Els propers divendres 19 i dissabte 20 de febrer la companyia Som Foss
presentarà el seu espectacle No s’ha foss a La Casa del Teatre Nu, a Sant
Martí de Tous. L’obra, dirigida per Clara Manyós i interpretada per Irene Jódar,
és una proposta que combina la música en directe, el teatre i l’audiovisual, i
convida a reflexionar sobre la relació amb la natura. Es va estrenar a Barcelona, al teatre La Gleva.

No s’ha foss és un espectacle multidisciplinari, a mig camí entre un concert i
una obra de teatre en què els espectadors són transportats fins als paisatges
d’Islàndia. Un viatge metafòric inspirat en el viatge real que l’actriu i música
Irene Jódar va fer al país i que ha plasmat en 10 cançons inèdites que
reflexionen sobre la relació entre la naturalesa, la tecnologia i el comportament i les relacions humanes.

SOBRE L’ESPECTACLE
“Islàndia representa la natura verge i en estat pur, l’espai que els humans no
hem trepitjat ni modificat”, diu Jódar, creadora d’aquest projecte que, segons
explica, consisteix en “anar-se mostrant i perdent la por, en agafar confiança en
un mateix”, tal com ella fa a l’escenari a través de la protagonista, la Vicenta.
No s’ha foss és el primer espectacle de creació de l’actriu, cantant i violinista,
resultat de “la necessitat de fer un espectacle” per si mateixa.

Els seus textos i composicions musicals, juntament amb els arranjaments del
guitarrista i company d’escena Roger Cantí i la direcció de Clara Manyós, han
pres la forma de l’espectacle que presenten. La investigació que va començar
fruit d’un viatge personal s’ha transformat en un crit a la necessitat de
reconnectar-nos a la natura i amb nosaltres mateixos. “La societat actual ens
sentim desvinculats de la natura per l’època que ens ha tocat viure. Però jo no li vull donar les culpes a l’època. Jo vull ser conseqüent amb el que sento. La
natura ens equilibra, ens centra i ens fa de reflex. Si la natura no està bé,
nosaltres tampoc” diu Irene Jódar.

A través del viatge, l’actriu i el seu company d’escena posen també de manifest
la relació entre natura i tecnologia. “Volia mostrar aquesta dicotomia estranya
de la tecnologia, que d’una banda ens fa carregar-nos la naturalesa però alhora també ens permet veure com solucionar les coses”, diu Jódar. La destrucció i contaminació dels mars, l’excés de soroll tecnològic, les interferències, la
desconnexió i la necessitat de reconèixer-nos com a part de la naturalesa són
temes, doncs, que apareixen a l’obra de manera no explícita, convidant a
l’espectador a la seva pròpia reflexió.

RESPECTE PER LA NATURA
El discurs ecologista de l’espectacle passa al pla real a través de l’aposta de
l’escenògrafa Sarah Bernardy, que s’ha proposat crear tota l’escenografia
amb materials reciclats. Una vela de vaixell antiga, bosses de plàstic i oueres
en són materials essencials. “Hem recreat una clariana del bosc a dins del
teatre, un bosc tecnològic fet amb materials de segona mà, però també amb
plantes reals, que cuidem com a un actor més”, explica l’escenògrafa. El
material reciclat conviu a escena amb projectors, altaveus, mòbils i altres
dispositius electrònics. “A l’espectacle veiem la naturalesa a través de la
pantalla i sentim la música per l’altaveu, però parlem de la nostra falta de
connexió amb la natura”, diu la directora, Clara Manyós.

RESIDÈNCIA ARTÍSTICA A TOUS
 Abans de la seva estrena al Teatre La Gleva de Barcelona, Som Foss va fer el
procés de creació d’aquest espectacle en dues residències artístiques: els
Lluïsos d’Horta i La Casa del Teatre Nu. La primera, a Barcelona, els va
servir com a espai de creació inicial i a la darrera, a Sant Martí de Tous, hi van
crear la part més estètica i de projeccions durant el mes de juliol, i va ser on
van començar a provar la part tecnològica de l’espectacle. “Ens va servir per
acabar de veure i decidir què és el que ens faltava per anar al següent pas”, diu
Irene Jódar, que ho recorda com uns dies de llibertat creativa molt positius per
al projecte.

Jódar destaca la implicació de tot l’equip en el projecte, i agraeix el suport de
Sanitaris pels escenaris, la iniciativa impulsada pel metge Víctor Espiga, que va
proposar als sanitaris donar part de la paga extra d’agost a tres projectes
artístics, un dels quals era el seu.

ELS INTÈRPRETS
Irene Jódar (Vilanova i la Geltrú, 1988) Artista polivalent graduada en art
dramàtic pel Col·legi de Teatre de Barcelona. S’ha format amb Jango Edwards,
Philippe Gaulier, Alfredo Sanzol, Dugald Bruce-Lockhart, Fernando Piernas,
Andrés Lima, Oriol Broggi, Jesús Font entre d’altres. També té formació en
doblatge.

Es forma musicalment en violí i cant i obté el Grau Professional de música al
Conservatori de Música d’Igualada i el Màster en musicoteràpia per l’ESMUC.
Participa a la gala Catalunya aixeca el teló 2017 al Gran Teatre del Liceu
component, interpretant i cantant Cançó improvisada. Ha treballat amb Joan
Gràcia, Dugald Bruce-Lockhart interpretant Febe a l’obra Com us Plagui al
Teatre Akadèmia, Oriol Broggi a Questi Fantasmi, entre d’altres. És cocreadora de la companyia Coralines i l’espectacle Dins la Cova escrita i dirigida per Pau
Escribano. En televisió treballa al Polònia, ha treballat a Vida Perfecta,
Crackòvia, Sé quién eres, entre d’altres, i, en cinema, els seus últims treballs
són diversos curtmetratges.

Roger Cantí (Montblanc, 1980) Guitarrista, compositor i productor musical.
S’ha format en guitarra clàssica al Liceu finalitzant els seus estudis l’any 2002, i
guitarra moderna seguint el mètode Berkley. Com a músic ha tocat amb
Clement Turpin (indie folk), Xavi Nuez (cantautor), Banda Alucinògens (grup
versions), Avantgard (prog rock), Grup Loren (grup de versions) entre d’altres.
Ha produït música per diversos artistes com Ruben de Eguia. Ha composat
música per a un anunci de wallapop. Ha fet l’espai sonor i la composició per
l’obra de teatre Peter Pan i Un cap d’any a l’infern. En el sector audiovisual ha
fet la mescla d’audio i sons ambient per el curtmetratge Conservas, entre
d’altres.

Clara Manyós (Barcelona 1989) Graduada en art dramàtic per l’Institut del
Teatre el 2017. Com a actriu, darrerament ha actuat als espectacles Càsting
Giulietta (Teatre Lliure, 2019), Monster (Tantarantana, 2019), Estat decepció de
Carla Torres (Sala Flyhard, 2018), a Hem vingut aquí a deixar les coses clares
(La Gleva, 2017-18), amb Jordi Oriol i Dos pits i una poma (Maldà i Versus
Teatre, 2018), amb direcció d’Oriol Genís. Ha dirigit la peça de teatre breu
Guardar la Roba, guanyadora del premi del Públic del Píndoles 2019. Ajudant
de direcció de Juan Carlos Martel, Carlota Subirós, Albert Arribas i Fran Cuéllar
en diversos espectacles. Guanyadora de la beca Odisseu d’Eòlia, estrenarà
espectacle l’abril d’enguany, codirigint amb Carla Torres. Paral·lelament està
desenvolupant diversos projectes al Teatre Lliure. Ha entrenat tres anys el
mètode americà Viewpoints amb Carlota Subirós, des de la doble perspectiva
de l’actuació i la direcció.

INFORMAIÓ PRÀCTICA
Lloc: La Casa del Teatre Nu (Sant Martí de Tous)
Dates: 19 de febrer (20h) / 20 de febrer (18h i 20h)
Entrades: https://planplanner.com/es/events/no-s-ha-foss