La 27a edició de Fira Mediterrània de Manresa, que se celebrarà del 10 al 13 d’octubre de 2024: ens avança que  reforçarà el clar objectiu  definit des de 2019 de potenciació de les arts d’arrel tradicional. Ho farà des de la programació oficial i especialment amb la incorporació del Programa d’impuls a la música d’arrel;  inclòs a l’Obrador d’arrel, eina que engloba el conjunt d’accions de suport als artistes que exploren nous camins: a partir de la cultura popular; i que es duu a terme de bracet amb la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural; del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, juntament amb el Programa d’impuls a la dansa d’arrel.

Aquests projectes s’han pogut tirar endavant gràcies a l’aposta decidida: tant pel que fa al pressupost i recursos de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme des de 2.022 fins a l’actualitat.

La Fira és l’aparador de les propostes d’arrel; i per oferir aquesta mirada polièdrica del que està passant avui en el sector; i sobretot el que estan fent: els artistes joves, presenta una programació oficial amb 75 propostes de música; arts escèniques i cultura popular; de les quals el 79% amb caràcter d’estrena.

Enguany ho farà posant-hi dos focus a la programació. Per una banda, a nivell internacional, es posarà la mirada a la ribera sud de la Mediterrània, al Magrib mediterrani; una zona molt rica i diversa a nivell d’arts d’arrel tradicional, on estan apareixent artistes joves que treballen la tradició: des de nous llenguatges, tot i que moltes vegades ho fan lluny de les seves terres d’origen. Aquesta diàspora cultural connecta amb l’altre focus de la programació, les dissidències, motivades tant pel que fa a la procedència;  al cos, al gènere, entre altres, i el procés creatiu dels artistes i la seva programació. Aquest concepte de les identitats dissidents serà una temàtica;  que tindrà destacat protagonisme tant a nivell artístic com professional durant la propera edició de la Fira.

Potenciar el sector de les arts d’arrel tradicional

Des del 2019, amb l’entrada de Jordi Fosas a la direcció artística, s’ha definit la Fira Mediterrània com el mercat estratègic de les arts d’arrel, les propostes artístiques que utilitzen l’arrel, la tradició i la cultura popular com a motor creatiu. Per aconseguir mercat i impulsar el sector, el 2021 es va crear l’Obrador d’arrel, i es va iniciar el programa de suport a la creació i producció i els programes d’impuls al sector, començant amb el de dansa. Amb el desplegament de l’Obrador s’ha aconseguit generar terra fèrtil, humus, i ecosistema pel sector.

Enguany, aquestes accions es veuran reforçades amb la incorporació del Programa d’impuls a la música d’arrel, l’embrió del qual fa mesos que es va posar en marxa, i que veurà els primers fruits a la propera edició de la Fira, concretament amb els Saraus d’arrel, espais d’improvisació musical
d’arrel que es combinaran amb el ball. En aquesta línia, la Fira acollirà la primera trobada informal de festivals i espais d’arts d’arrel, per treballar conjuntament en la potenciació del sector al país.

En aquest sentit, la Fira no perd de vista que el carrer i el fet comunitari són dos elements essencials de la cultura popular i continuarà treballant en la creació de contextos que propiciïn accions festives de forma espontània i participava i que es puguin replicar a pobles i ciutat del país. Els Saraus d’arrel formen part d’aquest espai de cultura popular participativa, així com l’Hostal Càntut a la Fira, que en aquesta tercera edició comptarà amb les balears Pitxorines, els valencians Urbàlia Rurana i el duet Grana i Moscatell per dinamitzar amb cançó improvisada els àpats als Carlins. També ho  és el passeig sonor d’Allò que no s’escriu, un recorregut per bars i bodegues del centre de la ciutat, amb accés als àudios d’una vintena d’artistes participants a la Fira que comparteixen les músiques de tradició oral que els han inspirat en les seves creacions inspirat en les seves creacions.

La creació nascuda des de la dissidència

Com bé representa el cartell de la Fira d’enguany, obra de l’Estudi +3, en què les extremitats inferiors d’una persona;  amb un peu, i una mà trenquen els esquemes del que esperem trobar, les identitats dissidents; que conviuen amb les identitats tradicionals tindran protagonisme
destacat a la 27a. edició de la Fira. A nivell artistic ho faran a diferents nivell: Dues propostes relacionades amb la dissidència de gènere, obriran i tancaran la programaciód’enguany. D’una banda, Para cuatro jinetes, de la jove companyia de dansa Mucha Muchacha; i els activistes de l’experimentació audiovisual i sonora Los Voluble, espectacle inaugural, i Muerta de amor; del bailaor i coreògraf andalús Manuel Liñán, espectacle de cloenda.

També cerquen l’encaix en la cultura popular i tradicional des d’identitats de gènere L’Esbord (proposta de l’Obrador), Mondra i Alberto Velasco. Aquest creador, a banda de treballar des de la seva identitat queer, també reivindica el seu cos;  fora dels canons estètics vigents.

En la categoria de dissidències també trobem propostes que plantegen un trencament en els rols de gènere tradicionals, com l’espectacle: Biterna;  inclosa a l’Obrador d’arrel, amb el focus sobre  les persecucions patides per les bruixes durant segles. Hi participen la jove companyia de dansa
contemporània IT Dansa, el Cor Jove Nacional de Catalunya, l’Arnau Obiols; i el coreògraf Aleix Marơnez. I també l’actuació de Widad Mjama, la primera dona rapera del Magrib. Com ella, artista establerta a França, són dissidents els artistes que han hagut de marxar de la seva terra natal; i han continuat creant, amb la mirada posada a les arrels del país d’origen, des dels països d’acollida; com és el cas de Momi Maiga, jove senegalès virtuós de la Kora, inclòs a l’Obrador de la Fira; que ha rebut fa pocs dies el Premi Alícia al talent emergent, atorgat per l’Acadèmica Catalana de la Música.

Focus Magrib mediterrani

En relació directa amb aquest darrer apartat de dissidències, la Fira ha inclòs dins de la programació internacional un: Focus del Magrib mediterrani, que fa una mirada cap a la ribera sud de la Mediterrània;  a les seves veus emergents i al diàleg amb la diàspora. Aquest focus inclou tres propostes de música: Aïta, Mon Amour amb Widad Mjama, la primera dona rapera del Marroc;  que homenatja les Chikhates, dones cantants i transmissores de la tradició Aïta, junt amb el productor, compositor i músic d’electrònica: Khalil Epi; The Leila, un grup de rock progressiu connectat amb la tradició del nord d’Àfrica i liderat per una dona: i veu jove emergent, la Layla Chakir; i Benzine, una proposta de ritme frenètic; que barreja la música raï popular algeriana amb l’electrònica.

Els offs de la Fira

Aquest any Fira Mediterrània tornarà amb les programacions off que li permeten créixer en contingut i discurs;  a la vegada que serveixen com a mitjà per donar suport a artistes emergents i a la creació artistica; sorgida del teixit associatiu. Es tracta dels tres offs especialitzats en música: La final del Concurs Sons de la Mediterrània, certamen obert a grups i solistes de folk i música d’arrel; de la Mediterrània, que organitza el grup Enderrock i el Centre Artesà Tradicionàrius.

L’Escenari Cases de la Música, que obre noves fronteres per a la música d’arrel amb l’actuació de tres formacions becades: pel Programa de Suport a la Creació, adreçat a formacions musicals novelles i emergents de Catalunya. Els grups que hi actuaran aquest any són L’Arannà, Joni Canijo y Los Fundamentos i La Troupe. I l’Humus Mediterrani, que organitza per D’Arrel Manresa, i amb les propostes més properes a l’arrel.

Entrades a la venda

Coincidint amb la presentació de la programació artística de la Fira, es posen a la venda les entrades per assistir: als espectacles de pagament. La Fira ofereix avantatges econòmics amb la compra de les entrades de forma anticipada fins al 9 d’octubre.