La Beckett està ben preparada pel Nadal. Acullen quatre espectacles -dos d’imminents i dos per més endavant- però tots quatre inclosos en la proposta de Regalar Teatre per Nadal. Avui ens han citat per parlar-nos dels dos primers: Pluja, de Guillem Albà i Clara Peya i L’Alegria, de Marília Samper. Són dues reposicions que han disfrutat d’una molt bona acollida per part del públic i de la crítica, dues propostes diferents però totes dues per a un públic que es deixa enamorar pel teatre. Per tal que tinguin més visibilitat, les tractarem en dues notícies per separat. Trobareu la notícia sobre L’Alegria, de Marília Samper, aquí
PLUJA. Sala de Dalt
Del 19 de desembre al 13 de gener
Una grada, un piano de mitja cua i un titella. I la Clara i en Guillem, que ens conviden a un viatge petit i a la vegada multidisciplinari, ple de imaginació. Això és Pluja.
En parlem amb en, Guillem Albà, actor i creador, que va tirar pel camí del clown des de ben jove de la mà del gran Jango Edwards, afegint-hi més tard mestres com Carlo Colombaioni, Eric de Bont, Cristophe Marchand o Leo Bassi. Va créixer en un taller de titellaires (L’Estaquirot) pel que, sense dedicar-s’hi, els titelles són com els seus germans. La Clara Peya és pianista i compositora, però a més és una creadora que ha aconseguit convertir cada actuació en un espectacle visual amb la seva energia, sumant-ho a la qualitat i originalitat de la seva música. Els seus mestres no es queden enrere: des de l’Esmuc i el Taller de Músics, es va formar també al Conservatori Rimsky Korsakov de Sant Petersburg.
Podeu imaginar què en surt de la unió de dues persones tan diferents? Doncs cal veure-ho, de debò. Han construït Pluja, un espectacle intimista, poètic, visual… Aparentment res a veure amb el que farien per separat, però hi és tota la seva sensibilitat: “Amb la Clara sempre ens dèiem coses boniques i un dia vam decidir ajuntar els dos noms i veure on aniríem a parar. I ja portem dos anys de gires!”, ha explicat en Guillem. Ell havia fet ja una immersió al món poètic i visual amb Trau, però tot sol. Amb la Clara han pogut sumar dos universos on hi ha música, titelles, gest… “Volíem anar a una zona de no confort, investigar terrenys que no havíem fet.” I n’ha sortit un viatge oníric i emocional que “parla de l’amistat, de cuidar-nos els uns als altres, de com et sents després de compartir un món com fem nosaltres, a l’arribar a casa tot sol… Vam construir una grada per a 70 persones que portem sempre per garantir un espectacle intimista i amb la gent a la mateixa distància.” Pluja va ser finalista als Premis Max per la seva composició musical i va guanyar el Premi Innovació a la Fira de Titelles de Lleida 2017.
Es diu Pluja, perquè és la que els ha inspirat: “La paraula Pluja ens ajuda a crear poèticament. La pluja són petites gotes, que cauen, comparables a un estat emocional petit i vulnerable, a la nostra fragilitat. I també és un nom de nena!”, apunta en Guillem. I ha afegit: “És molt proper, hi ha música, titelles, gest, màscares, una mica de text, poquet… La música juga amb les escenes.” No cal dir que la música està composada expressament, el que facilita també que hi hagi molta improvisació. En Guillem explica que hi ha dies que és més comèdia que d’altres, o més poètic… “depèn de les emocions del públic. Amb la Clara ens escoltem molt, fluïm… Però és un guió tancat, vigilat i molt cuidat, eh!
Un viatge però, que va deixar de ser petit, ja que el passat mes de febrer van portar la Pluja a Buenos Aires, Montevideo i Lima, en el marc del Temporada Alta a L’Amèrica Llatina. I ja, com a novetat, en Guillem ens ha explicat que aquest any hi tornarà amb Calma!, el seu nou espectacle de creació “aquest cop un solo, amb titelles i moltes tècniques. Hi ha poesia, però també hi ha clown. Està entre Pluja i Marabunta”.
Doncs estiguem atents!
Us recordem que, més endavant però encara amb ambient -o ressaca- festius, arribaran dos espectacles més que formen part de l’oferta Aquest Nadal Regala Beckett.
El chico de la última fila (Del 23/01/2019 al 03/03/2019)
Andrés Lima dirigeix aquesta nova versió d’El chico de la última fila.
“El sábado fui a estudiar a casa de Rafael Artola. La idea partió de mí, porque hace tiempo que deseaba entrar en esa casa.” Així comença la redacció d’un jove i discret estudiant que, amb els seus escrits, dia rere dia, aconseguirà fer entrar el seu professor de literatura en un espiral pervers de fascinació i expectativa irrefrenable.
Pocahontas o la verdadera historia de una traviesa Del 31/01/2019 al 17/02/2019
Walt Disney i els seus van mentir sobre Pocahontas de la mateixa manera que la història ha mentit sobre la pròpia història. Tots els fonaments d’aquesta societat “avançada” són una mitja veritat. Què hi ha a sota de nosaltres si tot allò en què ens hem basat són realitats inventades? Pocahontas o la verdadera història de una traviesa relata la història real d’algú que un dia va existir de veritat i que ara no és res més que un símbol.