La guardonada Companyia Valenciana Bambalina Teatre Practicable arriba a la Sala Versus Glòries amb La Celestina, un espectacle visual del clàssic de Fernando de Rojas, després del reconeixement obtingut per l’epectacle en els darrers Premis de les Arts Escèniques de la Comunitat Valenciana 2018 (Millor adaptació de text, Millor direcció, Millor actriu i Millor obra teatral.) L’adaptació i direcció de l’espectacle és de Jaume Policarpo i està interpretada per Àgueda Llorca i Pau Gregori, dos actors i manipuladors que s’encarreguen de donar vida a una desena de personatges.
La versió de Bambalina està feta a partir de les tècniques i recursos propis de les marionetes i del teatre d’objectes, posant en pràctica un joc escènic amb marionetes poc utilitzat, on el cos de l’actor es va confonent amb el cap dels personatges i altres parts del seu cos.
Amb els personatges en escena i la magnífica veu dels dos actors, la imaginació dels espectadors ho té fàcil per a situar als personatges i els llocs on es desenvolupa l’acció.
Es podrà veure del 17 al 27 de gener.
SOBRE LA COMPANYIA
Bambalina apareix en l’escena valenciana en 1981 i dirigeix la seva mirada cap a una modalitat tan singular com el teatre de titelles. La companyia sempre ha destacat per la voluntat d’obrir el codi dels titelles cap a mons clarament interdisciplinaris i han presentat propostes amb una dramatúrgia viva, emparentada amb altres arts visuals.
La trajectòria de Bambalina es podria definir com una contínua cerca de la identitat del titella. Ho confirma l’experimentació i aprenentatge de diferents tècniques de manipulació en els seus primers anys (guant, varetes, fils, màscares…), així com els diferents materials emprats en el seu disseny i construcció. Sens dubte, serà la tècnica “bunraku” la més desenvolupada i personalitzada, convertint-se en un dels trets més recognoscibles del seu teatre.
La convivència escènica del manipulador i titella complica la identitat de l’un i l’altre, provocant un conflicte essencialment teatral. Aquesta relació de contínua confusió identitària, entre intèrpret i objecte inanimat, ha guiat la recerca i reflexió de Jaume Policarpo. En tot això, hi ha una intenció de recuperar o reviure el potencial cerimonial i, fins i tot, sagrat del titella, però també d’aconseguir un resultat hiperrealista a través de la seva manipulació, amb l’objectiu que sigui tan polièdric com un actor.
En el passat, Bambalina ha portat a l’escenari textos d’altres títols de la literatura universal com El Quixot, Ubú rei o Cyrano de Bergerac, entre altres, i ara és el torn d’aquest gran text de Fernando de Rojas.