Maud Le Pladec porta al Mercat Silent Legacy J. Maddripp:  un duet amb la montrealesa Adeline Kerry Cruz, una nena de 10 anys que és un prodigi del krump;  i la ballarina contemporània professional Audrey Merilus.

El Krump és un estil de dansa creat a principis de segle XXI als guetos de Los Ángeles: per alliberar la frustració i la ràbia d’una forma no violenta; en aquesta peça estarà acompanyada pel referent mundial del Krump J. Maddripp. Compartiran la peça amb  la ballarina professional Audrey Merilus, una de les ballarines més destacades d’avui dia; i que comparteix amb l’Adeline la intensitat interpretativa i l’autenticitat radi

L’espectacle

‘Silent Legacy’ explora la sociologia del gènere, el patrimoni i la cultura de la dansa; la recerca que va començar amb counting stars with you (creació del 2021). L’obra és un  duo amb Adeline Kerry Cruz, una montrealesa de 10 anys que és un prodigi del krump;  i la ballarina contemporània professional Audrey Merilus.

L’Audrey i l’Adeline comparteixen la intensitat interpretativa i l’autenticitat radical de la seva dansa. Aquest projecte parla del patrimoni i la transmissió cultural. «Heretar és reconèixer que hem de rebre el que és més gran, més vell, més durador, més poderós que nosaltres». (Derrida) – Maud Le Pladec

A Silent Legacy, l’objectiu és continuar un treball d’excavació entre la sociologia del gènere;  el patrimoni i la cultura de la dansa. «El meu desig de fer un nou projecte va ser totalment impulsat per una forta trobada amb Adeline Kerry Cruz; un prodigi de Krump que viu a Mont-real i que vaig conèixer quan ella tenia 8 anys.»

Plantejament artístic

Silent Legacy és un nou projecte que continua el que va començar amb counting stars with you (musiques femmes). «Les coincidències entre ambdues obres em van impulsar a investigar qüestions de gènere i identitat cultural, però també, i sobretot: la filiació en la dansa.»

Empesos per un elenc impressionant de sis cantants ballarins, els fonaments del projecte counting stars with you (musiques femmes): es van construir a partir de preguntes com ara: «Quin lloc es dona a les dones en la història de la música i en la  de la música contemporània?»;  «Com podem recuperar les veus de les dones que sovint s’han mantingut a l’ombra de la història?» i «Com podem repensar la musicologia des de la perspectiva de les teories feministes i la musicologia queer?». En qüestionar la «feministització» de la història de la música, hem inventat una forma alternativa de filiació que uneix: les compositores del projecte i alhora trama un teixit fort que combina la dansa i la seva música. En aquest procés s’ha escrit una història «femenina» de la música. Aquest nou prisma i aquestes noves constel·lacions basteixen aquesta peça. El moviment de la dansa és la cançó que aixeca de manera rotunda la veu
i la presència d’aquestes dones;  que la història ha oblidat.

A counting stars with you (musiques femmes), la recerca històrica i la sociologia de gènere es creuen amb: la dansa, la cançó i la música. Revisant i transgredint la història convencional i masculina de la música; hem creat una visió molt subjectiva del nostre patrimoni musical, el nostre «matrimoni», il·luminat per les teories de gènere. Aquestes composicions d’un repertori purament femení, que abracen diferents estils, èpoques i generacions, s’han agrupat en una dramatúrgia musica:l concebuda per Chloé Thévenin (compositora i DJ) i els ballarins també les canten a l’escenari. Vam crear la dramatúrgia de la peça com una constel·lació d’estrelles, un sistema solar, una successió d’onades.

Les imatges de la natura i una dimensió espiritual s’uneixen per transcendir les consideracions polítiques i culturals. El que és polític esdevé reivindicació sensorial i emocional, energia i respiració: que substitueixen les paraules i les representacions estereotipades de la lluita.

«Quan el corrent històric no fluïa, quan els lligams es trencaven, ens posàvem a crear. Quan sortia un forat a la tela, al cel, en les genealogies de les músics, en els seus orígens;  ens posàvem a teixir, a unir, a posar en comunió. Intentant omplir els buits i alhora respectant al màxim les fissures, perquè les fractures netes també solen ser essencials: per a l’expansió de les nostres constel·lacions. Aquesta recerca ens va dur a capturar, interpretar i canalitzar tota una «cosmologia» artística i política;  tot un llegat que origina una peça híbrida i «queer» que lliga la dansa amb les estrelles; amb la cançó, amb la llum, amb la memòria, amb el cosmos, amb la música i amb la lluita.»

Llegat:

Com a feminista, per definició estic embolicada en constel·lacions, llegats, connexions. «El lloc de la causa femenina» se situa: al centre de la meva visió de la vida i de ser artista. Però no es tracta de veure el terme «feminisme» com l’única realitat de la militància. No només cobreix una dimensió «activista» conscient i reivindicada. També és un sentiment, una percepció. Aprofitar, sentir, canalitzar i copsar com les cartografies artístiques, socials i polítiques afecten els cossos i les ments; imaginar com passen de generació en generació, com es transmeten, es representen i ens posen en moviment; com ens emocionen i ens fan ballar, això és el que em desperta la curiositat. Tot esdevé un canal, tot esdevé transmissió; tot esdevé, infatigablement, la interconnexió d’allò que no és visible però és molt present i sensible.

Com a artista, comparteixo, transmeto, imagino i creo. Els cossos són «transmissors d’experiències». Els exposo, els faig pujar a l’escenari, busco paraules per descriure’ls, per explicar-ne la història; perquè ens commoguin emocionalment i físicament. El cos és un mèdium. La mediumnitat és que aquest cos es transformi en una antena, que sent i transmet. Amb el cos, amb la imaginació, però també amb el pensament, podem accedir i podem revelar;  donar veu i representar idees, llegats, filiacions. La dansa, com l’espiritualitat feminista, no pot ser incorpòria. Per això cada cop tinc més interès i fam
de trobades intenses, llegats i experiències, que ens vinculen a aquesta constel·lació infinita de la humanitat que balla.

Nota de treball

A Silent Legacy, l’objectiu és continuar aquesta feina d’excavació entre la sociologia de gènere;  el patrimoni i la cultura de la dansa. El meu desig d’endegar un projecte nou va rebre una forta empenta gràcies a una trobada molt intensa amb: Adeline Kerry Cruz, un prodigi del krump de vuit anys que viu a Montreal.

Adeline Kerry Cruz

Adeline Kerry Cruz és una apassionada del krump, es podria dir fins i tot que és un prodigi del krump. Krump significa «Kingdom Radically Uplifted Mighty Praise» (exaltació radicalment elevada i imponent del regne). És una dansa inspirada en el clowning. El clowning el va inventar Thomas Johnson el 1992. Molest per la violència de les revoltes
racials, les guerres de bandes i el narcotràfic a la seva ciutat: Los Angeles, Johnson va decidir actuar. Es va disfressar de pallasso, es va pintar la cara, es va inventar el pallasso hip-hop; i es va posar el nom «Tommy the Clown». Després de crear el personatge, Tommy the Clown animava les festes d’aniversari dels infants desfavorits del seu barri. Es va inventar per a l’ocasió un ball que es diu clowning. Els infants dels guetos de seguida van adoptar la seva coreografia. Més tard, als anys 2000, alguns entusiastes del clowning com Tight Eyez, Big Mijo i Jay Smooth; van inventar el krump, una forma de dansa més ràpida i agressiva que sorgia de la mateixa frustració; i de la mateixa voluntat de positivisme. El krump es va escampar per South Central, un dels barris més pobres de Los Angeles. Els fundadors fan servir el krump per canviar la vida dura dels joves del centre de la ciutat.

El retrat de l’Adeline és el retrat del krump. És el territori improbable del carrer i el seu regne de marginats, els camps de batalla d’ahir i d’avui, la contorsió brutal dels cossos que rebutgen l’alienació i al mateix temps: comparteixen la violència que s’exerceixcontra seu. És el retrat de tots aquests mons invisibles que corre per la dansa d’aquesta nena de vuit anys que, malgrat la seva joventut: aparentment ha comprès els mals del nostre món, passat, present i futur. L’Adeline desemmascara els monstres; posa veu a les paraules inarticulades dels que ja no poden cridar.

Crèdits
Concepció i direcció artística Maud Le Pladec
Coreografia solo Adeline Kerry Cruz Maud Le Pladec i Jr Maddripp. Coreografia solo
Audrey Merilus Maud Le Pladec i Audrey Merilus
Assistent a la coreografia Régis Badel
Música composició, arranjaments, interpretació i producció Chloé Thévenin
Treball vocal Dalila Khatir
Assistent a la dramatúrgia musical Pere Jou
Ballarines Adeline Kerry Cruz i Audrey Merilus + convidat

Coproducció:
Festival d’Avignon Par.BL.eux, centre culturel canadien à Montréal (Québec); Chaillot – Théâtre national de la Danse et la Fondation Van Cleef & Arpels; Le Carreau Scène nationale de Forbach et de l’Est mosellan; La Comédie de Clermont-
Ferrand scène nationale; Scène nationale d’Orléans; Les Halles de Schaerbeek Bruxelles (Bèlgica); Fontenay en Scènes – Ville de Fontenay-sous-Bois; Le Gymnase, CDCN Roubaix