El Teatre Romea estrenarà el 20 de maig la primera producció pròpia del 2019. És una magnífica versió de La partida d’escacs, que ha fet Iván Morales a partir de la dramatúrgia d’Anna Maria Ricart sobre l’última novel·la de l’autor austríac Stefan Zweig. Ens ho han explicat Josep Maria Pou, director artístic del teatre, Ivan Morales, també director de l’espectacle i Jordi Bosch, l’únic intèrpret, encara que no només d’un personatge. Les funcions prèvies comencen el dia 18 i es podrà veure fins al 16 de juny. El 21 de maig no hi ha funció.
Josep Maria Pou ha puntualitzat que “és la primera producció de la temporada però no la primera d’aquesta direcció artística. El mèrit és encara d’en Carles Canut!” I ens ha fet partícips de la seva satisfacció per presentar els dos protagonistes: “Puc dir que els he vist néixer al Romea. En Jordi hi té un lligam estret de fa anys i l’Ivan hi va debutar amb només 13 anys a Carícies.” I encara més perquè “venen amb una obra d’un autor imprescindible com Zweig que, a més, és la primera vegada que es pot veure a Catalunya.” Ens ha dit que està casualment a Barcelona: “No em veieu gaire perquè fa any i mig que volto pels teatres amb una balena a sobre!”, fent referència a l’obra Moby Dick.
LA HISTÒRIA D’UN SUPERVIVENT
L’argument és la història d’un supervivent. Transcorre en un transatlàntic no realista “ja l’explica en Jordi!” que va d’Europa a Amèrica. Jordi Bosch assumeix tots els papers de l’obra sol a l’escenari, en un exercici interpretatiu ple d’humor i d’humanisme. “Malgrat els llocs foscs on hem d’arribar, també hem d’anar a altres llocs. Hem de donar al públic un espai de confort i seguretat i això s’aconsegueix amb humor.”
El primer personatge és el d’un Narrador que té el plaer d’explicar una partida d’escacs molt important, entre el campió del món dels escacs, Mirko Czentovicz i un senyor molt especial, el Senyor B, que fuig dels nazis. La por i el que ha viscut l’apropa a la bogeria, però sobreviu gràcies a l’empeny de guanyar la partida al campió.
Dins del Narrador, Bosch passa per tots els personatges que explica. “Sweig va escollir un joc que demana estratègia i intel·ligència. És un joc de cap i de pensament, una partitura monomaníaca, que ens ensenya com l’autor planteja el món dels monomaníacs. Hem anat descobrint coses cada dia!”, exposa l’actor. I continua: “Hi ha una mirada de desencís cap a una Europa que sustenta uns valors que ja no són certs. Ho va escriure l’any 1941 i podria ser un mirall a l’Europa actual. És un cant a la supervivència que ens explica amb quins dimonis ens enfrontem i el preu que hem de pagar per sobreviure.” Per a l’actor, que es confessa fan de Sweig des de fa molts anys, “té un perfum d’aquells que té la gent intel·ligent. Stefan Zweig és un mag, té una habilitat única per fer-te viatjar a través de les històries que explica.”
Aquesta va ser l’última obra de Zweig abans de suïcidar-se: “És com si ens donés un missatge. En el seu últim llegat ens diu que som gent pensant i, com a tal, cal pensar que poden venir el Nazis i llavors, què fem amb el pensament? Ell veia un moviment que està naixent i que pot acabar malament si ningú ho atura. Quan Hitler va pujar al poder va haver d’exiliar-se a Viena. I després no va voler viure el que venia…”, continua Bosch.
MORALES DIRIGEIX AL LLOC ON VA APRENDRE A ESTIMAR EL TEATRE
Per a l’Iván Morales significa la seva primera direcció al Romea, tot i que hi va representar l’inoblidable Sé de un lugar, al Hall del teatre. “Estic molt agraït. Poder ser aquí amb aquest espectacle ha estat una sorpresa meravellosa perquè aquí vaig començar a estimar el teatre. He viscut una experiència molt bonica abans i després de muntar-ho. Treballar amb en Jordi és com fer una Master Class! Hem fet una dramatúrgia fidel al text de l’Anna Maria Ricart, que també ho és a Zweig. El text és tan potent que amb en Jordi hem après a qüestionar-ho tot per traslladar-ho bé al públic.”
Sobre la lectura contemporània de l’argument, el director explica que “nosaltres fem La Partida d’Escacs, no parlem d’ara. Però ens remet a una història similar que estem vivint, hi ha coses que ressonen, veiem com els totalitarismes van agafant poder. Ho fem amb mentalitat contemporània i des del nostre present. És una obra que parla de les obsessions que ajuden a llevar-te però que a la nit, et poden matar.” Assegura que té moltes lectures, que parla de l’obsessió, l’addicció, la bogeria… “En certa manera és també una història de por, perquè parla d’un home a qui l’envolta la bogeria. I la bogeria fa por!”
Morales apunta que “l’obra és un acte d’amor al teatre i treballar-la amb en Jordi referma encara més el meu amor al teatre perquè és un dels actors més treballadors que he dirigit i estima molt la feina.” Pensa que “el teatre és un art efímer que ha fer un esforç per connectar amb el seu temps. Per a mi, hauria de mantenir una mica el llenguatge clàssic perquè pervisqui en el temps. M’agrada el teatre popular, el meu desig és veure una platea amb gent de diferents procedències vibrant. “ I ens confessa que “sempre entro a la sala d’assaig assumint que no tinc idees, i aquest cop, m’he trobat a un home molt més experimentat que jo del que he après molt. Hi ha un treball de moviment, de gest… És un mestre en agilitat i no és un narrador a l’ús. Però m’agrada aprendre. Ho has de fer tot a favor de l’obra. I el fet d’anar treballant et va aportant idees.”
Morales ens ha lloat tot l’equip tècnic (Marc Salicrú, escenografia, llums i imatges; Míriam Compte, vestuari; Clara Aguilar, espai sonor; Toni Santos, caracterització; David Climent , moviment i Marc Cartanyà, ajudant de direcció). “Són un equip format per personalitats diverses i amb herències diferents a la motxilla! Però al teatre no hi ha barreres i aconseguir que tothom hi posi el que sap fer de la millor manera ha estat una experiència riquíssima. Tenim moltes ganes d’estrenar i compartir-ho amb el públic. “
Josep Maria Pou acomiada la trobada remarcant que “m’agrada molt poder presentar un text de Sweig perquè noto que s’està portant molt el seu teatre per tot Europa. Al Condal, fa poc que es va presentar 24 hores de la vida d’una dona, un musical que interpretava Sílvia Marsó i a França hi ha ara mateix una reivindicació forta del seu teatre. Probablement és degut a la situació europea que estem vivint.”
POSTFUNCIÓ TRAVESSIA RECOMANA
Només afegir que el 24 de maig hi haurà una postfunció Travessia Recomana, conduïda per Iolanda G. Madariaga i amb la presència de Ivan Morales i Jordi Bosch.
Entrades aquí