Aquest matí, el Teatre Goya ha acollit la presentació de La dona del 600, un text escrit i dirigit per Pere Riera. El vicepresident d’Art i Continguts del Grup Focus, Jordi González, que actualment assumeix la Direcció artística del Goya, s’ha mostrat molt satisfet amb la línia que està seguint el teatre, estrenant un espectacle “amb una companyia i un autor extraordinaris, gent que estima el teatre.” Per la seva part, Pere Riera ha volgut agrair també a la producció de Bitò i Minoria Absoluta l’haver fet possible aquesta funció. Una comèdia que va néixer a partir d’una conversa amb Josep Domènech -de Bitó-i amb la qual l’autor, que s’ha confessat un apassionat dels automòbils, “amb un imaginari personal ple de rodes i volants. Quan penses què escriure recorres al teu imaginari personal, el meu està farcit del món de les rodes i els volants.” I, és clar, ha volgut parlar d’un cotxe que va suposar una revolució en aquest país: “Un membre més de la família: el SEAT 600. En aquesta obra és un personatge més de color verd esperança”, ha afegit Pere Riera.
L’ARGUMENT
La dona del 600 ens parla tant dels records de tota una generació, com del dol i la pèrdua d’algú estimat, i de com els adults han d’afrontar aquell moment en què s’adonen que els pares s’han fet grans i que potser caldrà fer canvis a les nostres vides per fer-nos càrrec d’ells. Una família com tantes, que a la vegada ha de gestionar la pèrdua d’una persona central, la mare, i afrontar que el pare s’ha fet gran i fa coses que no toquen, com ara construir un 600 al menjador de casa, en record del que conduïa la seva dona.
L’autor ha volgut remarcar el caràcter humà de la història i dels seus personatges: “Crec que el més bonic és que la gent vagi descobrint la història.” Riera també ha subratllat la seva afició a incloure als seus textos el que es coneix com un Macguffin (un element de suspens que en realitat desvia l’atenció sobre el motiu central de la trama), i que espera que pel que fa a l’obra, els espectadors a poc a poc vagin resolen el misteri: “Volem que l’espectador empatitzi amb el sentit de l’humor i la sensibilitat de la família.” En aquest sentit, Jordi González ha remarcat que es tracta “d’una comèdia divertidíssima” i l’autor ha aclarit que sobretot ha buscat que la gràcia de la comèdia sorgís d’uns “personatges amb molt sentit de l’humor.”
UNA FAMÍLIA BEN AVINGUDA
Mercè Sampietro, que interpreta el personatge de Carme, la mare, s’ha declarat “una fan del Pere” i molt contenta de treballar per primer cop al Teatre Goya. També ha remarcat que “l’obra és com una ceba, vas traient capes més enllà de l’anècdota. El meu personatge es planteja des del punt de vista d’una dona que estima de veritat, al seu marit i la seva família. Amb el seu marit és un model de parella que s’estima amb respecte, serenitat, amor i molta tendresa.”
Àngels Gonyalons, que fa la Montse, una de les filles, és una dona “vital i alegre, una dona emprenedora, una metges sense fronteres que va marxar ben aviat de casa i quan hi torna no és massa conscient de que passen coses.” Ha dit també que “comparteixo molt amb el personatge.”
Sobre l’obra ha remarcat que “es parla de moltes coses sense pretensió. Rols familiars, coses que et mouen amb molt poc.” i que hi ha “molta tendresa, molt d’amor.” També s’ha mostrat “molt contenta de treballar amb aquests actors. I és un honor treballar amb en Pere!”
Jordi Banacolocha interpreta al pare de família, el Pere. Un personatge del qual ha dit que “té tots els registres, d’aquells que són un bombó per a l’actor. És un encant, amb positivisme tot i les èpoques complicades. És un personatge que m’encanta.”
Rosa Vila, ha volgut remarcar el caràcter de l’espectacle: “Hi ha un cert misteri, molt humà però misteri.” I ha afegit: “És un honor treballar amb aquest grup. Quan obrim el meló esperem que surti com tots volem. Quan em va trucar el Pere ho vam celebrar a casa! És exquisit dirigint , educadíssim, sap treure el que ni tu sabies que tenies. El meu personatge és una dona molt executiva, que organitza tothom, però que no sap organitzar-se ella.”
Pep Planas, que interpreta a Manel, s’ha mostrat entusiasmat per la “fortalesa vital que demostren els personatges” i com aquests “defensen els seus vincles afectius.” També ha volgut fer pal·lesa la seva il·lusió d’haver treballat en un equip humà “molt agredable” on “tothom s’estima molt.”
La dona del 600 es podrà veure al Teatre Goya del 25 d’octubre fins al 15 desembre.