La Fira Mediterrània de Manresa, tot i que encara falta, ja està escalfant motors. Se celebrarà del 14 al 17 d’octubre i enguany impulsa  el que anomenen el seu Primer Obrador d’arrel.

Aquest matí s’ha presentat als mitjans en un espai molt significatiu i gairebé poètic: l’obrador de l’empresa manresana centenària Mosaics Martí, fundada el 1913 on es fan paviments, mosaics i altres productes procedents del ciment. Una idea per reforçar l’Obrador de la Fira, on els treballadors ens han acompanyat durant tota la presentació sense deixar de treballar.

Hi han assistit Marc Aloy (alcalde de Manresa); Maria Àngels Blasco (directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat); Anna Crespo (regidora de Cultura de l’Ajuntament de Manresa); i Jordi Fosas (director artístic de Fira Mediterrània).

Segons ha manifestat  Jordi Fosas, “l’Obrador neix amb la voluntat de ser un espai d’experimentació i suport als artistes que treballen l’arrel des d’una vessant contemporània. Alhora buscar i crear xarxa amb altres festivals per obrir al mercat aquestes propostes. Per aquesta raó, els projectes estaran coproduïts amb altres entitats, empreses i institucions. Mosaics Martí tenen molt a veure amb la Fira d’arrel: d’on venim, qui som i com ho hem anat treballant, perquè ens envolten els motlles de les rajoles!”

L’Alcalde de Manresa Marc Aloy ens ha donat les  gràcies per ser-hi. I ha dit: “Venim a explicar un projecte molt interessant de dur a terme. La pandèmia ens va portar a una situació cultural que ja coneixem. Ha portat dificultats però també ha contribuït a que, a finals d’any, vam poder començar amb molta força aquest projecte de coproducció. La idea és ajudar el mon cultural, incentivar-lo, treballar nous projectes… i tot partint de l’arrel.”

La Fira proposa 19 projectes que s’han creat amb 24 equipaments que ja promouen aquest treball a partir de l’arrel. Són propostes d’arrel, que s’estan creant amb clau de present, utilitzant un llenguatge contemporani, i que pretenen interpel·lar el públic d’avui sobre temes d’actualitat. Es duran a terme en col·laboració amb altres institucions i entitats, amb l’objectiu de crear sinèrgies i complicitats entre diferents actors. L’objectiu és enfortir el sector cultural que ha quedat molt dèbil. Les coproduccions  ajuden a recórrer el territori català!

Per acompanyar gràficament aquestes propostes i la resta d’activitats, l’estudi Kocori i Fira Mediterrània segueixen la línia de la imatge gràfica de l’any passat amb un cartell elaborat sota el concepte de les mirades a l’arrel. 

L’Obrador d’Arrel

Què es obrador arrel? És un programa d’acompanyament a projectes  artístics que treballen patrimoni material d’arrel, cultura popular, però que proposen nou treballs. A la a fira es treballen tres grans línies:

1. Acompanyar artistes tot procés, fira creativa i estimulant que acompanya el talent. 
Tots els projects tenen un suport econòmic en forma de coproducció. I un acompanyament total.
Des de la Fira es poden posar en connexió artistes contemporanis amb gent que treballa la cultura popular, i acompanyar-los fins al mercat. 

2. Volem crear xarxa, tenir socis partennaires, connectar amb altres festivals, altres espais que ens acompanyin i vulguin acompanyar l’artista.
Ho volen fer amb festivals que ja treballen amb arrel però també amb els que no hi treballen. 

3. Fomentar maridatges entre la creació contemporània i el teixit associatiu de la cultura popular. 

Avui s’han presentat els 19 primers projectes. 14 s’estrenaran el 2021 i 5, el 2022. “Compten amb 23 entitats, equipaments, festivals o fires son partennaires. que ens han ajudat.”

Acte inaugural

Una de les propostes incloses a l’Obrador d’arrel serà l’encarregada d’inaugurar la 24ª edició de la Fira. Es tracta de Trencadís, a càrrec de l’Orquestra de Músiques d’Arrel de Catalunya (OMAC), una nova formació integrada per 31 músics joves i nascuda amb l’objectiu de treballar la música d’arrel dels Països Catalans, amb esperit innovador i experimental. L’OMAC s’estrenarà a Manresa sota la direcció del compositor Daniel López.

Les Arts Escèniques

Comencem per aquest programa, que és el que coneixem millor des d’aquesta revista.  Hi ha tres propostes que venen de l’edició de l’any passat: Són TRA TRA TRA, tradició, transmissió i traïció d’Explicadansa, en que Beatriu Daniel i Toni Jodar presenten la darrera entrega de la trilogia de conferències ballades que fan un recorregut per la història i evolució de la dansa; Una coproducció del Mercat de les Flors i Eix Dansa.

Segueix Tradere, proposta de la coreògrafa i ballarina Laia Santanach, que continua centrant el seu treball en l’arrel i en com les tradicions colpegen nostre cos. Coproducció del Mercat de les Flors, Dansaneu i el Ballet de Marsella.

Pol Giménez estrenarà Faunus, i com convertir-se en tot el que no és a partir de la figura del Faune. Un espectacle de dansa clàssica de Nijinsky ,amb un llenguatge contemporani emmarcat en les fronteres del flamenc.

El movimiento involuntario de Lara Brown, en que estudia l’impacte del folklore en un cos contemporani agafant la jota com a punt de partida coreogràfic.

Lóng, que cerca les similituds entre les cultures d’orient i occident i investiga sobre identitat i tradició, i que l’any passat va ser espectacle en procés de creació a la Fira, de la companyia Kernel Dance Theater, 

Finalment, (la)Montserrat, d’Assumpta Mercader i A Piacere Grup Vocal, una proposta que dóna un pas escènic a la narració oral a partir de llegendes de la muntanya de Montserrat. Coproducció de Fira Tàrrega i El Graner. 

La música

UllsClucs, la proposta per a públic familiar amb músiques d’arrel de l’Obra del Cançoner Popular, amb direcció musical d’Arnau Obiols i direcció escènica de Sònia Gómez. També forma part de l’Obrador de la Fira. 

Segueix Més lloc per a la fosca, un treball a quatre mans d’Elvira Prado-Fabregat, Carles Viarnès, Míriam Encinas-Laffite, Pau Encinas-Lafitte i Laia Fortià, inspirat en solitud de Caterina-Victor Català. 

Dins l’àmbit musical, l’Obrador d’arrel també inclou un pont entre la guineana afincada a Sabadell Nakany Kanté, amb músics de cobla.

O Suona meets gralla, que marida els sons de la gralla catalana i la suona taiwanesa amb Manu Sabaté, Carles Marigó, Ya-Yuan i Chien-Yun.

Almanac, 40 anys, la revisitació del primer disc del grup La Murga,  que va començar a preparar el recentment desaparegut Jordi Fàbregas. Havia de ser per celebrar els 40 anys i a l’octubre, a la Fira. 

Glòria Rivera ens farà una exhibició a transgressora e irreverent del cuplet. És un espectacle coproduït amb el TNT, FiraTàrrega, l’Antic Teatre i la companyia  José y sus Hermanas.

Segueix la proposta del senegalès Momi Maiga que al so de la kora i en companyia del percussionista Aleix Tobias i el violoncel·lista Martín Meléndez, farà un tribut al poble mandé i a la seva trobada amb la cultura flamenca.

Les 5 propostes que comencen a treballar pel 2022

Les cinc propostes per a  de l’any que ve es vinculen amb entitats de l’associacionisme de cultura popular, un dels col·lectius més afectats per la pandèmia. 

Dos projectes amb una mirada a Manresa. L’any 2022 es compliran 600 anys de l’arribada de Sant Ignasi de Loiola a Manresa “I hi volem sumar dues coproduccions:  Reditus – El Pou de la Gallina, una mirada contemporània amb llenguatge de circ a la llegenda del Pou de la Gallina, que preparen en un proposta de gran format la Cia. Voël i la colla castellera Tirallongues de Manresa. I Correllums, en què Bacum i el diables de Xàldiga substituiran les tradicionals forques dels diables per llums làser en una reversió dels tradicionals correfocs.”

També  Les eines, del Cor Jove Amics de la Unió, una projecte que treballa a partir de les cançons de treball al camp de l’Obra del Cançoner Popular. També vinculat al centenari de l’Obra del Cançoner Popular, l’Esbart Ciutat Comtal  proposarà una relectura de les danses que en formen part.

 Acabem amb El rapte, de l’Esbart Manresà, amb un recorregut per la vida de Sant Ignasi de Loiola, que es presentarà quan se celebren els 500 anys de la seva arribada a Manresa.

A banda de la participació de Fira Mediterrània, a la recerca de complicitats i mercat, aquestes propostes artístiques també comptaran amb l’acompanyament d’altres entitats, empreses i institucions coproductores.

Amb confirmacions fins a data d’avui, es tracta de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès; l’Ajuntament de Tarragona; l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès; La Marfà – Centre de Creació Musical, Olot Cultura; el Tradicionàrius, Transversal – Xarxa d’activitats culturals; L’Auditori de Barcelona Amb so de cobla; el Festival De Llegendes;  l’Ajuntament de Girona – Ajuts Girona Kreas, SEED Music;  FiraTàrrega, el Festival TNT Terrassa Noves Tendències; l’Antic Teatre, José y sus hermanas; el Mercat de les Flors, l’Ésdansa, el Ballet National de Marseille; el Dansàneu, El Graner, el Centre de creació de dansa i arts vives, l’(a)phònica i el Càntut.

El cartell

S’ha presentat  també la imatge gràfica de la Fira: “Hem volgut donar continuïtat a les mirades a l’arrel que l’any passat ens proposava la dissenyadora gràfica i fotoperiodista Anna Brugués, de l’estudi de disseny Kocori. perquè ens sembla que no vam poder fer tot el que volíem.” 

El concepte creatiu de la imatge és la interacció entre artistes, públic i professionals. Proposa   un joc de mirades que connecta amb les mirades polièdriques sobre l’arrel que defineixen la Fira Mediterrània i que  és vigent aquesta edició. El símil lliga amb la idea de les mirades sobre l’arrel, la cultura popular i el patrimoni immaterial que fa la programació de la Fira. I que marquen la seva especialització en relació a la resta de fires del sector cultural.

 Enguany s’han tornat a preparar tres versions, una per a cadascuna de les disciplines principals que configuren la programació artística: la música d’arrel i les músiques del món, les arts escèniques i la cultura popular i el patrimoni.

Al cartell musical, Adrià Grandia sosté una viola de roda, amb la mirada riallera d’un home d’edat avançada.

Al cartell d’arts escèniques, la Sònia Serra, de l’Esbart Manresà, fa un pas de dansa, mentre sosté els ulls d’una noia d’una altra ètnia.

Finalment, al cartell de cultura popular i patrimoni, dues castelleres de la Colla Tirallongues de Manresa fan un pilar, mentre la base sosté la mirada de sorpresa d’una noia de més edat.

I ja ho tenim!  L’Alcalde de Manresa Marc Aloy, ha tancat l’acte dient: “Ha estat un dia de sorpreses, amb una de molt emocionant: poder  presentar les produccions en aquest espai meravellós que són els Mosaics Marti, que porten  més de 100 anys fent petites obres d’art. Són capaços de mantenir produccions al llarg de 100 anys, sempre amb les mans, Cada  operari és un artista i Porten més de 100 anys com a exportadors  Porten més de 100 anys com a exportadors.” 

I és una metàfora del que es la Fira: “Més que una  mostra és un laboratori, un espai de creació on hem de incitar les persones que treballen la cultura d’arrel a posar se d’acord en oferir un nou producte. La Fira també és un gran aparador on només mostrem el laboratori.” 

I s’han acomiadat dient: “Aquesta serà una fira de transició Esperem que l’any 2022 torni a ser un esclat de joia, de cultura, festa, creació…   De moment, comencem a desconfinar-nos i a mostrar-nos una mica més!”