. El 2004 va estrenar Mi muñequita (la farsa), un dels espectacles més influents del teatre uruguaià recent;  el 2015 va estrenar al Teatre Nacional de Catalunya Que rebentin els actors, una coproducció entre Bitò i el TNC.

ELS PREMIS

Apart del seu gran èxit entre el públic, que li ha permès arribar a la fita de les 100 funcions, Història d’un senglar (o alguna cosa de Ricard) ha estat també un gran èxit entre la crítica; com ho acrediten les grans crítiques rebudes, i l’ampli repertori de premis recollits des de la seva estrena: Joan Carreras ha estat mereixedor del Premi de la Crítica d’Arts Escèniques, el Premi Butaca; i el Premi Max al Millor Actor, Laura Clos ‘Closca’ va ser finalista als Premis Max a Millor Espai Escènic i l’espectacle es va endur el: Premi Butaca a la Millor Producció de Petit Format.

La crítica ha dit…