| El reconegut actor José Sacristán actuarà per primer cop al Teatre Romea a partir de demà dia 27 de març, Dia Mundial del Teatre. Tota una efemèride que no oblidarà, ja que, a més, hi porta l’obra Señora de rojo sobre fondo gris, d’un bon amic seu ja desaparegut: Miguel Delibes. Ens ho han presentat aquest matí amb la presència del director José Sámamo, també adaptador de l’espectacle amb el mateix Sacristan, Inés Camiña, que també ens ha acompanyat, i Jordi González, vicepresident d’Art i continguts de Focus, que ha parlat de Sacristán així: “És molt difícil anar tota la vida de gires, d’un lloc a l’altre. Ha estat molts anys triomfant arreu. Però en Sacristán ho ha superat tot. Això és estimar el teatre.”
Expliquen que Delibes no volia portar aquesta obra a escena. Deia que era un vòmit que va escriure ple de dolor i que s’havia de quedar així. Però tot va canviar quan l’any 2008, Sacristán en va fer una lectura i Delibes hi era. Va trucar a Sámamo, entusiasmat. “En veure’l així, ja ens vam posar tots dos a fer l’adaptació. Però Delibes va morir l’any 2010 i ho vam parar. I’any 2018 l’hem reprès, aquest cop amb la Inés. Ho vam estrenar el 16 de novembre del 2019,” exposa el director. Cal dir que no és el primer cop que exploren l’univers de Delibes. 30 anys enrere ja havien muntat Las guerras de nuestros antepasados.
ANEM A L’ESPECTACLE
Sacristán agafa la paraula per manifestar la seva satisfacció de, finalment, estrenar al Romea, “un Temple al cor de Barcelona!” Explica que Delibes va escriure l’obra l’any 1991, amb motiu de la mort de la seva esposa Ángeles de Castro. “És la única obra que va escriure amb personatges reals, però amb els noms canviats. Però no els retrata, és literatura. I jo tenia moltes ganes de interpretar a Nicolás, el pintor, sabent que és, en realitat, el meu amic Delibes. Per a mi, tot el que té a veure amb Delibes és un regal!”, manifesta. I segueix: “És una sort, un privilegi que celebro. I no és només el personatge. Sento que li faig un homenatge. La gent com ell són gent que ens ensenya a mirar.”
Sobre el personatge: “Ell està en temps present i des d’aquí recorda i entra en un espai no realista. I fora del temps i de l’espai, construeix un discurs i després, torna al present. La funció és plena de records des de la dona li diu que està malalta. Un record que dura una hora i mitja! El més extraordinari del relat és que l’escriu un home enamorat. Per a mi és una immensa sort explicar la historia d’un home de Valladolid, que està trist perquè la seva dona mor. Jo puc triar i això és una gran sort. El que més m’atrapa de l’ofici és que és un joc, com quan juga un nen que vol fer creure que és el que no és però en gran.”
Sobre els seus anys als escenaris, diu: “El teatre, lluny de produir cansament, em fa l’efecte contrari. Quan un personatge m’ocupa, és difícil que pugui venir un altre. Jo vull dedicar més temps als meus personatges.” Explica que ha estat molts cops a Barcelona i que hi ha portat 4 obres.
Per la seva banda, Inés Carmiña s’ha mostrat “molt agraïda de poder treballar amb dos homes tan grans, en l’adaptació d’una obra d’un altre home gran!” I ha convidat a la gent jove a veure l’obra “perquè són sentiments universals. L’encert de Pepe és que va prescindir de la novel·la narrativa per posar-se a parlar amb l’espectador. El Nicolás parla també amb la seva filla.”
PREGUNTES…FREQUENTS?
Ha arribat el temps del torn de preguntes i avui, no han estat sobre l’obra. Li hem preguntat què pensa sobre que Lluis Homar dirigeixi el Teatro Clásico de Madrid: “Admiro molt l’Homar i aplaudeixo el nomenament sense dubtes. Ell s’aplicarà a resoldre el que no sàpiga perquè és un gran professional.”
Se li ha preguntat també sobre el moment polític, sobre Vox… “No em diverteix gens, és aterrador. I els votaran, eh!” I sobre el procés: “Jo tinc molts amics independentistes i molts que no ho són. I quan parlo amb ells penso que és millor callar, el que l’un diu de l’altre, és terrible. Però són tots dos catalans. No entenc una actitud tan diferent , penso que ho heu de resoldre vosaltres.”
Sobre l’esquerra “Em preocupa el seu descoloque. Em fa mal. Hi ha una falta de criteri, de rigor, i de coherència.”
La paritat, al món del teatre, no el preocupa gaire: “No crec que hi hagi discriminació. Sara Montiel cobrava més que ningú. Hi ha grans noms de dones en tota la historia del teatre. I actualment també.”
I una cosa extraordinària: no té mòbil. “Visc perfectament sense mòbil i no tinc cap interès en saber què em perdo.”
Señora de rojo sobre fondo gris inicia funcions demà dimecres 27 de març al Teatre Romea, i es podrà veure fins al 12 de maig. L’estrena oficial de l’espectacle serà l’1 d’abril, a les 20.30 h.
|
