I don’t worry me és l’última proposta del col·lectiu Bertrand Lesca i Nasi Voutsas que La Ruta 40 ha escollit per posar punt i final a la programació de l’Espai Lliure de Montjuïc d’aquest primer semestre de la temporada 2019/20. Conclou així una de les primeres línies programàtiques a les quals Juan Carlos Martel Bayod, com a director del Teatre Lliure, s’havia compromès: cedir part de la programació a una companyia externa.
Durant la presentació de l’espectacle, Georgina Oliva, adjunta a la direcció i directora de Programació i Continguts del Teatre Lliure, ha volgut agrair “el compromís social i el risc assumit per La Ruta 40 en la seva programació”, durant aquests darrers mesos. També ha subratllat la “satisfacció d’aquesta experiència” i ha deixat oberta la possibilitat de repetir l’aventura.
Alberto Díaz, membre de La Ruta 40, ha explicat també els motius pels quals la companyia va decidir programar It don’t worry me d’Atresbandes: “Vam buscar entre els artistes de la nostra generació una companyia amb un compromís semblant al nostre i ells treballaven en un laboratori. De sempre, ens ha interessat la seva recerca d’un llenguatge per expressar-se i la manera com interroguen l’art i el seu sentit en escena”.
SOBRE L’ESPECTACLE
It dont’t worry me és un espectacle de nova creació que posa en evidència la tensió que existeix entre l’art i allò que considerem políticament correcte. Mònica Almirall, d’Atresbandes, ho ha resumit així: “L’espectacle gira entorn de què es pot dir i què no en escena, quin és el límit d’allò que diem perquè no sigui ofensiu, què callem per por de l’opinió general i com hi influeix el context social.”
A It don’t worry me, dos veus ens comenten l’espectacle que és a punt de començar i que el públic veurà, amb l’objectiu de donar sentit als diversos jocs teatrals que els intèrprets portaran a escena per parlar del teatre i dels límits d’allò que està acceptat.
De fet, el projecte va sorgir de la trobada entre la companyia catalana i el col·lectiu Bertrand Lesca i Nasi Voutsas durant el Fringe del Festival d’Edimburg, i ha anat evolucionant gràcies a diverses residències fetes a Anglaterra i a l’Estat espanyol. “Va ser un match professional i personal”, ha afirmat Almirall.
Les diferències culturals i les diverses maneres de fer teatre i tenir en compte el públic durant el procés de creació són alguns dels motors d’un espectacle que reflexiona sobre la funció del teatre (com a eina social o pràctica estètica), i sobre la responsabilitat de l’artista en allò que crea.
L’espectacle du el títol de la cançó country que Keith Carradine interpretava a la pel·lícula Nashville, de Robert Altman. “La cançó va sortir durant el procés creatiu i parla de la distància que un pot prendre, passi el que passi al seu voltant”, ha explicat Bertrand Lesca.
It dont’ worry me està protagonitzat pels membres d’Atresabandes Mònica Almirall, Miquel Segovia i Albert Pérez Hidalgo, i el dúo franco-britànic Bertrand Lesca i Nasi Voutsas.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
It don’t worry me. Del 16 al 19 de gener a l’Espai Lliure de Montjuïc.
Espectacle en anglès, català i castellà amb servei de traducció inclòs.
Entrades: aquí