Xavier Albertí i Jordi Oriol, dos excelsos investigadors del llenguatge, tornen a unir els seus talents creatius al teatre -i ja és el tercer cop!- com a director i actor respectivament de La Niña Gorda, de Santiago Rusiñol, un espectacle que s’inscriu a l’Epicentre Rusiñol, programa que dibuixa el contingut de bona part de la temporada actual del TNC. En aquest sentit, Albertí, director també del TNC, ha manifestat la seva satisfacció: “Estem contents perquè crec que hem contribuït a girar la mirada que l’espectador tenia envers Rusiñol. Han pogut veure que es tracta d’un autor absolutament contemporani, sobretot amb l’espectacle Els jocs Florals de Canprosa i més recentment, a l’Annus Irritabilis #SR. Amb aquests espectacles, xerrades que hem fet i mes coses, hem pogut oferir una mirada polièdrica d’aquest importantíssim autor.” I és que Santiago Rusiñol va ser un dels grans ambaixadors de la modernitat a Catalunya, “i provocador de nombroses polèmiques amb els principals moviments polítics del tombant del segle XIX al XX, que sempre va saber posar el dit en algunes nafres extraordinàriament sensibles!“
La niña gorda neix l’any 1917, en plena Guerra Europea. Just un any després de ser publicada, va obtenir un premi als Jocs Florals, tot i que el jurat la va titllar de ‘poc catalanera.’ “És una obra simbòlica, plena de claus de lectura complexes. Se li ha dit l’antibenplantada perquè proposa una àcida paròdia de La Ben Plantada d’Eugeni d’Ors. Amb aquesta obra, Rusiñol s’enfronta cruament a l’idealisme noucentista, que pretenia canviar els preceptes de la literatura i el teatre i posar les bases d’un nou Estat sense tenir en compte les misèries amb què malvivia una gran part de la societat catalana.” Jordi Oriol n’és l’únic intèrpret i també l’adaptador. Es pot veure a la Sala Tallers, del 19 de desembre al 4 de gener.
L’argument ens parla de una nena afectada de gegantisme, que neix ja pesant al voltant de 8 kg. Pertany a una família molt humil. És filla de Giordano Bruno, un home que repartia novel·les per les perruqueries del barri de Gràcia i de Narcisa, a qui tothom anomena ‘La Catòlica.’ Ells viuen en un entresòl del carrer Torrent de l’Olla, la mare no treballa i ben aviat sorgeixen problemes per tirar endavant, ja que la nena menja més del normal i no saben què fer ni per educar-la ni per alimentar-la. Passa el temps, la nena creix, cada cop menja més i arriba a pesar 300 kg. El seu estat feixuc fa que no l’interessi res, es passa el dia plorant i l’única cosa que la distreu és llegir les novel·les que reparteix en son pare per guanyar-se la vida, ja que en el sentimentalisme tràgic de les novel·les és l’única vida que per a ella té sentit.
L’arribada d’un vell amic, un domador procedent de l’Argentina, canviarà el futur de la noia. Per al domador és una mina d’or, que es podria exhibir amb les feres. El pare accepta mostrar-la com un fenomen i decideixen muntar una barraca de fira, que anomenen Palau dels Fenòmens, on el públic podrà admirar les habilitats del domador, la meravellosa pell d’un tatuat i, com a plat fort, la niña.
“Rusiñol defensa el diferent, en aquest cas a una nena que viu envoltada d’un món sòrdid que alimenta la seva ingenuïtat per obtenir-ne un rendiment econòmic També proposa una reflexió profunda sobre el desig sexual femení, sobre la dona com a mare i sobretot ens mostra com ens costa acceptar les diferències”, diu Albertí, que qualifica l’obra “un tresor com a novel·la i un gran monument de la llengua catalana.”
UNA MERAVELLOSA PARTITURA DE PARAULES
Per a Albertí i Oriol, després de fer junts La caiguda de l’H i L’Empestat, significa la voluntat de continuar amb l’estructura del joc fonètic. “Les paraules són totes de Rusiñol, però semblen escrites pel Jordi Oriol perquè mantenen la meravellosa partitura de paraules de original, per esdevenir una obra d’avui. Té molt de l’expressionisme alemany que ens arribava, en forma de music hall i Cabaret…” I hi ha una pianola que en Jordi va heretar, amb la ens regala un repertori de l’època, del Paral·lel, dues peces d’Enric Clarà i la Mort d’Isolda de Wagner.
“En Xavier em va convidar a llegir la novel·la abans. I la lectura em va fascinar, em va traslladar a recordar la llengua del meu avi, emmirallada amb la de Rusiñol i de Pitarra! I em vaig posar en l’exercici d’investigar, que és d’on em ve la passió per la llengua. Per a mi, és més important la llengua que les històries.”, expressa Oriol. I va descobrir que “s’expressa en un llenguatge superpoètic i rítmic que ens situa a l’època, tot i que tracta temes molt actuals. És una crítica ferotge a la societat masclista que ha perpetuat la dona com a condiment de l’home. La Ben Plantada seria la dona que voldria l’home de l’època,” diu Oriol.
Gira per Catalunya
Juan Carlos Beas, regidor a Sant Andreu de la Barca, ha assistit a la presentació en qualitat de representant dels 8 Teatres en Xarxa que s’han associat amb el TNC per tirar endavant l’espectacle, el que fa que aquests i molts d’altres siguim coproducció del TNC amb aquests Teatres en Xarxa. “Som 8 teatres de 8 municipis diferents, que tenim la voluntat de portar espectacles de 1er nivell als nostres teatres. Gràcies a la col·laboració amb el TNC des de fa 5 anys, les representacions a aquestes ciutats s’han fet accessibles perquè ens ha significat un estalvi economic important.”
Parla de Lleida, Llinars del Vallès, Sant Andreu de la Barca, Tordera, El Vendrell, Sant Joan Despí i Barberà del Vallès. I reitera l’èxit de les exhibicions, ja que “A Sant Boi, per posar un exemple, en 5 anys s’han fet 141 funcions. Xavier Albertí procura mantenir complicitat amb tots els equipaments.”
Quan acabin les representacions al TNC La niña gorda emprendrà una gira per totes aquestes poblacions. Jordi Oriol manifesta, content: “No m’havia passat mai estrenar a Barcelona sabent que tindria tants bolos assegurats!”
Publicacions entorn de l’Epicentre Rusiñol
Publicació del TNC
Santiago Rusiñol, opuscle editat pel TNC amb ocasió de l’Epicentre Rusiñol.
Publicació d’Arola Editors i del TNC
Els Jocs Florals de Canprosa, llibret d’estrena al preu de 3 € i text de l’obra.
Publicació d’Edicions de 1984 i de la Institució de les Lletres Catalanes
El fugitiu que no se’n va. Santiago Rusiñol i la modernitat, de Raül Garrigasait (en venda a les llibreries)
Publicació de L’Avenç i del TNC
Teatre polèmic de Santiago Rusiñol (en venda a les taquilles del TNC i a les llibreries)