El Jardí, espectacle inspirat en El Jardí de les Delícies d’El Bosco, forma part d’una trilogia de La Taimada: The Garden. La peça que ara es presenta és una recerca visual i conceptual que posa el focus en la diversitat; per formar un paisatge viu, complex i heterogeni amb més de 30 persones amb cossos diferents a escena.
La Taimada és una companyia de dansa i nous formats escenogràfics sobre l’expressió del cos i el moviment; dirigida per Olga Álvarez -guanyadora del Premi a la Trajectòria dels Premis Dansacat 2022- i Jordi Cabestany. El seu ideari i la seva obra parteixen d ’un lloc ombrívol de delicada simplicitat: la vulnerabilitat humana; perseguint i presentant dos conceptes tant oposats com propers: la fragilitat i la bellesa.
El Jardí de La Taimada incideix amb devoció, en mostrar una humanitat fràgil, trencada i orgullosa; que no necessita dissimular les seves capacitats, ni les seves faltes, ni la seva necessitat omnívora i perpètua d’amor.
Dins del Jardí, la humanitat de La Taimada no es presenta per moralitzar, no vol esdevenir cap símbol; ni busca redempció. La humanitat es presenta dins d’aquest Jardí, amb tota la seva innocència i vulnerabilitat; en un desig pur i honest de ser ofrena i comunió. Aquesta humanitat reclama el dret incondicional d’existir en totes les seves formes.
Una recerca visual i conceptual que posa el focus en la diversitat; on un grup de més de 30 persones. encarna un paisatge immaterial i viu. Formulen, amb la suma de les seves singularitats, un jardí humà que immola el cos al plaer d’estimar; al plaer de ser la carn dins del jardí, dins de l’edèn perdut, dins del verd del món. Una humanitat que desitja, anhela i es desviu per ser i existir, mentre explora la sensualitat: sense
impediments i sense prejudicis; omplint de vida, amor i existència un preciós Jardí de les Delícies. Un jardí per a tots, un jardí que mostra una humanitat complexa però absolutament viva.
Concepte i direcció Olga Álvarez, Jordi Cabestany
Moviment Olga Álvarez amb totes les persones participants
Composició musical Carlos Martorell
Coproducció Mercat de les Flors, La Taimada. Amb la col·laboració Graner fàbrica de creació, Fabra i Coats fàbrica de creació, Terrassa Arts Escèniques, Teatro Pradillo, Danseu Festival, Ajuntament de Vilafranca, El Canal centre de creació d’arts escèniques de Salt.
Aquest espectacle ha estat concebut i creat al llarg de quatre anys mitjançant diversos tallers de moviment i d’investigació on: en total, han participat més de 150 persones amb diversitats motrius. Totes elles, així com la direcció artística de l’espectacle, participen d’aquest projecte de forma no remunerada.
«Des de La Taimada, agraïm profundament la implicació de totes les persones que participen activament a l’escenari; així com les que ens han acompanyat al llarg del procés, superant l’impàs exasperant de la pandèmia; gràcies a la seva passió, entrega i ganes de superació, per encarnar aquest JARDÍ.»
SOBRE ‘LA TAIMADA’
La Taimada és una companyia de dansa i nous formats escenogràfics sobre l’expressió del cos i el moviment, dirigida per: Olga Álvarez -guanyadora del Premi a la Trajectòria dels Premis Dansacat 2022- i Jordi Cabestany. El seu ideari i la seva obra parteixen d ’un lloc ombrívol de delicada simplicitat: la vulnerabilitat humana, perseguint i presentant dos conceptes tant oposats com propers, la fragilitat i la bellesa.
A partir de 2014, en l’imaginari de La Taimada existeix una recerca constant d’imatges,
concentrant el cos i l’espai escènic: com un tot orgànic per construir mons onírics i
simbòlics que parlen de les llums i les ombres; de la naturalesa humana. Des d’aleshores
han creat obres com El octavo día, Lo.Li.Ta o Filia et Fobia, guanyadora del 1r Premi del
Certamen coreogràfic de Madrid 2020.
Actualment la companyia està capficada en la creació d’una trilogia, THE GARDEN; inspirada lliurement en El Jardí de les Delícies del Bosco. Un desplegament de tres escenes que tracten el Paradís, el Jardí i l’Infern sota la mirada de la companyia; posant èmfasis en la diversitat, l’existència, el cos i el pensament.
Tot i tenir temps i espais de presentació diferents, El Paradís, El Jardí i L’Infern s’ideen en constant interlocució; i es veuen influenciades les unes a les altres durant les seves respectives creacions; gairebé habitant el viatge de l’obra pictòrica, donant peu a un llarg procés de recerca i creació circular.