Avui ha estat un dia atrafegat, cosa que en aquest temps que estem vivint és d’agrair. Sortint d’una presentació al Liceu hem anat a l’altra punta de la ciutat, a La Beckett, on ens han citat per explicar-nos les seves propostes nadalenques. I com que tothom té moltes ganes de treballar, n’hi ha tres: dues de companyies residents, una d’aquesta temporada l’altra de fa dues temporades que reposem treball, i una producció especial, pensada molt expressament perquè sigui interessant per als joves. Les peces són Karaoke Elusia, Prometeu, i Els ocells. Ens les han explicat Toni Casares, director de La Beckett, amb els membres de les companyies.
La primera en arribar és Els Ocells, que es pot veure a partir d’avui mateix a la Sala de Baix fins al 10 de gener. Els ocells es va estrenar la temporada 2018-2019, quan La Calòrica era una de les companyies residents a La Beckett “i la recuperem aquest Nadal per a tothom que s’ho va perdre.”
Del 9 de desembre al 3 de gener, Karaoke Elusia, amb autoria i direcció d’Oriol Puig, ocuparà la Sala de dalt. És l’espectacle culminació del projecte internacional de creació escènica Extended Universe, que vol promoure l’ús de noves tecnologies en la creació teatral i la implicació de joves en la pràctica escènica.
Per últim, la Sala d’assaig acollirà la proposta, adreçada a nens i nenes de 6 a 11 anys, Prometeu, de l’Agrupación Señor Serrano, companyia resident d’aquesta temporada, del 19 de desembre al 3 de gener.
COMENCEM, DONCS, AMB ‘ELS OCELLS’
Del 2 de desembre al 10 de gener
Seguint l’ordre cronològic, no és la primera que arriba sinó que ja hi és. “Són Els Ocells de l’arxiconeguda i més que premiada la Calórica. Van estrenar-ho aquí el 2019 i per a la Beckett és tot un honor tornar-los a tenir. Amb Els ocells ens vam quedar amb les ganes que tornessin!”, apunta Casares. La companyia rectifica: “Demà reestrenem. Avui fem una prèvia!“
Després de l’estrena a La Beckett el 2019, van anar al Temporada Alta “i al 2020 teniem una gira estupenda que no hem pogut fer. Hem salvat algun bolo… Ara tornem amb moltes ganes de fer teatre encara que sigui en una etapa del Nadal estranya”, exposen.
La companyia presenta un cabaret polític, en clau d’humor, per on desfilen temes com la corrupció o els mecanismes de manipulació de masses. “Què queda de realment democràtic a les democràcies occidentals?”, es pregunten els membres de La Calòrica, en aquesta proposta amb dramatúrgia de Joan Yago i dirigida per Israel Solà.
Compten amb Pep Ambrós, que substitueix Marc Rius, i la resta de l’equip és la mateixa. Expliquen que: “Els ocells parteix de l’obra homònima Els ocells (441 aC), d’Aristòfanes, però és una versió molt Calòrica. totalment lliure. Mantenim alguna cosa, el nom, personatges… Però és la nostra bogeria i el nostre punt de vista sobre el sistema que vivim, al que anomenem democràcia però no sabem com funciona realment. És com una salsitxa: a tothom li agrada i no sabem de què està feta.”
També expliquen que “vam trobar discursos del protagonista amb un punt molt populista i vam pensar que era bo per parlar de l’auge del populisme, ja que ara tant les dretes com les esquerres abusen del populisme per atrapar votants. Veureu un grup de personatges molt bojos i us ho passareu bé.”
Casares apunta que al febrer hi haurà eleccions i aviat començarà una campanya. “Potser veure l’obra sigui una bona manera de reflexionar…”
.————————————————————–
KARAOKE ELUSIA
Projecte internacional de creació escènica Extended Universe
Sala de dalt entre el 9 de desembre i el 3 de gener
Sobre aquest espectacle, Casares destaca “el coratge i la valentia de la companyia per afrontar temes tan potents com experiències de bullying escolar o el suïcidi infantil. Estem contents perquè creiem que és una proposta que s’adapta molt a filosofia i la manera de treballar de La Beckett.”
Oriol Puig, que n’és l’autor, explica: “Estem treballant quatre creadors amb l’objectiu de treballar quatre peces que parlessin de temes que afecten els joves. I respondre preguntes com ara Què és utopia per a ells? Què és per a nosaltres? També he pensat que, quan tenia 7 anys, ningú no em va parlar mai de temes com la salut mental i el suïcidi.”
L’obra segueix l’amistat de tres xavals molt joves, tres amics que recreen l’últim any en què un d’ells, després de intent de suïcidi, comença a patir assetjament escolar. “Entre els 3 actors recreen una història que també aporta la visió dels professors. Els tres actors sostenen com uns campions hora i mitja l’espectacle.”
L’Oriol també ens parla el procés d’assaigs. “Em sembla destacable que s’enfoqui a un públic juvenil, però també parla i reflexiona sobre el mon adult. Ells aviat ho seran i estant supeditats a adults que gestionen les seves vides. Ells no saben com gestionar la salut mental pròpia i, per tant, es responsabilitat dels adults ja que ells tenen que educar.”
Casares apunta que ‘he oblidat de dir que en el text de l’Oriol hi ha una altra cosa que vull destacar i és que està escrita amb un llenguatge elaborat i amb un reflex de la manera de parlar dels joves d’ara. Jo tinc ganes que la meva filla de 14 anys vingui a veure l’espectacle, perquè estic segur que connectarà!”
També explica que “quan vam decidir tirar endavant projecte Extended Univers amb l’Oriol, vam pensar que La Beckett incorporés al projecte un mena d’assessoria que no ha intervingut a la presa de decisions sinó fent d’assessors. Creiem que es una bona formula que la Beckett pugui assumir la feina d’assessoria artística!”
Extended Universe, vol promoure l’ús de noves tecnologies en la creació teatral i la implicació de joves d’entre 15 i 25 anys en la pràctica escènica. Durant la temporada 2018-2019, un dramaturg de cada un dels quatre països participants -Boundless Theatre (Regne Unit), Teater Grob (Dinamarca), Entropía (Grècia) i Sala Beckett (Catalunya)- va escriure una peça teatral, a partir d’idees de Poder, Utopia i Cultura jove, dirigida principalment al públic jove que, posteriorment, ja ha estat o serà duta a escena al país respectiu.
————————————————————–
PROMETEU
Agrupación Señor Serrano, companyia resident d’aquesta temporada
Del 19/ de desembre al 3 de gener
Casares destaca que l’Agrupación Señor Serrano també ha estat multipremiada.i reconeguda, amb presència arreu d’Europa i Amèrica. “Finalment els hem pogut tenir com a residents amb molta il·lusió perquè pensin espectacles per a nens i nenes. Això es dignificar interès del públic infantil a través d’una companya tan creativa. A més, la proposta ens remet a la mitologia grega i farà un programa de com explicar alguns dels mites grecs.”
Si fins ara feien projectes joves, ara presenten una proposta estricta i radicalment infantil. pensada per a nens i nenes i no per pares i mares. Casares alerta: “Ja us ho diem: us quedareu fora i deixareu que els vostres fills d’entre 6 i 12 anys puguin entrar solets.”
I ens en parla el mateix ‘Senyor Serrano’: “Quan a la Beckett ens va oferir la Residència ens va semblar meravellós. Jo vaig treballar en una agencia publicitària al carrer Torrent de les Flors i quan tornava a casa veia la Sala Beckett, mirava la porta on hi havia un ull de bou amb Beckett presidint l’espai. Per tot plegat estem molt contents de ser-hi com a residents! Ho hem estat a França, Bèlgica i Holanda, però mai a un teatre d’aquí.”
Prometeu es un volum d’un conjunt de 7 volums del projecte 0limpus, cada un d’una dirada de 45 minuts, per a nens entre 6 o 11 anys. “Té dues potes; una versió on line, estrenada al Temporada Alta i una versió presencial per a un grup de 25 nens.”
Cada volum tracta una temàtica i d’una manera concreta. “El primer Prometeu que estrenem avui serveix per explicar varies històries. A la vegada agafem el mite de Prometeu que Zeus castiga… i l’apliquem d’una manera més actual, convertint Frankenstein en un modern Prometeu i també amb Julien Assange, per reflexionar amb els nens què amaguen aquestes 3 histories. No volem fer arqueologia mítica i antiga, sinó explorar amb ells el que hi ha al darrere. Debatem si està bé robar, ser castigat…”
Són espectacles de 45 minuts on proposen reflexionar si nosaltres haguéssim fet una cosa semblant a robar, o ser castigat… “Fem preguntes però no donem respostes, no fem moralina. Per això surten figures contemporànies, volíem veure com es pot traslladar al mon contemporani. I els nens surten amb el deure de preguntar qui és Assange i què té a veure amb Prometeu i amb Frankenstein”
L’espectacle es presenta amb projeccions de vídeo, una taula plena de maquetes “i amb el vídeo anem explicant. Hi ha la veu del narrador, que soc jo, i les diferents histories creuades”, continua el Sr. Serrano.
I ja ho tenim. Abans de tancar la trobada, Casares diu: “Confiem que el que hem explicat vagi a bon port. Més o menys pensem que l’activitat social es mantindrà. Això si: els pares que no podran entrar. Però podeu esperar els vostres fills al bar de la Becket!”