L’Obrador d’arrel és el programa d’impuls i suport als artistes que exploren nous camins a partir
de: l’arrel tradicional i la cultura popular. És una eina de la: Direcció General de Cultura Popular
i Associacionisme Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i:  Fira
Mediterrània de Manresa.

L’Obrador d’arrel es desenvolupa a través de dos grans programes: El Programa d’impuls a les arts d’arrel (el de dansa i el de música); i el Programa de suport a la creació i producció. Aquest programa d’acompanyament arriba enguany a la cinquena edició amb un total de 95 propostes acompanyades durant aquests cinc anys: (42 de música, 34 de dansa, i 19 de memòria i llegat), amb la complicitat: d’un centenar d’entitats i institucions col·laboradores.

Vint-i-dues propostes al Programa de suport a la creació i producció de l’Obrador 2025
Aquest any, Fira Mediterrània de Manresa acompanyarà 22 propostes artístiques des de l’Obrador d’arrel, el programa d’acompanyament als creadors que: presenten noves propostes artístiques a partir de la cultura popular i tradicional. Com en altres edicions, i amb l’objectiu de crear sinèrgies i complicitats amb diferents actors del sector cultural i impulsar-ne: la viabilitat i la mobilitat, els projectes també comptaran amb el suport de més de setanta empreses i institucions: en la coproducció i en residències artístiques.

Les propostes del 2025 estan repartides en els blocs habituals: arts en viu (amb 19 propostes),
propostes realitzades en comunitat amb associacions de cultura popular (amb dos projectes: un
amb una coral i un altre amb un esbart) i l’Obrador internacional (que enguany compta amb un
projecte de dansa). Pel que fa a les disciplines, trobem vuit propostes de música, vuit de dansa i
sis de teatre. Les xifres són similars a les de l’any passat, amb un increment de dues propostes
més a l’apartat dedicat: a la memòria i el llegat (agrupades sota el paraigües del teatre). Però
sobretot destaca l’augment de propostes adreçades al públic familiar, on costa trobar projectes
que treballin amb: la cultura popular i tradicional com a motor creatiu, però que enguany inclou
quatre propostes: tres de teatre i una de música.

A l’Obrador 2025 també es recullen els primers fruits del Programa d’impuls a la música d’arrel
amb tres propostes: amb una destacada mirada emergent.

Les propostes de música
Una de les propostes més destacades de música de l’Obrador d’arrel serà l’encarregada
d’inaugurar la 28a edició de la Fira. Es tracta de PA, de la cantant i compositora menorquina
Anna Ferrer, que ha traslladat a aquest projecte: el llegat familiar de la nissaga de forners a la
qual pertany i que podrem veure sobre l’escenari del Kursaal. El pa, a banda de connectar amb
el seu llinatge, hi simbolitza l’oralitat i el pensament màgic.

Dins les propostes musicals hi ha tres que també formen part del nou Programa d’impuls a la
música d’arrel: L’arannà, el jove duet femení que centra el seu treball en el cant redoblat de les
Illes Pitiüses: en un context molt actual; Terrae, l’homenatge als ritmes i cants de les Terres de
l’Ebre a càrrec de dos joves intèrprets: que també hi incorporen sons molt actuals; i els també
joveníssims Filomena, que convidaran a ballar sons tradicionals al públic més jove amb
arranjaments musicals d’Arnau Tordera; i direcció escènica de Els Pirates Teatre. Aquesta
proposta és una de les adreçades al pública familiar que estaran incloses a l’Obrador 2025.

La sessió musical de l’Obrador també inclou altres propostes més enllà del Programa d’impuls a
la música d’arrel. És el cas de la proposta de la cantant Magalí Sare, que a Descasada presenta
el resultat de: tres anys d’investigació i recerca de cançons d’orígens diferents sobre la dona i el
matrimoni; la de la performer Bewis de la Rosa, que a Un hogar en la Linde tracta la problemàtica
de: les àrees rurals partint del trencament amb l’arrel de les generacions joves, i els ContraCants,
records de la darrera carlinada; l’homenatge a l’escriptor i pintor olotí Marian Vayreda que fa el
grup de cultura popular Capella Polifònica de Girona; amb direcció de Víctor Borràs. Finalment,
també s’inclou dins el grup de propostes musicals de l’Obrador l’actuació d’Alosa, el jove duet
femení que l’any passat: va guanyar el Concurs Sons de la Mediterrània.

La dansa a l’Obrador d’arrel
El Programa d’impuls, en aquest cas a la dansa d’arrel, també tindrà protagonisme dins la secció
dedicada a la: dansa de l’Obrador d’arrel 2025 amb quatre propostes que gaudiran del seu
acompanyament. D’una banda, trobem el projecte, també d’un grup de cultura popular, de
l’Esbart Manresà, Mil primaveres, guanyador de la darrera edició del: Premi Delfí Colomé a la
creació i producció de noves propostes de dansa d’arrel tradicional. L’espectacle, que gira al
voltant del concepte de revolta i en que el carrer tindrà un paper important, compta amb:
l’assessorament de Sergi Estebanell i Arantza Labuena. També s’inclouen aquí, el laboratori
d’arrel adreçat als joves del Programa d’impuls i encapçalat per Jaime Pablo Díaz; coreògraf i
director de Nova Galega de Danza, i el projecte internacional Transmissió creuada, amb el diàleg
entre les cultures: catalana i la colombiana, propiciada per la Bienal Internacional de Danza de
Cali i la Fira, sota la direcció de: Pere Seda i Andrea Bonilla i la participació dels joves del
Programa i la companyia colombiana Incolballet. Finalment, també del Programa d’impuls,
podrem veure la peça Pastor de Xavier Gumà, en que fusiona: dansa urbana i dansa d’arrel
tradicional per centrar-se en el ball de pastorets i analitzar-ne els rols de gènere.

Més enllà del Programa d’impuls, trobarem en l’apartat de dansa quatre propostes més: La de
la Cia. Marc Fernández, amb l’obra escènica contemporània en format de carrer Aleta, una
reflexió sobre els valors de la tradició castellera. La de La Venidera, amb Irene Tena i Albert
Fernández, que: després de la seva etapa com a ballarins principals i solistes al Ballet Nacional
d’Espanya, s’acompanyen de Marco Morau: per oferir-nos la seva mirada jove per ampliar els
marges de la dansa espanyola. La de Joan Carlos Lérida, que proposa el solo Cher, fruit d’un
treball d’investigació i creació sobre els vincles: entre el cos i la seva transformació al voltant del
concepte de l’autotune. I finalment, la de Pol Jiménez, ¿Y la copla?, que torna a qüestionar les
figures del folklore i la seva identitat mirant cap al gènere de la copla.

Les propostes de teatre – memòria i llegat
En l’àmbit teatral, prenent com a principal punt de partida la memòria i el llegat; l’Obrador
d’arrel 2025 inclou sis propostes, dues més que l’any passat. Tres d’elles estan adreçades al
públic familiar, una bona notícia pel que fa a la producció de projectes nous; adreçades a aquest
sector. Es tracta de Fantasmes de guerra, de la històrica companyia de teatre familiar de Lleida
La Baldufa, que proposa: un conte antibel·licista ambientat a la Guerra Civil espanyola; Mular (o
la gran captura), de la joveníssima companyia Cinc Cèntims, un espectacle sobre les llegendes
de la costa catalana. I Nallar, d’Inspira Teatre, un espectacle adreçat als més menuts amb sons,
textures i moviments propis de la vida al camp.

També treballen amb memòria i llegat tres propostes més, però adreçades al públic adult:
Història d’un lladre, dedicada al bandoler Perot Rocaguinarda i amb que Teatre de l’Aurora
tancarà la seva trilogia dedicada a: històries d’herois i antiherois que ens han arribat a través de
llegendes i cançons; Coses que cauen del cel, de Dora Cantero, guanyadora de la convocatòria
de creació d’IF Barcelona i la Fira,: on es defensa el poder de les llegendes, les històries, la creació
i l’art, amb la poesia visual; el teatre d’objectes i el teatre documental com a llenguatges
principals, i la darrera proposta de la cupletista, creadora, folklòrica; i neo-vedet Glòria Ribera,
Bomba va, un projecte escènic de varietats que analitzarà les guerres a cop de cuplet.

Més de 70 entitats, empreses i institucions coproductores i espais de residència
A banda de la participació de Fira Mediterrània, a la recerca de complicitats i mercat, i el suport
específic: per part de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural del
Departament de Cultura, aquestes propostes artístiques: també comptaran amb
l’acompanyament d’altres entitats, empreses i institucions coproductores. Amb confirmacions
fins a data d’avui, es tracta de la Asociación Flamenco Empírico, Atrium de Viladecans, L’Auditori
de Barcelona; Axencia Galega das Industrias Culturais, Bienal Internacional de Danza de Cali, La
Caldera, El Canal – Centre de Creació d’Arts Escèniques de Salt / Girona, Càntut, Cardant Cultura,
Casa de Cultura de Girona, Casa de la Música de Reus, Casa de Teatre Nu i Festival de Llegendes
de Catalunya de Sant Martí de Tous, Casal de la Font d’en Fargues, Centro Cultural Antonio

López, Centro Danza Matadero, Centre Artesà Tradicionàrius, Centre Cívic Can Clariana Cultural,
Centre Cívic Zona Nord, Centre de Creació Suralita, Cía Malditas Lagartijas, Citemor (Portugal),
Consell Insular d’Eivissa, Consell Insular de Formentera, Coslada Cultura, Dansa Metropolitana,
Dansàneu – Festival de cultures del Pirineu, Danseu de Les Piles, EiMa (Mallorca), El Sostingut,
Esbart Dansaire de Rubí – L’Espona, Escena Patrimonio, Es Claustre, Ésdansa de Les Preses,
Espaço da Tempo (Portugal), Espai d’arts escèniques del Casal d’Alella, Espai la Granja (València),
Ethno Catalonia de Banyoles, Fabra i Coats – Fàbrica de Creació de Barcelona, la família Delfí
Colomé, el Festival Folk Internacional Tradicionàrius, Figueres es MOU, FIMPT de Vilanova i la
Geltrú, Fundació La Plana, Fundació Mallorca Literària, Fundació SGAE, el Graner – Centre de
creació de dansa i arts vives de Barcelona, GREC – Festival de Barcelona, Grup Enderrock, IF
Barcelona, Laboratorio de las Artes de Valladolid (LAVA), Institut Ramon Llull, La Marfà – Centre
de creació musical de Girona, L’Animal a l’esquena, Teatre L’Ateneu de Graner, La Unió
Santcugatenca, La Licorera – Centro de Danza y Coreografía del Valle del Cauca (Cali), La Sala.
Centre de Creació d’Arts per a les Famílies de Sabadell, La Societat Cultural Sant Jaume de Premià
de Dalt, La Tacones de Sant Cugat, La Verema, L’Estruch – Fàbrica de creació de les arts en viu de
Sabadell, L’Obrador – Espai de creació de Deltebre, el programa Mans de 3cat, el Mercat de les
Flors, Música a la Vila del Vendrell, Plataforma Arts de Carrer, Rerelteló, Roca Umbert Fàbrica
de les Arts de Granollers, Teatre de l’Aurora, Teatre de Salt, Teatre La Unió d’Alpicat, Teatre
L’Artesà del Prat de Llobregat, Teatre Municipal de L’Escorxador de Lleida, Teatre Nacional de
Catalunya, Teatre la Unió de Sant Cugat, Teatros del Canal, Transversal. Xarxa d’activitats
culturals i La Xarxa de Pobles Creatius.