La Badabadoc conclou aquest mes de juliol la seva doble proposta, el Díptic sobre l’amor i altres conjectures: una mini-sèrie teatral que presenta des produccions pròpies, en format de dos capítols relacionats temàticament; que enfoquen l’amor des de dues perspectives molt diferents. Dues històries, dos mons i l’amor com a denominador comú. El primer capítol va ser Cuatro noches sin luz, i aquest proper dia 27 s’estrena la 2a. producció pròpia de la sala, el muntatge Amor Mort Fjord, de Rosa Molina, la tercera producció sorgida de la: convocatòria On el teatre batega, promogut per l’Associació de Sales de Proximitat.
DÍPTIC SOBRE L’AMOR I ALTRES CONJECTURES – Capítol 2
AMOR MORT FJORD, de Rosa Molina
Del 27 de juny al 15 de juliol
Aquest muntatge intens en format de duet, interpretat per Oscar Ripollés i Marco Sanfilippo: ens proposa una història inspirada en fets reals, tot i que -com passa sovint- costi de creure…
Un mosso atura un cotxe prop de Calella de Palafrugell pels volts de mitjanit. El conductor ha comès una petita infracció de trànsit. Al volant del vehicle hi ha el Jakob, un noruec que ve conduint el seu Tesla elèctric directament d’Oslo. Sembla cansat i nerviós. El Jakob explica al policia que està casat amb el Marc, un català que va canviar la xafogor de Barcelona: pels foscos hiverns escandinaus fa gairebé vuit anys i a qui va conèixer en un bar del centre d’Oslo. En el seu relat, a vegades un pèl confús (i no només a causa de l’idioma), s’hi barreja una història d’amor; amb reflexions sobre ecologisme i conviccions personals.
Jakob: “Ell també s’enyorava. Sobretot de la llum del Mediterrani. Sempre em deia que fins que no la veiés no ho entendria. Jo no havia estat mai aquí, al sud, i crec que ara ho estic començant a entendre una mica. Vostè ho entén?”
En acabar d’explicar què és el que l’ha dut a Catalunya, el Jakob fa una insòlita proposat al mosso.
Fins a on és licita la lluita pels nostres ideals?
Quina força té la promesa que fem en algun moment de les nostres vides a algú que estimem?
Ens posa en context la mateixa Rosa Molina, l’autora del text:
La realitat és sovint una molt bona font d’inspiració.
Al llarg del temps que fa que escric teatre; l’he fet servir de tant en tant com a punt de partida, a vegades amb afany documental; i d’altres amb el propòsit de fabular, de ficcionar i transcendir més enllà de la simple reconstrucció dels fets.
D’aquesta manera, han vist la llum les codramatúrgies «Migrante» (que recull històries de migracions explicades en primera persona); o «Drap og andre idiotiske uhell» (sobre judicis reals celebrats als tribunals d’Oslo). I l’obra «La contemplació de la bellesa», basada en l’època blava de Picasso i el suïcidi del seu amic: i també pintor Carles Casagemas, on conviuen personatges reals i ficticis.
Amor, mort, fiord s’inspira molt lliurament en una notícia apareguda a la premsa espanyola a mitjans de l’any 2021. Els mossos van detenir un vehicle a La Jonquera que circulava en direcció contrària. A dins hi van trobar un ciutadà espanyol de 66 anys (que era originari de Galícia; però portava des de la seva joventut residint a Suïssa) i el cadàver de la seva parella; un científic suís de 88 anys que patia Alzheimer i amb qui havien decidir fer un darrer viatge per Europa; en cotxe en plena pandèmia.
La història em va deixar corpresa i em va suscitar força reflexions, especialment sobre quins podrien haver estat els motius: que van portar la parella a fer aquell viatge. Els temes que més en van ressonar van ser la immigració, la malaltia i l’amor.
En vaig decidir a fer una readaptació i reinterpretació dels fets, incloent-te un país que conec bé: (Noruega, on resideixo des del 2018), així com també dos temes que generen un fort debat en l’actualitat; com són els límits de l’activisme contra el canvi climàtic i el fet de poder decidir sobre la pròpia mort.
I d’aquesta manera va sorgir la història d’amor entre el Jakob Jansen i el Marc Estruch; que és una barreja d’activistes que netegen el fiord, records d’infantesa a l’Empordà, locals d’oci nocturn d’Oslo i revetlles de St. Joan o Sankthansaften com en diuen al Nord.
Crec que el més interessant d’Amor, mort, fiord és la reflexió sobre la llibertat; la responsabilitat vers els nostres ideals i creences, la convivència (no sempre senzilla) entre cultures; i els vincles entre les persones.
També és una crida a no deixar de ser qui som malgrat les circumstàncies. I és que com deia Martin Luter: “Si sabés que el món s’acaba demà, jo avui encara plantaria un arbre”.
Dramatúrgia i direcció: Rosa Molina
Intèrprets: Oscar Ripollés i Marco Sanfilippo
Audiovisuals: Àngel Grisalvo
Ajudant de direcció: Juan Pablo Mazorra
Disseny de llums: Demián Iglesias
Disseny d’escenografia: Àngel Grisalvo
Producció: La Badabadoc
Producció executiva: Agu Doz Costa
Social media: Gi Soroka
Agraïments: On el teatre batega. Takk til Mona Bentzen og Sondre Jensen
amb el suport de l’ICEC
Gènere: drama
Durada: 70 minuts
Idioma: Català