- Juan Carlos Martel Bayod ja és el director artístic del Teatre Lliure. Bé, oficialment ho serà divendres 1 de febrer, però com que tindrà una feinada, ens ha citat als mitjans un parell de dies abans per presentar-nos el seu projecte, el que ha convençut el Patronat de la Fundació. Hem compartit dues hores de conversa en un espai inusual per a les rodes de premsa: l’Espai Lliure. Ens ha semblat una persona serena, amable, prudent, primmirada, intel·ligent i, sobretot, molt propera, una actitud que ens ha suggerit ja la distribució: els mitjans ens hem assegut a tres bandes i, a la que fa quatre, hi havia tot l’equip de treballadors del Lliure, de diferents responsabilitats, per respondre preguntes, acompanyar el director… El càrrec és un compromís per a quatre anys i compta amb Georgina Oliva, que forma part de l’equip del Lliure des de fa anys, com a directora adjunta que “s’ocuparà sobre tot de les relacions internacionals.”
Estem parlant, naturalment, de la Temporada 2019/2020. Martel ha puntualitzat que es reduiran el nombre d’espectacles fent una valoració de l’estress de la gent de la casa i que la temporada es presentarà en dues fases. “Al novembre presentarem la programació de febrer a juny i al juny, la que a anirà de setembre a gener. El motiu és donar temps a que, si la realitat sociopolítica canvia, hi hagi temps de reflectir-ho.”
“El Projecte passa per tres eixos, el social, el cultural i ‘educatiu. Anem a refundar el Lliure i a convertir-lo en necessari per a la ciutat. El Lliure ha de ser un servi públic amb una incidència clara sobre la transmissió i l’accés al coneixement. Un centre de la vida social i cultural de Barcelona i un centre de referència internacional,” ha dit, el clau de declaració general de intencions. I encara ha afegit: “El nou Lliure ha de ser un exemple a seguir en favor d’una identitat col·lectiva, compartida, oberta, diversa, transversal i transparent.” I ha matisat: “Proposo que no giri tot a l’entorn la direcció artística. Anem a refundar el Lliure i jo sol, no ho penso fer. Jo estic aquí per comunicar inquietuds que he de captar i saber transmetre a la societat. I això es fa amb comitès, amb una concepció col·lectiva. Us avanço que hi haurà un Comitè de Programació format per especialistes, i d’altres, però fins divendres no serà efectiu. Divendres (1 de febrer), penjarem tot el Projecte al web.”
Donada l’extensió de la trobada, farem un recorregut pel que ens ha semblat més flexible i fàcil de llegir. De tota manera, al web del teatre s’ha penjat un vídeo de la roda de premsa, una prova més de les ganes de comunicar de Martel. Però us posaré l’enllaç al final, perquè no m’abandoneu tan aviat. Buenu, va…
El DECÀLEG DE INTENCIONS
El projecte planteja un decàleg de mínims que el Lliure hauria de complir:
1. El teatre no girarà artísticament entorn de la figura de la persona que el dirigeix, sinó en funció de les necessitats socials i culturals de la mateixa ciutat.
2. Es redistribuiran els recursos per a la producció amb criteris sostenibles de qualitat, transparència i inclusió social.
3. Es donarà suport anual a almenys un artista nou.
4. No podrà repetir dos anys seguits una o un creador dins la programació.
5. Es buscarà la màxima paritat en la programació i en els equips artístics.
6. Els projectes han de poder generar altres projectes transversals.
7. Cada projecte ha de tenir incidència en el sistema educatiu.
8. Cada projecte ha de tenir incidència i repercussió directa en la nostra comunitat.
9. Tots els projectes són lliures ideològicament i idiomàticament.
10. S’han de generar sinèrgies amb altres institucions i fundacions, tant culturals com socials, nacionals i internacionals.
El número 4 ha generat la pregunta de si realment el director només dirigiria una obra cada dos anys. Martel ha contestat que “aquest any en tinc una, ja aparaulada amb el Grec, i prou. Ja tinc prou feina, jo! No he vingut a fer una carrera internacional!”
OBJECTIUS ESTRATÈGICS
És un extens llistat amb 17 objectius que el Projecte voldria assolir al llarg d’aquests quatre anys. Però Martel ens en destaca tres: reformular els Radicals Lliure sota una perspectiva política i social actual, amb la creació d’un cicle de noves veus. Reformular també el Lliure dels Nens, potenciant les activitats del servei educatiu en les franges d’edat més fràgils. I establir un pla de residències artístiques, traslladant el concepte d’autoria a qualsevol creador d’escena.
Aquests objectius es volen estructurar ja en la programació de la nova temporada 2019/2020, en quatre blocs principals destinats a repensar, sense jerarquies, la programació de les tres sales. Els bloc són:
Manteniment de la identitat històrica, buscant les complicitats dels artistes que hagin nascut, crescut, o desenvolupat la seva carrera artística al Lliure i que poden transmetre l’ofici i l’esperit dels tres lliures.
Del segon bloc, centrat en les noves generacions, destaquem el Projecte Companyia, que es tractaria de cedir a una companyia jove i independent la programació i gestió de l’Espai Lliure per a un temps determinat.
El tercer bloc és el Programa de Residències, també en línies d’actuació. La primera, oferir cada any dues Residències en concurs perquè crein dues produccions durant la temporada. La segona genera la complicitat del Lliure amb altres entitats, instituts, universitats… amb companyies per crear una producció conjuntament. I les Residencies de creació neixen per a la gestació d’un nou projecte, oferint-los un espai de consulta.
El quart bloc recull el Programa Internacional, amb també cinc línies de programació.
Tot això és el que s’ha de fer amb l’ajut dels Comitès d’especialistes que s’han format. Hi ha comitès de transparència, paritat i igualtat, de dramatúrgia, de lectura de textos, d’educació, de Residències, de Projectes Internacionals i noves veus, una Escola de pensament, el Lliure en viu i un comitè amb representants de la Fundació.
Per assolir tot això fan falta diners. A la pregunta de d’on sortiran els recursos, Martel ha bromejat -o no- dient: “Ara quan arribi, miraré el que em queda…” Però la realitat és que “s’han de buscar els diners, no podem dependre eternament de les administracions públiques. Els diners no es troben fàcilment, però existeixen. Entre d’altres, hem de fer que la gent vulgui invertir en cultura, hem de fer-nos necessaris.”
L’ÀREA DE RECURSOS HUMANS
Tot i ser un concepte intern, Martel ens ha parlat també dels propòsits per evitar l’estress dels treballadors. “Hem passat una crisi molt greu i encara estem en plena ressaca. Els canvis interns que ha originat s’han fet paulatinament per no generar estress entre els treballadors.” Entre molts altres projectes, hi ha el de fer un recompte d’hores treballades mitjançant un sistema informàtic.
Ramon Gomis, president del Patronat de la Fundació Lliure, ha explicat que quan Àlex Rigola va acabar, es va fer “una enquesta de benestar a la gent de la casa, que va resultar satisfactòria, tot i que sempre cal corregir algunes coses. Amb en Pasqual s’ha fet el mateix. Malgrat es va realitzar en el període en què una actriu es va declarar afectada per la conducta del director -un tema molt debatut que en algun moment s’acabarà d’aclarir- els resultats van ser bons fins al punt que vam decidir prorrogar dos anys més, perquè no es van considerar prou rellevants per no fer-ho. Però en Lluís va presentar la dimissió i la vam haver d’acceptar. Malgrat tot, el Patronat va mostrar el seu suport a Pasqual.”
Gomis ha volgut puntualitzar que ell és amic d’en Pasqual des de fa molts anys: “Sóc de Reus i jo era Mestre quan ell encara aprenia. Em va saber molt de greu que dimitís. Penso que el que li va passar al Lluís, li hagués pogut passar a Picasso, que deien que tenia un caràcter. Però avui la gent és menys permeable. ” Ha recordat que “el Lliure va néixer de l’esforç personal d’un grup d’actors i directors que el van obrir com a Cooperativa i el Lluis ja hi era. Després va passar a ser una Fundació Privada començant amb el capital propi d’aquestes persones i amb un Patronat que té molt de pes dins la professió.”
LA MODIFICACIÓ DELS ESTATUTS
A partir d’ara, es preveu renovar els membres del Patronat cada sis anys. Ramon Gomis assegura que “s’ha vist que era necessari, que calia canviar. Jo, per exemple, no he renovat des de l’època d’en Fabià, però un President del Patronat en 4 anys en té de sobres per tirar endavant un projecte! La Junta del Govern elabora les propostes i les porta al Patronat, que les rebutja o no.” Han organitzat un grup de representants per crear un avant-projecte. “Ara al febrer, farem una reunió amb l’equip de direcció per debatre si les resolucions s’adapten a les noves necessitats. I seguirem. Al mes de maig ja estaran els estatuts aprovats.” A banda de limitar els càrrecs a 6 anys, també es defensarà la paritat. Gomis assegura que, en sis anys, el Patronat serà totalment nou.
- LLUÍS PASQUAL
I com que ja som al torn de preguntes, ha arribat la inevitable sobre Lluís Pasqual. Ahir es va saber que dirigiria el nou teatre de Antonio Banderas a Almeria i s’ha preguntat a Martel què en pensa: “Doncs el vaig felicitar i li vaig dir ‘aquí em tens pel que vulguis “, i li vaig desitjar la millor de les sorts i molts encerts. La meva mare sempre em diu: ‘Procura deixar aquest món millor del que l’has trobat.’ Jo vaig arribar aquí l’any 2006, el mateix any que en Lluís i hem treballat junts molts cops. “
Una altra pregunta ha estat si se sent hereu d’en Pasqual, en ser ara el Director: “El meu primer contracte va ser de cambrer al TNC! Després, he estat ajudant de Casares, Portacelli, Bieito, Llàcer… i d’en Lluís Pasqual durant molts anys. Defenso l’ajudantia com una escola. I vaig tenir bastants mestres!”
Tot seguit, ha confessat que: “El primer que faré divendres és reunir-me amb el comitè. Jo tinc ganes de fets i aquest capítol s’ha de poder tancar. Cal passar pàgina i crear una nova etapa. I volem fer un canvi radical!“, sentència.
Doncs ja ho tenim! Ei…. què hi ha algú???