El Teatre Goya ha acollit la presentació de El favor, una obra de Susanna Garachana i dirigida per Xavier Ricart. L’espectacle està protagonitzat per Eduard Buch, David Marcé, Jordi Rico i Marc Rodríguez. És una producció de Focus. A la roda de premsa, ha assistit César Martínez, Director general d’Art i Continguts de Focus, i la companyia.
César Martínez ha agraït la presència dels assistents i ha remarcant, a més, el fet que el text està signat: per una autora catalana i viva en la que és l’opera prima com a dramaturga: Susanna Garachana. Així, El favor se suma a la resta de textos, també d’autoria catalana contemporània, que conformen la programació d’abril dels: quatre teatres del Grup Focus.
“Aquesta és una comèdia molt catalana i que segueix a la perfecció la línia artística del Goya. En el tema de l’autoria catalana, em dona la sensació que, des de la pandèmia hem fet un click. I , molt especialment, pel que fa a la comèdia. Hi ha un punt de riure’s més de l’actualitat, estem més connectats amb els conflictes que ens envolten. Abans fèiem paròdia però, crec que, en els últims anys, ens podem venir a «confessar» al teatre. I això és catàrtic.”
Susanna Garachana ha volgut donar les gràcies tant a César Martínez com al Grup Focus; per confiar en una autora novella i impulsar un projecte com aquest que, fent-se eco de les paraules de Martínez; ressona amb un conflicte de gran vigència: “Vaig decidir escriure aquest text, que emula situacions que he sentit; on es demanava a un home ser donant per inseminar una dona; imaginant-me com canviaria l’escena traient a la dona de l’equació. I si tot l’assumpte es discutís entre homes? Em venia molt de gust escriure una comèdia, però també volia que parlés de coses de veritat. Vull que el públic rigui i que ho facin amb la vida d’algú amb qui s’identifiquen. No amb obvietats, ni buscant el riure fàcil, sinó tractant-ho des d’un sentit de l’humor més irònic. Això sí, tenia molt clar que volia que s’estrenés al Goya.”
Xavier Ricart ha subscrit les paraules de Garachana, elogiant tant el tractament del conflicte i de l’energia; com el dibuix dels caràcters, construint uns personatges «molt ben tramats». D’altra banda, el director de l’espectacle també ha volgut destacar el canvi de paradigma que suposa el text: “Es una comèdia sobre homes escrita per una dona i crec que això està molt bé. Aquesta és una situació que, normalment, es presentaria a l’inrevés, amb un dramaturg masculí escrivint una història protagonitzada per dones; tractant temes de maternitat o parlant dels fills. Aquesta obra va d’això, d’un amic que demana un favor als seus altres amics per poder inseminar la seva dona. Aquesta és la bomba que fa esclatar la relació d’amistat que tenen; una situació amb un rerefons que implica aquest canvi que hi ha hagut en la societat, lent a vegades, on les dones han anat guanyant drets i posant en qüestió les normes preestablertes de la societat i els rols de gènere. Aquesta és una obra molt divertida i que, a més, et fa pensar.”
L’elenc ha admès tenir les mateixes sensacions sobre l’espectacle i el que significa, a més de deixar molt clar: com de fàcil i estimulant ha resultat tant el projecte com tot l’equip implicat.
Marc Rodríguez ha explicat que es tracta d’una obra molt ben argumentada i amb una distància còmica; que permet una perspectiva interessant. “També, – continua – hem pogut treballar d’una manera molt honesta; de la forma que ens agrada imaginar que fem les coses a la feina i sota la direcció: d’un gran amic com és en Xavi Ricart i envoltat de col·legues actors per qui tinc molt d’afecte. Tot això ha estat un privilegi.”
Edu Buch i Jordi Rico s’ha fet ressò de com interpretar aquests personatges els ha permès; malgrat ser pares la majoria, posar-se en la pell d’algú amb una problemàtica com la del Cesc i la Clara; la parella que formula la sorprenent petició.
“Com a actor, –explica Buch – és una qüestió de posar-nos en aquesta situació i pensar què ens passaria a nosaltres si: un amic de tota la vida ens demanés això. I també de com, molt sovint, els homes dissimulem amb humor les nostres preocupacions; la qual cosa porta a pensar que no ens sabem comunicar entre nosaltres.”
David Marcè, que interpreta a en Cesc, recalca com de vigent i potent és el tema de l’espectacle:
“És veritat que estem davant d’una comèdia però amb un gran tema de fons perquè, per activa o per passiva: toca a tothom, tant si ets pare com si no. És un tema molt universal. Jo tinc dos criatures i ho he tingut tot molt fàcil, però conec gent per qui no ha estat així; i que m’ha ajudat a posar-me en aquest cantó. Així, tot i no ser un drama, la problemàtica que s’hi tracta és forta. I el text et planteja molts angles des d’on mirar-s’ho. És un projecte molt maco i amb moltes arestes i vull creure que hem sabut col·locar-nos a nosaltres i al públic en totes i cada una d’elles.”
I és que tot l’equip està d’acord en què El favor: aborda un tema molt més comú del que pot semblar a primera vista; tot i que soterrat per capes de tabú social i prejudicis de gènere. Susanna Garachana ha acabat confessant:
“Explicant només l’inici, la primera pagina de la funció, m’he trobat uns quants casos de gent que m’ha dit: «a mi m’ho han demanat.» I jo pensava: «Ostres, no ho sabia!» És clar, no és una cosa que vas explicant, però et vas trobant amb amics que et repeteixen el mateix: a mi m’ha passat. Jo crec que, aquí, entre el públic del Goya, també passarà.”
ARA, L’ARGUMENT:
Què estaries disposat a fer per un amic? En Cesc, un home de quaranta i tants, vol ser pare. Fa anys que ell i la Clara, la seva dona, ho estan intentant i no se’n surten; així que organitza un sopar per demanar un petit favor als seus millors amics.
Ells quatre es coneixen de tota la vida,, s’estimen i s’ho saben tot els uns dels altres. Estan acostumats a parlar-se amb ironies i bromes, però la petició del Cesc els obligarà a ser absolutament sincers; provocarà discussions i els portarà a qüestionar-se què és la paternitat, la família, la confiança, i sobretot la seva amistat. i descobriran que potser no s’ho expliquen tot.
El que semblava que havia de ser un sopar qualsevol, acabarà sent una nit que no oblidaran mai.
El favor es pot veure al Teatre Goya