El ballarí, intèrpret, director escènic i coreògraf Guillermo Weickert, amb la seva companyia WWWeickert, presenta la seva nova creació: Luz sobre las cosas, que coprodueix el Mercat i que es podrà veure els dies 3 i 4 de febrer. A l’obra es busca que, a partir del diàleg entre la llum, el so i el treball dels intèrprets: amb l’espai, puguin sorgir atmosferes escèniques que ens envoltin i transportin, que despertin els nostres sentits i la nostra imaginació.

Guillermo Weickert té una trajectòria i una activitat eclèctica; com a intèrpret ha treballat amb nombroses companyies i creadors; tant nacionals com internacionals. Com a creador, l’eix central dels seus treballs és el moviment (més enllà de la categoria de dansa).: Weickert també ha dirigit espectacles, realitzat coreografies o acompanyaments artístics per a diverses companyies.

Sinopsi

A Luz Sobre las cosas no hi ha mapa ni fil argumental del qual agafar-nos; per a l’exploració a què se’ns convoca: ens submergim en la foscor de la caixa escènica com nens que baixen a un soterrani tenebrós, precisament: perquè no saben el que trobaran, a la recerca d’aventures desconegudes; amb aquest mateix plaer infantil i exposat de recórrer: a les palpentes i desorientats, una habitació familiar on privem de llum, per convertir-la en: el territori més extraordinari i al·lucinant. Assistim, allà, al ritual de la creació, i tot el que els artistes que ho oficien i ens acompanyen;  poden fer és crear el buit, la foscor i el silenci per a què alguna cosa nova es pugui: gestar i manifestar. Cadascú decidirà llavors si postrar-se o no, davant allò que apareix.

Luz Sobre las cosas celebra l’escenari d’un teatre proper i estimat com a lloc de transformació constant; on:  del diàleg de la llum, del so i del treball dels intèrprets amb l’espai, poden sorgir aquestes atmosferes escèniques:  que ens emboliquin i transportin, que despertin els nostres sentits i la nostra imaginació;  i ens revelin altres secrets del món i de nosaltres mateixos, que no es poden contenir a les paraules;  com un lloc on finalment poder estar i deixar d’anar corrent d’una banda a l’altra buscant la sortida;  com una casa encantada on, a més d’un i sense adonar-nos-en, se’ns ha passat una vida sencera.

Sobre l’obra

Luz Sobre Las Cosasneix del desig profund de treballar des dels paràmetres d’una creació escènica processual: creació escènica abans que producció escènica, procés creatiu abans que conceptual. És per això que, inevitablement, es va haver d’atendre de manera molt especial la coherència entre l’obra;  i la manera com aquesta era creada. El disseny de producció del Mandaito i el seu equip;  ha fet possible un calendari i una logística que facilités el contacte directe a la sala d’assaig: de tots els artistes implicats en temps prolongats i concentrats, permetent així una implicació i una interacció molt altes.

El treball coreogràfic i la direcció escènica dels intèrprets, Luna Sánchez, José Alberto Lucena i Guillermo Weicker;  van estar acompanyats des dels primers dies pel músic i responsable de l’espai sonor, Miguel Marín Pavón, el dissenyador d’il·luminació Benito
Jiménez, així com pels consellers del projecte: l’arquitecte Jose María Sánchez Rey i la coreògrafa María Martínez Cabeza de Vaca. També des del primer dia els prototips i esbossos del dissenyador de vestuari, Victoriano Simón; van estar presents com un material més, mal·leable i plàstic i posats al servei del procés; igual que el disseny de l’espai sonor quant a so immersiu i directe a càrrec de Manu Meñaca.

Les primeres matèries de les creacions de Guillermo Weickert són el cos dels intèrprets i el seu moviment. El seu llenguatge escènic es nodreix amb rigor de la dansa i del teatre; amb l’objectiu de poder fer servir el potencial expressiu de tots dos;  però emmarquem el seu treball dins la consideració de “moviment”, més ampli i inclusiu i que posa l’accent a la llibertat creativa i formal.

En aquest cas aquesta noció de “moviment” havia d’irrigar tots els aspectes de la producció i de la creació;  i fins i tot els diferents responsables artístics i la manera de relacionar-se i dialogar entre ells.

Junts, i funcionant com un equip creatiu horitzontal en activa col·laboració artística, han anat desenvolupant la investigació del llenguatge escènic en conjunt per tal que cadascuna de les diferents àrees: fos estímul creatiu per a les altres i s’anessin impregnant les unes de les altres a l’esforç de generar: un treball el més dèrmic, perceptiu, envoltant i compacte possible. Només així l’estètica i l’univers plàstic de l’obra es van poder anar forjant des del centre de la proposta:  i evitant cap element que arribés de manera accessòria o casual.

«Hem comptat amb un inusual nombre de residències tècniques, en combinació amb les residències artístiques;  des del començament del nostre procés, on provar a fons perdut i experimentar i investigar amb aspectes com il·luminació i el so, com si fossin dos intèrprets més de la peça.»

«Coreografiar amb i per a la Llum o l’espai sonor; pensar les escenes en funció de les atmosferes i els espais que s’hi anaven generant: Aquesta és la peculiaritat i la riquesa d’aquesta creació, que ens ha permès interactuar i col·laborar artísticament amb més
intensitat i la llibertat que l’habitual en altres produccions d’aquestes característiques. Cosa que ha tingut un reflex directe en els materials escènics, en l’escriptura i la dramatúrgia de l’obra; que ha pogut trobar la pròpia identitat i forma, renunciant a esquemes argumentals o a reduccions racionals;  sense deixar d’oferir un alt grau de coherència interna i ambició artística.»

«Contacte i presència també han estat les constants al modus operandi d’aquest projecte; que presentem com una autèntica celebració i homenatge a l’acte de creació artística i al ritual de l’escena.» Un espectacle l’esperit i motivació del qual és molt senzill però alhora molt elevat:: “que m’agradi a mi, que us agradi a vosaltres”*, que qüestioni com crear espectacles on es pugui: “deambular amb llibertat” (“perquè a mi també em molesta que em condueixin i em guiïn en excés”*), on es pugui simplement estar i buscar calma (tan car als nostres dies);  on puguem sentir que, encara que fugaç, s’està produint una trobada, un intercanvi extraordinari; que és la virtut de la “presència” que encara avui ens arrossega a anar al teatre.

* “Atmósferas”, Peter Zhumtor

Fitxa artística
Idea, direcció, coreografia Guillermo Weickert
Composició musical i espai sonor Miguel Marín ‘Árbol’
Intèrprets Luna Sánchez, Alberto Lucena, Guillermo Weickert
Música en viu Miguel Marín ‘Árbol’
Disseny il·luminació Benito Jiménez
Assessor espai escènic José María Sánchez Reyn
Disseny espai sonor, so immersiu i so directe Manu Meñaca
Disseny vestuari Victoriano Simón

Producció El Mandaito Producciones S.L. i WWWEICKERT
Coproducció Mercat de les Flors
Amb la col·laboració Agencia Andaluza de Instituciones Culturales, Consejería de Turismo,
Cultura y Deporte, Junta de Andalucía