Imprenta acústica (en 14 borrones)… de una aparición és la proposta que presentarà Mónica Valenciano juntament amb Raquel Sánchez dissabte 1 de desembre a les 20.30h i diumenge 2 a les 19h.
En aquesta peça, Mónica Valenciano i Raquel Sánchez extreuen l’essència de l’epicentre del dolor, de l’humor, de la poesia, de la vida. Llancen preguntes al públic amb el cos i la paraula. Paraules que viuen on habiten els secrets, cossos que moren i neixen en un exorcisme de generositat i necessitat: el cos preparat per obrir els límits, exposar-se a l’exterior i compartir; el cos com una orquestra polifònica; el cos ple d’ulls.
En paraules de Valenciano, “Aquesta trobada es proposa a partir d’un mapa-cartografia a transitar, viatjant a través d’una baralla d’imatges… correspondència oberta, cartes d’una dansa en la formulació del seu propi teixit. Entonacions d’un gest, ritmes d’un contacte, desplaçaments d’una absència que juga. Corpografies d’una xarxa a la trobada d’aquesta geografia que s’obre pas a l’interior… Cossos d’una veu, ramificant-se en múltiples plànols. L’espai com a protagonista ens vincula en el que deixa… la pell d’aquest espai que toca capaç d’allotjar un blanc inesperat… I allí on la mirada ens convoca pren la seva visió: A Barrejar… Arrossegaments orquestrals i a contratemps, el blanc és un circ d’ulls, comença en forat. La pedrada és tardor… creuant el cant d’una llàgrima tornant, dansa, escolta la parada picotejar el temps. La por destenyeix?… Un punt bordant sona en la saliva i, el testimoni passejant en el fons dels teus ulls…”
Dramatúrgia Mónica Valenciano
Creació i interpretació Mónica Valenciano i Raquel Sánchez
Ajudant de direcció Raquel Sánchez
Assistent de direcció Jorge Rúa
Aquesta activitat es desenvolupa en paral·lel a la participació de Mónica Valenciano a l’Sporá Prógrama.
Mónica Valenciano
Mónica Valenciano (Premio Nacional de Danza 2012 en la modalitat de Creació) és una figura significativa de la dansa contemporània espanyola. Va començar la seva carrera al final dels anys 80 i el 1995 va formar part del col·lectiu UVI al costat de Blanca Calvo, La Ribot, Olga Mesa, Elena Còrdoba i Ana Buitrago. La seva companyia, El Bailadero, va néixer el 1997 i va dibuixar un marcat traç en la seva carrera creativa, un abans i un després en la seva obra. Va ser al capdavant d’aquesta formació quan va començar la seva sèrie coreogràfica Disbarats: petits puzzles creatius construïts a través de l’instintiu, l’íntim i l’immediat, on el llenguatge i el seu ús a través de l’espai i el temps, cobren gran protagonisme. Aúpa! (1989), Pu