La Gleva Teatre estrena demà dimecres 20 de febrer El Chinabum, una creació pròpia de la companyia Aura del Pou, que l’han creat en Residència al mateix teatre. Les autores són Lola Rosales i Berta Pietro, que també formen part del repartiment amb Natàlia Barrientos i Mercè Garcés. Les ha dirigit l’actriu i dramaturga Paula Ribó. És un relat en format de thriller i música -en directe!- de Pavvla, que es podrà veure fins al 30 de març.
En una trobada que han mantingut aquest matí amb els mitjans, ens han explicat que el procés de creació ha passat per diverses fases i que l’han “anat dibuixant totes juntes amb la idea d’explicar de la millor manera el que volem dir.” Ho fan a partir d’una situació força original: tres noies, que comparteixen pis, van a sopar a un restaurant xinès. En un moment donat van totes tres juntes al lavabo i s’adonen que no en poden sortir. La porta, malgrat tot, es pot obrir per fora i entra una altra noia. I ja són quatre que no poden sortir!
Aquesta situació les porta a reflexionar sobre moltes coses que, en una situació normal, no hi pensarien: la invisibilitat de moltes persones joves en el món dels adults, la violència envers les dones… “Però està escrit amb força humor, hi ha gags, malgrat no sigui una comèdia. Ens volíem riure de nosaltres però no del tema. Ara que ja podem dir que ho tenim, ja parlem més obertament d’una comèdia propera a l’absurd, que és com una eina nostra de supervivència”, diuen. Hi ha molta música i el ritme és trepidant perquè, malgrat l’espai claustrofòbic “hem d’anar ràpidament ‘una situació a l’altra.”
L’obra transcorre a l’agost del 2017, just quan la Rambla aterroritzava amb l’atemptat. Les tres primeres tancades van reflexionant sobre coses de la seva vida fins que arriba la Mercè i els explica l’atemptat. Passa a fora i representa tota la violència del mon, “però l’obra no va d’això. L’atemptat serveix perquè es plantegin la seva posició davant la violència i la seva manera de veure el món.” ”
EL PROCÉS DE CREACIÓ
Expliquen que van començar a treballar el text fa 2 anys.”La primera idea era fer una obra de teatre de l’absurd, però amb l’atemptat li vam donar un altre aire. Vam escriure des de la llibertat, no estàvem compromeses amb res, no hi havia dates, ni presses… Vam parlar, vam exposar les nostres pors, com veiem el mon. Teníem ganes de posar la nostra veu a algun lloc! Potser ja existeixen escrits dels mateixos temes, però estaven escrits per gent mes gran. Parlem del nostre territori sense jutjar els altres. Vam anar a buscar la Paula perquè ens ajudés i s’ocupés de la direcció.”
En un moment donat, la Mercè planteja la pregunta de què passa, si no surten i això provoca un gir: “Estar tancades és com una metàfora de la superprotecció d’una generació a la que anomenem Mil·lennials. Nosaltres tenim entre 20 i 23 anys i parlem de problemes que tenim nosaltres i no necessariament té tothom.” Reiteren que “som molt joves, i agraïm molt a La Gleva que ens hagi fet confiança.
“El lavabo és com un espai oníric on pot passar qualsevol cosa. I des de la direcció ha estat fàcil justificar-ho tot. En estrenar l’obra complim somnis i això ens motiva, “ exposa Paula Ribó, que conclou assegurant que “l’obra és un homenatge a l’amistat, que guanya per 10 a 0 enfront de l’amor. Parla de l’amistat com a eina de supervivència i refugi.”
Abans d’acomiadar-nos ens han ofert un bocí i de debò que el decorat, la manera de parlar les inquietuds que mostren són molt interessants. I ho plantegen amb un llenguatge molt propi.
SOBRE LA GLEVA
El petit i acollidor Teatre La Gleva, al barri del Putxet, va obrir les portes fa un any i mig i és de les poques sales que acull residències a la ciutat. Vol donar acollida a creadors emergents, joves i amb alguna alguna experiència prèvia que mostri el seu talent. L’any passat va acollir quatre residències, que van generar creacions com Yo quería ser una chica Almodóvar pero dejó de tener sentido, de Laia Alberch, o El percebeiro, de David Menéndez. El mes de març s’estrenarà el muntatge ESTIgMES, de Concha Milla, que parla dels estigmes que s’imposen a les dones quan tenen el desig de ser mares i no ho poden ser.