Aquest matí, el Teatre Romea ha acollit la presentació d’El gran teatro del mundo: una obra de Calderón de la Barca, amb dramatúrgia de Brenda Escobedo, dirigida per Lluís Homar; i direcció musical de Xavier Albertí. L’espectacle està protagonitzat per: Clara Altarriba, Malena Casado, José Luis Verguizas, Antonio Comas, Carlota Gaviño, Pilar Gómez, Yolanda de la Hoz; Chupi Llorente, Jorge Merino, Aisa Pérez i Pablo Sánchez. És una producció de la Compañía Nacional de Teatro Clásico. A la roda de premsa ha assistit Josep Maria Pou, director artístic del Teatre Romea, i la companyia.

Josep Maria Pou, director artístic del Teatre Romea, ha obert la presentació celebrant que el teatre que ell dirigeix: s’hagi convertit en la casa de la CNTC quan desembarca a Barcelona, essent aquesta la quarta temporada consecutiva que venen: després d’èxits com Lo fingido verdadero, La discreta enamorada i el díptic Alma y palabra / El templo vacío. De la mateixa manera, Pou ha destacat la importància de l’obra de Calderón de la Barca que avui es presentava: ja que es tracta, en paraules del director artístic: “d’una de les obres capitals del teatre espanyol i un dels millors exemples de teatre barroc.”

“Hi ha poques oportunitats – ha continuat el director artístic del Romea- de veure als escenaris El gran teatro del mundo. Recordo alguna posada en escena de José Tamayo en aquella època de festivals de Espanya, però: des d’aleshores, ben poques vegades. Tinc unes ganes enormes de veure el muntatge de la CNTC; ja que es tracta d’una peça que duc al cor perquè és un text que vaig fer amb 18 anys; quan estudiava a la universitat i vaig convèncer als professors de fer-la: i es va convertir en un petit esdeveniment d’un noi que volia ser actor. Encara no oblido allò que ens ensenya la obra: Obrad bién, que Dios es Dios.”

Lluís Homar, director de l’espectacle, també ha volgut expressar el seu agraïment al Romea i a Josep Maria Pou: per la col·laboració continuada amb la CNTC al llarg dels darrers 5 anys, temps en el qual s’han estrenat, sobre l’escenari del teatre: produccions com Lo fingido verdadero, La discreta enamorada o El templo vacío.
“La relació que s’ha establert amb el Romea i Focus: és quelcom de molt especial i que ens fa molt feliços perquè hem trobat aquest vincle que, a més: ha vingut sempre acompanyat d’una gran resposta del públic i hem sentit que compartíem alguna cosa que ens importa molt. A més, l’estructura del Romea és molt similar a la del teatre de comèdia;  i això, jo, ho valoro molt en un teatre; sobretot per la relació que s’estableix entre l’escenari i els espectadors i espectadores.”  
En referència a l’espectacle en si, Homar ha volgut allunyar la seva intervenció d’una explicació acadèmica sobre el material original, i ha preferit, en canvi, aproximar-s’hi des de la relació emocional que hi tenen tots els integrants. “L’obra es va estrenar a Almagro el 3 de juny, després va estar a Madrid al Teatro de la Comedia; vam començar la gira el 7 o el 8 de febrer a Gijón i, la setmana passada, al Teatro Principal. Però, en reprendre els assajos després de gairebé dos mesos recordo el bé que ens feia recordar aquelles paraules. Hi ha alguna cosa del text que t’enamora. És quelcom d’insòlit i, alhora, un acte sacramental. Sembla que hagi de tenir quelcom de molt elevat però, al mateix temps, és una cosa molt propera, molt recognoscible. I això és una mica el que hem volgut conformar amb el nostre muntatge.”
Homar també ha confessat la dificultat de que ha comportat plantejar-se la posada en escena d’un text com: el d’El gran teatro del mundo. “Hem de tenir en compte que, en gairebé 40 anys de la CNTC, aquesta obra no s’havia dut aescena. En canvi, recordo que, quan estudiava a l’escola, hi havia 3 obres principals de Calderón de la Barca: El alcalde de Zalamea, La vida és sueño i aquesta. He de d’admetre que em vaig trobar amb un recorregut força difícil amb aquesta obra, de dir-me: com carai es monta, això? Mai a la vida he descartat tantes idees. Aquesta obra podia muntar-se de moltes maneres. Vam decidir, amb molt bon criteri, crec jo, començar per llegir l’obra el primer dia amb els actors: i va ser fonamental, mesos abans, revisar-la frase a frase. Vam dedicar moltes sessions a llegir l’obra i vam tirar a les escombraries diversos projectes escenogràfics. És una cosa de la qual em sento especialment orgullós, per com hem acabat explicant l’obra, des de la llum; des del vestuari, des del moviment... Hem creat un món en el qual allò material s’ha anat imposant. És com si, simplificant-ho molt, l’autor demanés als éssers humans de muntar una representació que ell s’encarregarà d’anar ajustant. Aquests ajustos faran que tot acabi molt bé per a tothom excepte pel ric, que és l’únic que no es salvarà. I això és el que ens proposa Calderón: passar del JO al NOSALTRES. Perquè si estem disposats a rebaixar l’interès o el benefici personal, l’Ego (i això ja és molt en els temps que vivim), ens sentirem útils dins el món proposat per Calderón.”
L’ESPECTACLE

Jorge Merino, qui interpreta el paper de Rey, s’ha fet ressò del component eminentment moral de la peça; explicat com el lliure albir, una de les temàtiques principals, esdevé transversal en el desenvolupament dels personatges i es tracta: d’un concepte que traspassa la frontera de l’escenari, exhortant al públic a actuar bé en les seves vides; amb generositat i virtut.Carlota Gaviño, qui interpreta el paper del Món, ha definit l’obra com:“una peça que anima a la reflexió, que empeny al públic a pensar quin significat té obrar bé; i quin significat té Déu”.

Antonio Comas, qui interpreta el personatge de l’Autor, i que ha declarat la seva joia per actuar per 1a. vegada en la seva carrera al Teatre Romea; ha explicat la gran rebuda que ha tingut l’obra entre el públic jove.

Clara Altarriba, qui interpreta el paper de Pobre, ha volgut posar en valor la feina de Brenda Escobedo: qui signa la dramatúrgia de la peça, i ha detallat el que ha significat per a la companyia; treballar una obra en vers barroc: “Ha estat tot un repte donar-li un to realista però a la vegada no pots fer servir un to quotidià.”

Malena Casado, qui interpreta el paper del Nen, ha volgut agrair públicament  a Lluís Homar: el fet d’haver canviat el gènere d’alguns personatges que en l’obra original eren designats per a intèrprets masculins: com per exemple el Nen, el Món o el Labrador. Finalment el repartiment de l’obra ha quedat distribuït entre set actrius i tres actors.

Jose Luis Verguizas, qui substitueix a Pablo Chaves en el paper de Rico; ha volgut destacar els vincles i el bon ambient dins del grup: “Això és una companyia de veritat i us ho puc dir perquè ho he viscut en la meva pròpia pell. Des del meu primer dia tots em van acollir molt bé. I quan vaig acabar la primera funció  tot just fa tres setmanes, tots em van felicitar,  aplaudir i petonejar”

Pablo Sánchez, qui interpreta la música de l’espectacle en directe, ha destacat el paper de Xavier Albertí en la composició: “la seva feina ha estat magnífica, m’ha acompanyat molt en el procés, que per a mi, com a percussionista clàssic; era una experiència nova. Ha estat una feina molt enriquidora.”

Per acabar, Óscar Valsecchi, ajudant de direcció, ha volgut remarcar el paper de Pau Aran en el moviment: “ha estat un plaer veure com en Pau anava creant la coreografia dels intèrprets: i com l’obra anava creixent a nivell de moviment.” 

Sinopsi 

Torna la CNTC amb una de les obres més importants del Siglo de Oro. Un clàssic indispensable de Calderón de la Barca

L’autor sabia perfectament del gran poder del teatre per crear imaginaris fins a aquest moment desconeguts.
Fill de la Contrareforma, havia de satisfer les necessitats dogmàtiques que l’Església del seu temps imposava.

El geni creador de Calderón va intentar, en innombrables ocasions, conjugar la seva obediència a aquests principis dogmàtics: amb elements que elevessin la consciència dels seus espectadors a espais més enllà de l’obediència cega; i els permetessin àmplies cotes de reflexió, abraçant la humanitat sense distincions.

El gran teatro del mundo és una obra paradigmàtica en aquest sentit. En ella es conjuga un imaginari escènic inèdit en el seu temps i una versificació d’una extraordinària bellesa amb: unes reflexions espirituals i filosòfiques de gran profunditat que proposaven als espectadors del s. XVII, i a nosaltres mateixos, àmplies cotes de reflexió sobre la naturalesa de la nostra existència; i els valors que l’acompanyen.

Per tot això, El gran teatro del mundo continua sent una de les més importants produccions teatrals del Siglo de Oro.

EL GRAN TEATRO DEL MUNDO
A partir del 27 de febrer de 2025
TEATRE ROMEA

Author