Els que us vareu enamorar de la magnífica versió que Jordi Galceran va fer d’El nom, l’any 2014, i que vàrem poder veure al teatre i a la televisió, estareu contents de saber que torna. I ho fa en una versió d’un altre crack del teatre: el director argentí Daniel Veronese. Ens el porta la companyia andalusa GL Producciones, la mateixa que ja va treballar amb Veronese l’any 2015 amb Cena con amigos. Ara, per tant, es diu El nombre. Avui l’han presentat en roda de premsa al Teatre Tantarantana, on s’instal·len del 14 al 25 de novembre. Només afegir que si no la vareu veure, aquest cop que no se us escapi: és un text absolutament original dels que fan riure i pensar, tot passant una estona molt agradable. I premiat!
Els intèrprets, Gloria López, Pedro Morales, Jesús Calvo, May Pascual i Orencio Ortega, han explicat que es van traslladar a l’Argentina per muntar l’espectacle en tan sols un mes. “Però tens la sensació que no assages. Estàs parlant normal i a més, té un punt creatiu perquè amb ell mai se sap com acabarà una sessió d’assaig. Tot depèn de quan ell digui prou”, explica May Pascual, actriu i productora, després del qual Gloria López ha remarcat rotundament:“Veronese ha fet una direcció esplèndida!”
L’ARGUMENT
L’obra està construïda “amb diversos monòlegs que poden canviar segons la funció i que poden canviar el rumb del què passa. Però el públic ho va descobrint a poc a poc.”
Quatre amics de la infància es reuneixen per celebrar la propera arribada del bebè d’una de les parelles. Els convidats fan la inevitable pregunta de com es dirà? i el pare respon amb un nom que els deixa estorats. “Passen coses, però ells ja saben que se tenen confiança i que la sang no arribarà al riu.” Amb tot: “Hi ha un abans i un després del sopar.”
S’ha respectat la idea del text francès, pel que el Nom és el mateix que a l’original, que també vam poder veure al cinema. “De fet, el Nom és una anècdota perquè provoqui el que acaba provocant.”
Per a Orencio Ortega: “És una obra crítica i posa en valor la família. Certament hi ha alguna cosa que es trenca, però som com una família i el naixement del bebè ens uneix a tots. Certament entren a la casa d’una manera i surten d’una altra, però la il·lusió per al bebè ho arregla. Fins i tot s’insulten i no passa res, perquè es tenen confiança.”L’espectacle està ambientat a Espanya, però a un lloc indeterminat, sense especificar.
La Glória assegura que “és un text divertit i amb múltiples capes, que agrada tant a la gent no habituada al teatre com als teatrers que no es perden res. També hi ha sorpresa perquè hi ha un moment en què fa un gir… I és molt intel·ligent, al que si hi afegim la direcció de Veronese… és magnífic.”
EL PROCÉS
Ens han explicat la manera de treballar de Veronese, que els té impactats i enamorats des de la Cena con amigos. “Ens demana de parlar de pressa, encara que no s’entengui tot el que diem, perquè a les reunions sol passar així. Diu que no ens preocupem si ens trepitgem els uns als altres. L’important és el context. Per tant, hem de mantenir el ritme que ell marca, ni més de pressa ni més a poc a poc. Ell sap el punt just que fa que el públic ho entengui.”
L’Orencio explica que “Veronese diu que els textos no s’han de respectar. Ni tan sols els que escriu ell! Perquè han d’estar vius. A la vida no sabem el guió ni el que ens diran. Diu que hem de que tenir clar que quan arrenca el nostre motor no esperem a que acabi l’altre. La gràcia és parlar abans que acabi però que s’entengui. Però per a l’actor és un treball molt subtil. És com una partitura.” Pensen que és molt cinematogràfic perquè “Recorda els dinars de les pel·lis del Woody Allen.” I sobre el muntatge: “Hem tingut molta llibertat alhora de donar la nostra visió sobre els personatges, perquè Daniel aprofita molt les qualitats de cada actor: amb uns altres actors, la mateixa obra hauria estat completament diferent.”
ELS ORIGENS
La Gloria López, també productora de l’espectacle, recorda que fa anys “Em vaig enamorar d’una funció de Veronese i vaig començar a contactar amb ell per fer alguna cosa junts. Vam anar amb la companyia a Buenos Aires amb La Reina de la belleza de Leenane i li va agradar, va dir que ens havia cregut completament, i que això no li passa sovint. Ens vàrem caure bé, vam buscar una obra i vam optar per la Cena con amigos. I no en vam tenir prou!”
La idea de fer El nombre va sorgir fent un cafè. Feia temps que Veronese pensava en muntar-la amb actors argentins però no havia estat possible. “Així que hem aprofitat la oportunitat. La gran particularitat de Veronese és que aconsegueix que el públic ho miri com si ho veiés des del forat del pany, de tant realisme que hi posa ja a l’adaptació. A més, té una doble vessant que emociona ja que, per un costat és d’un hiperrealisme divertidísim i per l’altre, et toca el cor. Ell aconsegueix donar al text encara més profunditat, traient la punta a les emocions. El Nombre és vida en estat pur.”
Ferran Murillo, director artístic del Tantarantana, ha explicat que han catalogat l’espectacle dins l’itinerari Tria plats amb D.O. l’itinerari amb muntatges de diferents orígens que aporten una mirada de la creació fora de Catalunya.