L’actor, cantant, dramaturg, director i comediant, que no para de treballar, investigar i de portar els seus espectacles pel món, ens ha presentat aquest divendres 20 anys no són na, una creació autobiogràfica on presenta un repàs de la seva carrera, incloent aquells moments àlgids o personals que, com a públic, no tenim ocasió de conèixer. Ens hem trobat amb un Joan Vázquez il·lusionat, feliç… I és que la proposta és com una capsa de tresors per a l’artista “perquè hi canto el que m’agrada i he convidat nombrosos amics i companys de professió que m’han acompanyat al llarg de la meva carrera.” La mala notícia és que només en farà quatre sessions , els dilluns 4, 11, 18 i 25 de novembre i que, per anar bé, les hauríem de veure totes perquè no n’hi haurà cap igual. Un espectacle irrepetible que acull el Barts Club del Paral·lel. Corre, corre…
Els 20 anys del títol commemoren el seu bateig als escenaris ja directament amb un gran espectacle com Rent, l’any 1999. “A més del número ‘rodó’, tinc una sensació similar. En aquell moment estàvem a punt de començar un nou mil·lenni i ara, també s’augura que el 2020 serà un any de canvis,” diu. També va ser l’any 1999 quan va començar a desenvolupar la seva altra passió: la docència, a la que s’hi dedica actualment per ajudar a les futures generacions a mantenir l’espurna del musical. Li brillen els ulls quan ens diu:“Fer-ho a la Sala Barts és ideal perquè jo sóc del Poble Sec i al Paral·lel vaig descobrir el gènere musical, el cabaret… Amb 12 anys vaig anar al Teatre Condal a veure Linea Roja i em va sorprendre tant que em vaig pensar que s’acabaven de inventar el gènere! Després (l’any 1994) vaig veure Germans de sang amb l’Àngels Gonyalons i ja vaig dir: Jo vull fer això!”
Els inicis, però, estan a Rent. “Els meus pares m’havien portat a veure’l als EUA i vaig flipar. Just l’any següent Focus va convocar audicions i m’hi vaig presentar. Després de diverses proves em van acceptar per cantar a l’ensemble, però encara no tenia l’edat, i el meu pare va haver de firmar el contracte!” I ja van anar venint Something’s Coming: tribut a Sondheim; Merrily We Roll Along; Hair, Ciutat de Gespa, Florde nit. El Cabaret, Bagdad Café, My Fair Lady, Mamma Mia!… sent reconegut actualment com un dels artistes més ben valorats al món del musical. Parlant dels càstings ” recomano als joves que no tinguin por i que en facin, que s’hi presentin. No són fàcils però els vull dir que jo, els espectacles que més he disfrutat, són aquells on he hagut de lluitar més per arribar-hi.”
L’ESPECTACLE
I anem a l’espectacle! Vázquez estarà acompanyat de músics en directe, notablement de Gerard Alonso amb qui ha format tàndem en moltes ocasions. “La idea és establir un monòleg continu amb música, i també riure amb les anècdotes que hem viscut amb els companys que convido a compartir l’escenari amb mi. Ha sortit un cabaret íntim, on hi domina la comèdia i la musica interpretada amb saxo i piano. L’espectacle permet improvisacions i incorporacions inesperades…”
Les cançons que canta formen part dels seus espectacles: “No vaig més enllà perquè la peça està pensada per fer aquí a Catalunya i amb la meva gent. Però són temes amb un pòsit: els de Paquito Alonso pel que significa el seu record, o els de Hair i Rent, dos musicals que han canviat generacions…” La idea ha estat commemorar aquests 20 anys coincidint amb la data. “Normalment ja no ho farem més, aviat portarem Ocaña, Reina de las Ramblas a La Seca a fer temporada. I tenim més coses pensades…” Però si que ha fet un disc del que n’està molt content: “Bé, dos! Hem tret el de Ocaña i aviat sortirà un altre on canto temes crooner. M’agraden molt. Com que sempre m’agrada escorcollar d’on venen les coses, vaig descobrir que la majoria de temes que cantava Sinatra són de musicals. I a mi sempre m’han encantat! Al disc canto els meus somnis!”
Joan Vázquez a la presentació de ’20 anys no són ná’
Durant la conversa distesa que hem compartit amb ell, ha posat èmfasi especial amb l’analogia que sent que ha establert amb el gran Paco Alonso, que va començar al Paral·lel i va portar els seus espectacles pel món, especialment a Nova York, mentre ell ha pogut portar la seva biografia Paquito Forever a Londres, dues vegades i en anglès. “Vaig interpretar a Paquito a Flor de Nit el Cabaret i quan em van proposar fer una altra cosa, ja vaig dir que m’agradaria recordar la impressionant biografia del gran Paquito.” Vázquez va participar al llibret.
Ha recordat també que Paquito Alonso va morir justament la mateixa setmana que van estrenar l’espectacle. Una veïna que coneixia Víctor Álvaro, director de la peça i de l’Almeria teatre, el va trucar per que estaven buidant la casa i llençant tot el material que tenia guardat a un contenidor: vestits, llibres, discos… “Ho van anar a buscar i ho van portar tot a Gataro Produccions, a l’Almeria. Els vestits,que confeccionava ell mateix, són d’una qualitat exquisida i una i imaginació desbordant. En Joan Vázquez els va posar a lluir a l’escenari perquè el públic els veiés mentre feia l’espectacle.”
I sobre l’espectacle no ha explicat gairebé res perquè hi haurà molta improvisació i sorpreses. Potser recordarà aquella inoblidable Mamma Mia!, que va interpretar al Barcelona Teatre Musical, un espai amb capacitat per a 2000 persones que omplien cada dia i avui està tancat. O el Grease, que va compartir amb Mariona Castillo com a treball de l’escola Memory… Cantarà una quinzena de cançons per dia.
Les dates de les intervencions dels diferents companys de professió queden així. Però sempre hi poden haver sorpreses…
4 de novembre
Mariona Castillo, Marta Ribera i Chipper
11 de novembre
Àngels Gonyalons, Bealia Guerra i Manoli Nieto
18 de novembre
Beth Rodergas, Jordi Coll i Sylvia Parejo
25 de novembre
Patrícia Paisal, Víctor Alvaro i Rubén Yuste.