L’any 1989, el Teatro Fronterizo capitanejat per Sanchis Sinisterra, obria les portes de la seu de Gràcia de la Sala Beckett. I el mateix any moria el grandíssim dramaturg que els donava el nom. Una efemèride per celebrar, per recordar… i per reflexionar! Toni Casares, director artístic de la sala, ha volgut començar la trobada de presentació de temporada que s’ha celebrat avui amb els mitjans, reflexionant sobre com ha canviat la vida a Barcelona en aquests 30 anys. Entre d’altres coses: “abans, per a una companyia era possible llogar un local al Gràcia amb un contracte indefinit i poder entrar-hi el públic. Avui això és impossible! Hem de reivindicar que les companyies puguin treballar i crear a casa, si volen, que s’arregli aquesta situació!”
Per altra banda, ja fa uns anys que la Sala centra la temporada al voltant de temàtiques que ens facin rumiar a fons. I enguany “amb l’esperit comercial que ens caracteritza, parlarem de la mort”, ha dit, Casares, irònic. “Ho fem perquè vivim uns temps en què la paraula Apocalipsi i la sensació de por que hi ha al món ens situa a un espai ideològic perillós, de campi qui pugui. I també perquè, quan entrem en contacte amb la mort, la seva proximitat ens fa reordenar les nostres vides. Recordem-nos de la nostra condició efímera i fem-ne una actitud vital”, ha sentenciat. La temporada agafa el nom de Memento Mori, que han traduït per Recordem-nos de Morir, i Casares puntualitza que, malgrat el nom “no és un drama, és l’actitud. Tindrem drama i comèdia.” Ha agraït l’ajut de les administracions i la complicitat de la UOC, “que és la que ens comissaria les activitats de pensament.” Cada obra té un encapçalament que fa referència a una visió de la mort.
Avui us presentem els espectacles que La Beckett ha preparat per a aquesta temporada que comença. Per no allargar-ho molt, hem guardat les activitats de pensament, que n’hi ha moltíssimes, per a una altra notícia que publicarem abans que acabi la setmana. Avui, centreu-vos en anar preparant l’Agenda que hi ha molta feina i molt interessant!
30 ANYS DE LA MORT DE BECKETT
Casares ha explicat que centraran els mesos de novembre i desembre al tribut a Samuel Beckett “a qui revisitarem amb creacions pròpies. Revisitar-lo, és com revisitar diverses generacions.” Un homenatge i una revisitació que es presenta al públic amb quatre produccions pròpies de La Beckett.
Comença amb Words and Music, de Samuel Beckett i Morton Feldman. L’espectacle es va estrenar a l’Auditori el 2017 i La Beckett el recupera, amb direcció artística de Nao Albet i direcció musical de David Albet. “Una peça per reflexionar sobre la creació artística. És un diàleg entre el creador de la paraula i la música. I en surt una reflexió dura i potent del món de la creació poètica.” Dies 7, 8 i 9 de novembre.
————————.
I un plat fort: Esperant Godot. “Ens fa molta il·lusió poder presentar finalment un Esperant Godot nostre! Sempre que l’hem tingut ha estat una companyia convidada i és una obra magnífica.” És una traducció nova que s’ha encarregat a Josep Pedrals “perquè és un text que cal anar revisant“, i que dirigeix Ferran Utzet. Amb un repartiment jove per renovar l’espectacle, que compta amb Nao Albert, Aitor Galisteo, Blai Juanet i Pol López.
————————.
Beckett’s Ladies: Passos – Bressol – No jo – Anar i tornar, de Samuel Beckett, amb Sílvia Bel, Míriam Iscla i Rosa Renom, dirigides per Sergi Belbel. Són quatre peces breus de Beckett, radicals, difícils de veure a escena, i interpretades per dones que les aniran explicant en diferents espais de la Sala, fent-se seguir pel públic. Del 1 de desembre al 4 de gener.
————————.
Acabem amb Catàstrofes, resultat d’un Laboratori de Creació a partir d’algunes obres de Beckett. Un grup d’actors/creadors treballaran les obres de Beckett, centrant-se especialment en les peces per a ràdio i televisió, sota la direcció de Llàtzer Garcia. Dies 10, 11 i 12 de gener.
EL QUE QUEDA D’ANY
LA MORT CANTADA. La Sala obrirà aquest dimecres dia 18 amb Ocaña, Reina de las Ramblas, de Marc Rosich, interpretada per Joan Vázquez i el músic Marc Sambola. Rosich ens ha explicat que “un conferenciant recorda Ocaña, els seus moments, la seva personalitat, les seves cançons… i s’hi va transformant. I a la vegada veiem com ha canviat la Barcelona d’aquella època vibrant, comparant-la amb l’actual.” Podeu recuperar la informació que vam fer expressament sobre l’obra aquí. La mala notícia és que només la faran tres dies -fins al 20!-i que, si us la perdeu, haureu d’esperar la primavera! Va, proveu aquí.
————————
EL NAIXEMENT DE LA MORT. Segueix la reposició de Una gossa amb un descampat, de Claudia Cedó, que també trobareu aquí. “Reivindica poder parlar a escena de temes que la societat ha deixat de parlar”, explica Casares. Hi ha un canvi: l’actriu Miriam Montlleó substitueix Vicky Luengo, que l’interpretava a l’estrena. Del 19 de setembre al 10 d’octubre.
————————
HABITAR LA MORT. Memento Mori o La celebración de la muerte, de Sergio Blanco “és una magnífica conferència de auto-ficció que ens va inspirar el títol de la temporada.” Un monòleg teatral en forma de conferència, on Blanco ens parla de quadres de pintura universals, tot narrant la seva relació amb la mort. “Ens endinsarà a l’univers poètic que ja és habitual en ell.” Només els dies 2, 3 i 4 d’octubre.
————————
LA MORT SILENCIADA. Torna No m’oblideu mai, de Llàtzer Garcia. L’obra s’ha creat a partir de testimonis de joves supervivents del suïcidi: “Han fet una dramatúrgia per donar veu a persones que, malgrat tenir la vida pel davant, han decidit deixar de viure. El suïcidi és la primera causa de mort natural dels joves.” Aquest espectacle anirà seguit d’una conferència cada dia. Del 10 al 29 d’octubre.
————————.
TRAVESSAR LA MORT. 360 grams, d’Ada Vilaró, és un treball personal de l’autora, que explica el seu contacte amb el càncer. “L’Ada va perdre un pit i parla de la seva travessia de dolor i del contacte amb la mort. I també dels cànons estereotipats de la bellesa!” Hem de dir que hem vist l’Ada i està estupenda, afortunadament! Dies 19 i 20 d’octubre. Ui, brillo!
————————.
LA MORT DE L’ÀVIA, dona pas a l’obra Fuck your modern family o todo sobre mi abuela, de Cia. Aura al Pou, que són Berta Prieto i Lola Rosales. Una comèdia desenfadada sobre dues noies que van a casa de la seva àvia que acaba de morir i, mentre buiden els armaris, descobreixen coses insospitades fins ara de l’àvia. Del 24 d’octubre al 3 de novembre.
————————.
LA MORT DIGNA. Marta Buchaca és l’autora de Rita, una reflexió sobre dues situacions, un gos al que se li ha de fer l’eutanàsia i una mare malalta, que viu desconnectada del món. Els dos protagonistes tenen clar que acabar amb la vida del gos és el millor per a ell. En canvi, el destí de la mare és un conflicte. Però “és una comèdia d’humor esbojarrat, que parla dels límits del patiment humà d’una forma divertida, tot preguntant: Mataries algú que estimes? Del 29 d’0ctubre al 17 de novembre.
Avancem que el 7 de novembre hi haurà un col·loqui posterior sobre l’eutanàsia.
————————.
LA CRIDA DE LA MORT. Bruels, d’Oriol Morales, es va estrenar al Grec. Bruels és el bram dels animals abans de morir. L’autor ho tradueix també en el crit de les persones a les que no aconseguim enterrar del tot, perquè queden coses pendents. En aquest cas, dues dones que moren cremades en una casa. Del 21 de novembre a l’1 de desembre
CAMÍ DE LA PRIMAVERA
Comencem amb LA MORT IL·LEGAL, representada per Celebraré mi muerte, que ens ve de Madrid ben acompanyada per Marcos Hourmann, Alberto San Juan i Víctor Morillo. “Fa referència a una entrevista de Jordi Évole al Marcos i van decidir fer un espectacle de la trobada.” En Marcos és metge i tenia un pacient a urgències a punt de morir. Li va injectar un sedant perquè pogués morir tranquil·lament i o va posar a l’informe “cosa que no fan els altres! L’Hopital el va denunciar per homicidi, amb possibilitat de passar molts anys a la presó. Però van arribar a un acord i es va declarar culpable”. Expliquen la historia i fan col·loqui posterior amb el públic. Del 15 al 26 de gener.
————————.
LA MORT CATÀRTICA. Lara Díez Quintanilla és l’autora de Herència abandonada, espectacle que es va estrenar la temporada passada al Tantarantana. Explica, en clau de comèdia, la trobada de quatre germans al despatx de l’advocat per llegir el Testament del seu pare. “És catàrtic! Va obtenir el Premi de la Crítica de Serra d’Or.” Es podrà veure del 16 de gener al 2 de febrer.
————————.
LA MORT SABUDA. Ens arriba un títol llarg d’Àlex Rigola: Aquest país ha descobert que no deixa tornar de les seves fronteres cap dels seus viatgers. És “una proposta valent on sentirem la conversa real entre un pare i una filla real: Josep Pujol, catedràtic i la seva filla, l’Alba Pujol, entre sessió i sessió de quimioteràpia. I tenen ganes de compartir-ho amb els espectadors.” Del 30 de gener al 23 de febrer.
————————.
AMOR I MORT. Helena Tornero serà autora resident a La Beckett, del que en resultarà la producció de La Virgueria -Alex Fauró i Isis Martín- Demà. “Aborda a indigència des de diferents perspectives emocionals. La protagonista lluita perquè l’amor guanyi a la mort, com a final d’una història o relació.” Del 20 de febrer al 8 de març.
————————.
LA MORT OBLIDADA. La Morta de Pompeu Crehuet neix d’una historia curiosa. Pompeu Crehuet va ser una marginat de la cultura que va escriure, entre d’altres obres, La Morta, potser l’única que va triomfar. El seu nét, Marc Crehuet, autor d’El Rei Borni, volia escriure una obra sobre un autor que està intentar superar una crisi. En Pompeu se li apareix i l’obliga a que faci La morta. “És una reflexió sobre el fet que la mort resitua els membres d’una família.” Del 4 de març al 5 d’abril.
————————.
LA MORT EXPLICADA ALS INFANTS encapçala l’obra I aleshores…què?, de Claudia Cedó. La companyia Les Bianchis també treballaran aquest espectacle en residència a La Beckett. “Volen apropar la mort als nens d’una manera tendra i sensible a partir se pèrdues que van tenint. Un buit que sempre passarà i que cal aprendre a gestionar.” Amb direcció de Israel Solà. Del 18 de març al 5 d’abril.
I JA, DE CARA A L’ESTIU!
LA MORT QUE VE DE DINS. Liçaô. Apologia del desig, del dramaturg grec Dimitris Dimitriadis, és un monòleg que reflexiona sobre l’últim moment de la vida. “Proposa una reflexió sobre el desig i la carn, i el cos i la mort, que et fa veure coses diferents.” L’interpreta Sergi Torrecilla, dirigit per Albert Arribas. Del 21 d’abril a 6 de maig
————————.
LA MORT AL COS encapçala l’obra Una niña és una cosa a medio formar, l’òpera prima de Juan Miranda “un argentí del món” com a director. Parla d’una dona víctima de la violència sexual, que acabarà suïcidant-se. “Una proposta punyent, hostil però en clau poètica.” Del 22 al 2 d’abril.
————————.
LA MORT EN VIDA. Bàrbara Mestanza és autora en residència a la Beckett i estrena Todas las flores, una creació col·lectiva de The Mamzelles, que: “Volen renovar la presència de les dones a escena amb molta gent! El punt de partida són un grup de dones embarassades que es troben en un convent per tenir els fills d’amagat, per diferents motius. És l’estiu, neva i pensen que ha arribat l’Apocalipsi. Aquesta sensació de última etapa en la vida s’apareix com una oportunitat de fer el que mai havien fet.” Del 6 al 31 de maig.
————————
MORIR JOVE. Karaoke Elusia, d’un joveníssim Oriol Puig és un text molt ben escrit i molt actual. Parla del bullying a les escoles i del suïcidi juvenil. “Ho podem fer gràcies al projecte Extended Universe, que ens permet tirar endavant obres joves.” Del 20 al 31 de maig.
Avui ho deixem aquí. Si necessiteu més informació, entrades,preus, abonaments i altres, contacteu amb La Beckett!