| Dues bones notícies. O tres! A partir d’aquest dijous 2 de maig, La Beckett ens presenta l’últim treball d’una de les formacions que acull en Residència aquesta temporada. Parlem de La Calòrica, una jove companyia (va néixer el 2010), que en nou anys no ha parat de sorprendre’ns i de donar-nos alegries. Ara és el torn d’Els Ocells, i, com ja és marca de la casa, és creació col·lectiva de tots els components: Xavi Francés, Aitor Galisteo-Rocher, Esther López, Albert Pascual, Marc Rius, Israel Solà, Júlia Truyol i Joan Yago. L’espectacle, que compta amb la col·laboració del Temporada Alta, va fer una única representació a la última edició del Festival i ara entra en temporada a la Sala de Baix fins al 6 de maig “amb alguns canvis que hem aprofitat per fer, ja que estem en mig de dues eleccions europees…”
Toni Casares, director de La Beckett, ens els ha presentat amb unes paraules que els descriu perfectament: “Al dossier, ens posen que a Els ocells empren un nou llenguatge. És veritat, però no només ho fan aquí. Investigar nous llenguatges escènics és un dels seus trets diferencials, cada proposta ens arriba amb el llenguatge específic del que ens volen explicar i no n’hi ha cap d’igual!”
I certament, són ben diferents Feísima enfermedad y muy triste muerte de la reina Isabel I, L’Editto Bulgaro, La Nau dels Bojos, Bluf, Sobre el Fenomen de les feines de merda, El profeta o Fairfly, l’última i multipremiada peça estrenada el 2017. I Casares encara diu: “El seu llenguatge està en equilibri entre abordar temes importants de contingut filosòfic i un excel·lent sentit de l’humor, al que no volen renunciar amb la voluntat de connectar sempre amb l’espectador.” També ha destacat la importància del renaixement de les companyies “que durant un temps han fet una travessia al desert i ara veiem amb satisfacció que van tornant. La Calòrica són pioners en aquest concepte de treballar en companyia, en aquesta fase actual.”
La Residència, que va engegar poc després dels fets d’octubre, els va inspirar a parlar de política i de populisme, utilitzant l’obra de Aristòfanes per parlar d’avui. “La comèdia i la democràcia van néixer juntes a Grècia, són cosines i això ens anava bé. Ens hem inspirat en històries, elements i fins i tot en articles”, exposa Israel Solà, el director. “Ens vam tancar en un procés creatiu una mica perduts però a poc a poc vam anar trobant la forma: una convenció on el públic entengui que és una comèdia”, continua.
 Aquest espai que sembla un bosc de debò, és l’escenari de La Beckett on La Calòrica ens ha presentat’Els Ocells’ L’ARGUMENT
L’original d’Aristòfanes explica la història d’un atenenc adinerat que, fart de la ingerència pública en els seus assumptes particulars, abandona el món dels humans i convenç els ocells de crear una nova civilització. La peça denuncia aquells que instrumentalitzen els problemes del poble per perseguir els seus objectius individuals. “És una obra molt divertida i a tenir en compte. Es va estrenar 50 anys després del famós discurs de Pericles sobre la democràcia. Però hem de dir que, de l’original, només conservem la faula dels ocells i el títol”, expressa el director.
La Calòrica passa el raspall de la sàtira política per l’actualitat, per parlar de l’auge del populisme neoliberal a tot el món i del reialme de la postveritat. I en surt un cabaret polític on desfilen temes com la corrupció o els mecanismes de manipulació de masses. Què queda de realment democràtic a les democràcies occidentals?
Els Ocells presenta dos atenencs adinerats “als qui la democràcia no els fa puta gràcia i volen formar el seu món. És un espectacle molt obert i insospitable, que transcorre a ritme frenètic i que fa que l’espectador no tingui ni idea de on anirà l’escena següent. És per això que no podem explicar gran cosa de l’argument, però podem dir que parla de l’egoisme”, exposa Joan Yago, dramaturg de l’espectacle, que interpreten Xavi Francés, Aitor Galisteo-Rocher, Esther López i Marc Rius, i que fan fins a 19 personatges! Albert Pascual ha creat una “escenografia i vestuari molt particulars.” La única persona que no intervé per problemes d’agenda és l’actriu Júlia Truyol, a la que “aquest cop li hem encarregat la Producció Executiva.”
Puntualitzen que “el nostre líder populista no és cap metàfora del Ribera o del Macron… però és una barreja de tots aquests que diuen que fan política i, en realitat, treballen com si estiguessin en una empresa privada en la que han trobat un chollazo. En comptes d’assassinar la democràcia, opten per convèncer a una comunitat d’aus per crear una nova civilització.” I és que “Són personatges amb mol poder adquisitiu. Fem servir paraules d’esquerres, sense cap vergonya”, apunta Marc Rius.” I algun acudit personalitzat…
LA CREACIÓ
Si be al principi la idea era criticar algunes males praxis del sistema “hem fet una comèdia política perquè ens resulta inevitable no parlar de tot el que està passant. I ho hem de fer en clau de comèdia, perquè és com parlem a les nostres reunions, de vegades com a conseqüència de les pors i els complexos. I és que, si no riem, què fem?”, es pregunta Yago, assegurant que “qualsevol persona que estigui mínimament afectada -i ho estem tots!- per les polítiques actuals populistes, ho reconeixerà i riurà molt. ” Joan Yago, ha apuntat que la comèdia es basa en els “problemes” que té la democràcia actualment i, sobretot, en què en queda del significat original de la paraula.
I per a l’Israel: “És un espectacle perfecte per a aquell al que li agradi qüestionar-se les coses. Els que són de jo dic el que em diuen, es poden molestar més. Hem buscat nous llenguatges per abordar el tema i hem arribat a un lloc que potser encara no té etiqueta.”
Júlia Truyol diu que “hi ha un debat intergeneracional dins l’obra molt interessant. Potser tindria una certa línia amb l’Editto Bulgaro, pel tema polític… Però amb altres obres nostres també, ja que en el fons parlem el mateix encara que posem l’accent a diferents llocs.” I puntualitza que els protagonistes de l’obra “no són atenencs com a l’original, són europeus que ja no poden viure a Europa.”
Són dos humans que estan al bosc però que no hi són a gust perquè han de fugir. I pensen que potser encara hi podran treure’n alguna cosa! Al llarg de l’obra es podran apreciar referències a la corrupció, als abusos de poder i altres problemes que segueixen afectant a la societat actual. “Al Temporada Alta teníem por que la gent no s’interessés pels ocells, però la sensació va ser que tothom ho entenia!” diu l’Isra.
I ja no han dit res més, perquè, realment, no es pot. Val la pena veure-ho. Casares ha tancat la trobada explicant que “Al Temporada Alta pensava ai, ai, ai, com reaccionarà la gent en veure com se’n foten de la democràcia, quan encara hi ha gent viva que s’hi va jugar la pell per defensar-la? Però no és aquesta la intenció, sinó la de posar en dubte què vol dir, per a molts, la paraula democràcia. S’entén perfectament!”
Acabem amb una frase del programa de ma: La democràcia és el pitjor sistema de govern dissenyat per l’ésser humà. Amb excepció de tota la resta. – Winston Churchill.
LA CALÒRICA
Neix l’any 2010 quan un grup d’amics acabats de graduar a l’Institut del Teatre decideixen que ni el panorama de crisi ni la manca de recursos els dissuadiran de fer el teatre que volen fer; un teatre ambiciós, compromès i on tots els llenguatges que intervenen en el fet teatral treballin junts i estiguin tractats amb la mateixa profunditat.
Més preocupada per arribar fins al fons en cadascun dels seus projectes que en trobar una fórmula i repetir-la, la companyia ha investigat territoris estètics i temàtics molt diferents. La reflexió política i l’ús de l’humor per abordar les problemàtiques més serioses són el seu principal denominador.
La Calòrica ha creat i produït set espectacles propis i ha obtingut diversos reconeixements: Premis Max 2018 per a Text revelació i Espectacle revelació, Premis Butaca 2017 a millor Text i millor Espectacle de petit format i Premi de la Crítica de Barcelona 2018 per al millor Espectacle de petit format-, a més de vàries peces curtes i col·laboracions especials.
Actualment, la companyia està formada per en Xavi Francés, l’Aitor Galisteo-Rocher, l’Esther López, l’Albert Pascual, en Marc Rius, l’Israel Solà, la Júlia Truyol i en Joan Yago.
Ei, no us descuideu de comprar les entrades, ara!
I també anoteu que hi haurà un coloqui postfunció el 9 de maig |
