Avui s’ha presentat l’espectacle que obre l’any 2020 a la Sala Tallers del TNC:  Raphaëlle, un text que completa la trilogia que la companyia La Conquesta del Pol Sud va engegar sota el títol de Dona, història i identitat. Són tres peces de teatre document interpretades pels propis protagonistes. Ja hem vist Nadia i Claudia dues obres compromeses que parlen de la guerra, les seves conseqüències i l’exil·li, i del drama dels nens robats a l’Argentina. Ara, del  del 9 de gener al 2 de febrer, la Raphaëlle, una noia francesa de 24 anys, torna a explicar la seva història al públic, una història que ja va commoure aquest estiu al Festival Grec. La preparació de l’obra ha coincidit en el moment en què la protagonista, Raphäelle Pérez, està vivint el tractament hormonal per al canvi de gènere, el que ha convertit la interpretació en un acte terapèutic:  “Em trobava en una situació complicada, una mica perduda, i treballar sobre les experiències vitals m’ha fet reflexionar molt sobre la transició, un camí difícil en una societat com la que tenim”, ha confessat Raphaëlle.  Així, l’obra és un relat al voltant de l’experiència trans en què ella mateixa signa la creació i la interpretació, compartida amb Carles Fernández Giua i Eugenio Szwarcer.
El punt de partida, però no és tan la transexualitat sinó preguntar-nos quin sentit té la separació dels gèneres. Si no existís, no hi hauria diferències -no físiques- entre homes i dones, i probablement ens estalviarem molts patiments. Perquè “Quin sentit té, el gènere? Què significa ser home o ser dona?”, es pregunta en Carles, un dels creadors. I l’altre, l’Eugenio, afegeix: “La resposta sembla que es doni per assentat, però quedes parat quan t’adones que les regles estan basades en que ‘l’altre’ ens identifiqui d’una o altra manera. Nosaltres encara ens estem preguntant què significa el gènere, com es construeix una identitat que neix amb un altre cos, com neix aquest aprenentatge… Pensem que caldria trencar motlles que només fan mal!”UN TREBALL DE RECERCA DINS LA PLURALITAT
Un dels objectius de l’obra és “acabar amb la idea que a França, Espanya o en altres països d’Europa ja es respecten els drets i la integració social de les persones transsexuals.”, afirma Fernández Giua. Malgrat vivim en una societat on aparentment tot està regulat i legislat, el director ha insistit que encara queda molta feina per fer. “Malgrat a França aquest tema està força desenvolupat, la seva vida no és fàcil, és tota una lluita. Va decidir ser dóna i aprendre a ser-ho. I nosaltres, dos homes heteros, hem volgut posar la mirada des de l’altra banda.” Es pregunten si caldria fer un tractament d’hormones si no s’haguessin designat rols diferents a cada gènere: “Ha estat un procés de documentació llarg, hem conegut moltes persones, hi ha una enorme pluralitat de visions. Sempre ens hem guiat per presentar les conclusions amb les màximes visions i llenguatges possibles”, continua en Carles.

L’espectacle, com els altres, es recolza amb les projeccions audiovisuals que ha fet l’Eugenio i també amb l’assessorament que han demanat a diferents associacions de transexuals de Catalunya. “La Raphaëlle no ha acabat el seu procés però té una identitat femenina molt clara. El testimoni, com ja van fer la Nadia i la Claudia, l’exposa ella mateixa i nosaltres dos compartim el viatge. Hi ha un diàleg entre l’escena i la imatge, que és un personatge més. Encara falten coses per fer i preguntes per contestar però ens està quedant molt poètica.”

Raphaëlle projecta la seva mirada sobre un món globalitzat en plena transformació i ens parla sobre lluites i conquestes socials, sobre les minories, sobre l’educació que rebem i els rols que assumim. Sobre si la diferència de gèneres és tan sols un fet cultural. I ens pregunta com podem viure en un món en procés de canvi on sembla que han desaparegut totes les certeses.

L’espectacle està parlat en castellà, “perquè Raphaëlla el parla bé, però hi ha moments íntims que els explica en francès, perquè li surtin més de dins.”

Author