La
Fundació SGAE ha publicat dues obres que van ser finalistes a la categoria
Millor Autoria Teatral dels XX Premis Max de les Arts Escèniques: Raclette de
Santiago Cortegoso i
Només són dones de
Carmen Domingo. Ambdues publicacions són part de la col·lecció
Teatro Autor Exprés que edita la
Fundació SGAE i que compta amb més de 200 obres de teatre publicades.
“Publicar és una oportunitat que no solen tenir els autors de teatre; la Fundació SGAE fa un esforç que val realment la pena, i més en el meu cas, amb un text que tracta sobre les dones i la Guerra Civil, de la qual se’n compleix ara el 80 aniversari”, destaca Carmen Domingo.
La publicació de les obres respon a l’objectiu de la Fundació SGAE de promoure i difondre textos teatrals dels seus autors socis i, en aquesta ocasió, ho fa mitjançant edicions bilingües: castellà i gallec en el cas de Raclette, i en castellà i català per a Només són dones (Solo son mujeres).
“Si als autors de teatre ens costa molt publicar, imagina en una altra llengua que no és la majoritària. M’interessa donar a conèixer Raclette en castellà però, per a mi, segueix sent prioritari el muntatge en gallec” explica Santiago Cortegoso.
Raclette ja va rebre el
Premi Teatro Autor Exprés de la Fundació SGAE el 2017 i es va editar, en aquell moment, en castellà amb un tiratge promocional exclusiu adreçat a la crítica i als professionals de les arts escèniques. És un
“text molt contemporani que aborda temes d’actualitat i personatges molt recognoscibles, conflictes que pertanyen a les nostres vides. És com un petit mosaic de l’ésser humà d’avui, i això fa que sigui molt proper als espectadors”, expressa
Cortegoso.
Només són dones es va alçar amb el Premi Max en dues categories: a Millor Espectacle i Millor Direcció d’Escena per a Carme Portacelli. “Un reconeixement al treball ben fet”, declara Domingo, qui adverteix al lector: “Només són dones es planteja sobre el paper com un punt de partida per a la posada en escena: la creativitat de Carme Portacelli no es pot explicar amb paraules”.
L’obra, que denuncia que les guerres no només es lliuren al front, presenta cinc testimonis de dones que van patir les conseqüències del primer franquisme. “Sempre he estat molt lligada al paper de la dona i a la memòria històrica. Després d’escriure tantes novel·les, assajos i estudis sobre aquests dos temes, vaig pensar a acostar aquest drama a altres públics, i ho vaig fer a través de la dramatúrgia”, conclou Domingo.
Sobre els autors
Santiago Cortegoso (Pontevedra, 1974) compagina la seva carrera com a actor i director d’escena amb l’escriptura de textos teatrals, tant en gallec com en castellà. Ha desenvolupat un llenguatge propi i recognoscible per tractar les qüestions claus que afecten l’individu contemporani, a través de personatges que busquen la seva identitat en un context social globalitzat i complex que no aconsegueixen controlar, la qual cosa els du a situacions absurdes i carregades d’humor àcid i sarcàstic. Amb la seva companyia, Ibuprofeno Teatro, Cortegoso ha estrenat Raclette (Premi Álvaro Cunqueiro 2014), O Furancho (candidata al Millor Text Original als Premis María Casares 2016), Pequeños actos pseudorrevolucionarios (Premi María Casares 2013 al Millor Text Original) i La hija de Woody Allen (finalista a la categoria Millor Autor en Gallec als Premis Max 2011). Altres treballs de Cortegoso com a autor són: Smoke on the water (Premi Varela Buxán 2013), El charco de Ulises (becat a Iberescena 2010 i editat per Artezblai), 0’7% MOLOTOV (Premi Rafael Dieste 2009, estrenat per Teatro de Ningures el 2010), Casa O’Rei (Morgante Editora, 2010) i Hámster (seleccionat a Magalia 2008 i publicat en el número 60 de la Revista Galega de Teatro, i estrenat a la Sala Triángulo de Madrid el 2009).
Carmen Domingo (Barcelona, 1970) és llicenciada en Filologia Hispànica per la Universitat de Barcelona, va viure un any al Marroc, on va treballar a la Universitat d’Ain Choc (Casablanca) com a docent i investigadora (1993-1994). Col·labora en mitjans de comunicació com La Marea, El País, Público… És autora de l’obra teatral Yo maté a mi hija (Sala Muntaner, 2014), i entre els seus llibres hi ha Con voz y voto. Mujer y política en España entre 1931 y 1945 (Lumen, 2004), Nosotras también hicimos la guerra (2006) i les novel·les Conversaciones de alcoba (Edebé, 2009), que narra les històries de les tres dones més influents del falangisme; Gala-Dalí (Espasa, 2016), i No llores por mí (Storytel, 2018). Actualment està acabant una altra novel·la i té pendent d’estrena de la seva darrera obra de teatre, María Teresa. Melancolía de la desmemoria, un monòleg de María Teresa León amb motiu de la commemoració del 30 aniversari de la seva mort.
