El teatre La Gleva aposta aquest més d’octubre per una obra que reviu la duresa de la dictadura franquista i la transició, a través dels textos de l’escriptora, activista catalana i Regidora de Cultura a la trancisió (1983-1991), Maria Aurèlia Capmany. Lluitadora incansable a favor de la llibertat i la igualtat de la dona, Capmany va escriure dos volums del llibre de memòries Pedra de toc, als quals fa referència l’obra Paisatge Viscut II, que es podrà veure del 17 al 27 d’octubre al Teatre La Gleva, de dimecres a dissabte a les 20.30 h i els diumenges a les 19.00 h.
L’obra repassa els pensaments i les vivències de Capmany entre l’ocupació franquista de Barcelona, el gener del 1939, i fins a principis dels anys 90 passant també per la transició. L’espectacle és un recorregut a tres veus que ens fa arribar a la vessant més íntima i personal de l’escriptora. Amb intenció testimonial i compromesa, l’obra té la voluntat d’actuar contra l’oblit de la societat catalana, pel que fa al passat més immediat.
Paisatge Viscut II és una obra adaptada a l’actualitat que aprofundeix en els pensaments de l’escriptora i explica amb claredat el que es va viure durant aquest període a Catalunya. L’espectacle, dirigit per Lurdes Barba i amb les actrius Àurea Márquez i Anna Güell, es va crear per homenatjar a l’activista catalana durant la celebració de l’Any Maria Aurèlia Capmany, el passat 2018. Compta també amb les veus de : Paco Zarzoso, Samuel Manrique i Albert de la Torre
SOBRE L’AUTORA
Maria Aurèlia Capmany i Farnés (Barcelona, 1918-1991), escriptora, pedagoga i política. Col·laboradora habitual a la premsa, a la ràdio i a la televisió, va destacar, també, pel seu activisme cultural i polític, per la seva lluita incansable a favor de la llibertat i la igualtat de la dona, àmbit en què va esdevenir pionera a Catalunya i referent per a les generacions posteriors. Va ser presidenta del PEN (1979-1983), regidora de Cultura i Publicacions de l’Ajuntament de Barcelona (1983-1991) i membre de la Diputació de Barcelona (1983-1991).
La carrera literària de Maria Aurèlia Capmany, que abasta tots els gèneres literaris, es va iniciar amb la novel·la Necessitem morir (1952), a la qual seguiren, entre d’altres, El gust de la pols (1963), Un lloc entre els morts (1967), Feliçment, jo sóc una dona (1969), Quim/Quima (1970) o Lo color més blau (1982). L’any 1960 va fundar, amb Ricard Salvat, l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual, on va impartir classes i va dirigir representacions teatrals.
Com a dramaturga, destaquen Vent de garbí i una mica de por (1967), Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya (1970), L’ombra de l’escorpí (1974), entre altres textos. Dins el gènere de l’assaig, Capmany va excel·lir amb obres com La dona a Catalunya: consciència i situació (1966), La joventut és una classe? (1969) o amb l’assaig literari Salvador Espriu (1972).
Les seves memòries estan recollides als volums Mala memòria (1987) i Això era i no era (1989).Maria Aurèlia Capmany, l’escriptora lúcida i brillant, ens aporta un material valuosíssim en els seus llibres de memòries.
A partir dels dos volums de Pedra de toc: del gener de 1939, data de l’ocupació franquista de Barcelona fins a principis dels anys 90, alternant titulars, articles i decrets amb els comentaris que aquests textos li provoquen a la Capmany amb una intenció testimonial i compromesa i amb la voluntat d’actuar contra l’oblit de la societat catalana respecta al passat més immediat.
“Per defensar-me de tanta destrucció que em volta no tinc altra arma que la memòria. I recordaré, recordaré mentre les meves cèl·lules grises – com diu el meu amic Hercules Poirot- funcionin.”
És una producció de Q-ars teatre
Entrades a partir de 15€ [AQUÍ]