A partir del 12 d’octubre, al Teatre Condal se celebrarà un casament dels grossos. S’hi estrena El Pare de la Núvia… i potser del nuvi!, una comèdia escrita a quatre mans per un tàndem que ja ens va mostrar que podien fer grans coses junts a El Crac i, recentment a l’enigmàtica Escape Room: Héctor Claramunt i Joel Joan. La dirigeix en Joel i compta amb un planter molt interessant d’intèrprets, al capdavant dels quals hi hauria “els tres millors còmics de l’escena catalana”, com han dit a la presentació: Joan Pera, Pep Sais i Maife Gil. Aquests són els ‘veterans’, que s’envolten d’un bon equip de joves format per Anna Carreño, Oriol Casals, Marc Rius i Sergi Vallès. Aquest dimecres ens l’han presentat i diu que s’hi estaran fins al 15 de desembre però… “abans de començar ja hem venut 15.000 entrades anticipades.” Per tant, millor que pareu una mica de llegir i premeu aquí.
En Joel Joan explica que la idea neix d’una trobada dels autors amb Focus “els més sagaços de la ciutat, perquè ens van dir: volem una obra per a Joan Pera i us donarem el títol. La resta ja la fareu. I el títol és El pare de la núvia.” I continua: “Amb l’Héctor ens entenem molt, tot i passar-les canutes. Primer, saber el títol ens va semblar que era començar la casa per la teulada però ens ho vam prendre com un repte, sobretot perquè significava una experiència brutal treballar amb el Joan Pera. A més, el títol ja ens feia venir ganes de jugar: segur que hi havia de sortir un casament!”
Van decidir donar-li una estructura amb cinc actes i un entreacte “com es feia abans”, i aprofitant el gran comunicador que és en Joan Pera, li reservarien converses amb el públic. I com no podia ser d’una altra manera: “Ens ha sortit una comèdia romàntica i esbojarrada, amb referents nostrats. Passa avui i tots els que hi intervenen, creen conflicte. El títol ja n’insinua un…” I s’atura, com si se li hagués escapat, quan a tots els cartells ja diu allò de ‘…i potser del nuvi.’ Però no us capfiqueu: diu potser.
L’Héctor Claramunt, que no l’ha dirigit i per tant l’ha vist més des de fora, assegura que “per al públic serà com si anés a una festa. En Joan Pera és el millor actor de comèdia que tenim. Té una veritat que connecta immediatament amb l’espectador, que no hi veu un pallasso. Ja li hem demanat que fes morcilles als assaigs i, de debò, se li acudeixen coses que no es poden deixar perdre! Està escrita per a ell i perquè la disfruti. Les obres funcionen si l’actor és feliç a l’escenari. I no és fàcil, eh! Passem per moltes situacions delirants!”
LA HISTÒRIA
La presentació de ‘El pare de la núvia’ també va ser una festa!
En presenta en Francesc Ramon Pujols-Pinyol, reconegut Mestre Galeter i artífex de la marca Galetes Pujols-Pinyol, les millors del país. Està folrat de calés. I està content perquè la seva filla -única- és a punt de casar-se amb en Bernat, un noi com cal i el gendre ideal.
Endut per l’emoció, prepara una festassa amb un munt de convidats. espectacles per a la canalla, una reconeguda orquestra simfònica per amenitzar la vetllada… I focs d’artifici! Però tot es capgira quan, 24 h abans del casament, en Francesc Ramon coneix la seva consogra i descobreix que és una antiga amant que va tenir un fill poc després de separar-se…
COM HO VEUEN ELS INTÈRPRETS?
Hi ha quatre personatges ben definits i dos, els que interpreten Marc Rius i Sergi Vallès, que són sorpresa.
Joan Pera respira a fons i diu: “Déu n’hi do quina pressió! I m’he d’espavilar en quedar bé, perquè ja em deuen quedar poques oportunitats… Bé, jo sóc el pare de la núvia. I per a mi és una experiència nova perquè jo tinc 6 fills i cap nena.” Assegura que “és bonic que la gent jove jugui i tingui interès per nosaltres. És d’una gran generositat i treballar amb ells, és molt gratificant!” A més: “És el tipus de teatre que et fa disfrutar i que disfruta la gent. Per a mi, el teatre és casa meva i, el Condal, encara més!” I pel que fa a les morcilles: ”Ja hem quedat amb el cap de sala que ens avisi els dies que vingui el dire… “
En Pep Sais i Joan Pera ja han treballat força junts. “Vam fer El Fantasma de Canterbury i anys enrere havíem fet el Dr. Caparrós, El millor dependent del món i també hem coincidit fent doblatge. Entre nosaltres hi ha molt bona química i això arriba al públic, diu en Pep, que afegeix: “Amb la nena també vaig fer Toc-Toc. Amb els nois, no hi havia treballat.”
La nena és Anna Carreño: “M’agrada ser la nena, tothom em cuida molt! Jo segueixo tot el que fa en Joel Joan als teatres i per a mi ha estat un càsting de luxe. L’obra és una troballa molt xula!”
Maife Gil explica que “feia anys que no treballava amb en Joan Pera i riem molt! Jo sóc la mare de la núvia, un paper també boig. I he de dir que, jo que he fet molts vodevils, mai havia fet el que em fan fer aquí!
Per a l’Oriol Casals, el nuvi “ha estat un plaer treballar amb gent de l’ofici, que treballen amb tant de rigor i amor al teatre. Jo he estat callat… i a aprendre! Serà una festa!”, assegura.
En Marc Rius diu que “ja tenim ganes de que ho vegi el públic. Venen dies complicats i venir aquí serà el millor!” I Sergi Vallès ha afegit: “És un luxe treballar amb gent tan autoexigent. Cada dia aprenem coses!”
En Joan Pera els tira també floretes: “Avui els joves estan molt ben preparats. És gratificant treballar amb gent que estima tant el teatre.” I pel que fa als altres joves, els autors: “És un espectacle que et facilita donar veritat, no decebre l’espectador. Cal fer la funció amb idea de servei, un acte de generositat de l’artista envers el públic. Jo sóc molt obedient i en Joel estima tant el que fa que t’arrossega i t’hi entregues.”
I en Joel conclou… defensant les morcilles!: “Una obra s’ha d’entendre i fer-la teva. En Joan, un cop l’entén i la fa seva, treu el seu talent i la fa créixer. Si l’entén, tot el que diu és bo!