A partir del dimecres dia 19, la Sala de Dalt de La Beckett es transformarà en un Auditori a tres bandes, on se celebra un “Seminari sobre l’amor, amb gurus.” Aquesta seria una sinopsi ràpida de Demà, un text d’Helena Tornero del que “no es pot explicar gairebé res perquè és un thriller” i que la companyia La Virgueria porta al teatre on estan fent Residència. Aquest matí ens l’han presentat regalant-nos un bocí de l’espectacle, on hem vist dues parelles molt diferents parlar de l’amor, també de maneres molt diferents. És el primer text que Tornero estrena a La Beckett, una sala on hi està molt vinculada des del principi, però sobretot a l’Obrador, quan era a Gràcia: “Ens ha fet tallers, cursos, laboratoris… finalment ha arribat el dia en què hi pot estrenar!”, diu Toni Casares, director artístic de la sala. Ha explicat que “estem molt contents que La Virgueria sigui Resident nostra perquè és una companyia que va néixer a La Beckett de Gràcia, ha estat sempre vinculada a la Sala i fa teatre contemporani, de compromís social, amb literatura dramàtica i visió global del que ens envolta. I a més, enguany compleixen 10 anys!” Com ja és habitual amb les companyies Residents, “els hem demanat que s’impliquin en nosaltres a la producció, formen part del Consell de programació per a la temporada vinent… Són part de La Beckett!”
L’ARGUMENT
Isis Martin i Guillem Gefaell a ‘Demà’
Tot passa en un lloc del futur, on no hi ha brutícia ni gent dormint pel carrer, tothom somriu tot el dia… Però alguna cosa no va bé. “Demà és un thriller distòpic que parla de l’amor i ens mostra com, en comptes de madurar, anem enrere en les nostres relacions. També parla d’una manera valenta sobre la capacitat de manipulació subtil que exercim els uns amb els altres”, explica Fauró, tot remarcant que no només compleixen 10 anys sinó que a més “aquest és el nostre espectacle número 10!”
El director explica que ja fa temps que volien treballar amb l’Helena Tornero per la manera com tracta les temàtiques i perquè és diferent a tothom. “Li vam proposar un que ens fes un text sobre la indigència, però ens va contestar que la indigència no és un tema per si sol, sinó el resultat de molts coses. Ens va dir que exploréssim què significa i vam arribar a entendre que era una experiència emocional.”
I va sorgir Demà, “una distòpia que és com un mirall on ens veiem deformats per la manipulació de les xarxes i altres. Parlem de l’amor perquè es diferent del que ens han venut durant anys a les pel·lícules de Hollywood, i, per tant, fem un us dolent de la paraula. El text té una gran càrrega literària i es un diàleg entre el que volia la companyia i la seva poètica, i el text de l’Helena”, continua Fauró.
L’espectacle planteja moltes preguntes al votant de l’amor: en un món on tenim totes les necessitats cobertes, què passa amb l’afecte? En un món on tot es compra i ven, què passa amb l’amor? És possible l’amor quan hi ha desigualtat? Què és amor, i què no ho és? “En lloc de madurar, anem enrere en les relacions d’amor.
Marc Rius i Patrícia Bargalló a ‘Demà’
Tot això s’explica a través de dues parelles però amb la temporalitat invertida: comença pel final i avança cap al principi. “La primera escena es repeteix, perquè és un obra circular. És el final de la història i, pel mig, sabrem si és una història d’amor o no. Sota la història aparentment romàntica hi ha un altre significat, que té a veure amb l’experiència emocional que vam trobar. Hi ha un viatge cap a l’interior per mostrar com som i com ens relacionem amb els altres. Un trencaclosques que el públic desxifrarà a mesura que l’acció avanci“, expressa Guillem Gefaell.
En Marc Rius explica que “L’Helena s’inspira en el pensament de Helen Fisher, una antropòloga especialitzada en l’amor com a comportament humà. Segons ella, aquest sentiment es pot distingir en tres tipus diferents segons els circuits del cervell que s’activen: l’amor romàntic, l’amor sexual i l’amor de companyia. Parteix de les reaccions químiques del cos.”
L’acció se situa en un país imaginari, però gran com Europa. “Hi ha coses prohibides, mal vistes per una nova moral que tenen. Es destil·la una manipulació del poder a traves de l’amor convencional. Si tothom es igual es mes fàcil de controlar!,” apunta en Guillem. “No es parla del Govern però s’intueixen moltes coses i poques de bones.” La parella que formen Patrícia Bargalló i Marc Rius, són “els gurus emocionals. Una mena de Tinder Premium, que ajuda a construir aquest món distòpic on tot sembla anar bé, i on l’amor més normatiu s’imposa. Un lloc on, si pagues, t’ho solucionen tot.”, afegeix l’Isis Martín.
La Virgueria, companyia resident de la Sala Beckett
La Virgueria són l’Aleix Fauró, l’Isis Martín, la Marina Fita, l’Oscar Llobet, la Patrícia Bargalló i la Júlia Ribera. Creuen en un teatre compromès amb la societat, però també amb la llengua, la cultura, la poesia, la bellesa, el risc i la provocació. Els treballs de La Virgueria neixen de la necessitat d’expressar amb un llenguatge propi allò que incomoda i/o commou de la realitat. El teatre com un altaveu per donar ressò a les seves inquietuds que, alhora, són també les del públic.
Entre els seus espectacles destaquen Com menja un caníbal d’Aleix Fauró i Isis Martín (La Lleialtat Santsenca, 2019), El pes del plom d’Aleix Fauró i Isis Martín (Sala Beckett, 2018 i 2014), Medusa de Pablo Ley a partir de l’obra homònima de Ricardo Menéndez Salmón (dir. Aleix Fauró i Isis Martín. TA i TNC, 2017), Snorkel d’Albert Boronat (dir. Aleix Fauró. Sala Beckett, 2015) i Arbres de Marc Artigau i Queralt (dir. Aleix Fauró. Sala Beckett, 2014), entre d’altres.