La Sala Hiroshima presenta avui divendres 13 i demà 14 de desembre –únicament!- una peça singular del jove creador belga Louis Vanhaverbeke, que treballa amb objectes quotidians i els converteix en visuals, a la vegada que els dóna vida. El títol és Multiverse i es tracta d’una obra inclasificable, que omple amb intel·ligència i exquisidesa les diverses passions d’aquest jove coreògraf de Gant: el treball amb objectes, visual i la performance. Una petita joia escènica a càrrec d’un dels joves creadors belgues més estimulants del moment.
Aquest divendres ens l’han presentat als mitjans amb el temps ben just, ja que el creador ha arribat avui mateix de Bèlgica. Gastón Core, director artístic de Hiroshima, explica que va descobrir Vanhaverbeke fa tres anys, pràcticament quan començava: “Tot i que ara ha crescut, he de dir que em va sorprendre molt. Té una manera de comunicar molt personal i aquesta és la primera peça que presenta, després d’haver passat pel Festival Micado Remix, el festival belga més important del moment.”
Vanhaverbeke és un artista artesà. Als seus espectacles planteja idees profundes que tenen a veure amb la creació i els orígens de la humanitat, però expressats d’una manera lúdica. Core admet que “és complicadíssim explicar el seu treball, és inclasificable però molt interessant. És el caos controlat, profund i molt tendre, i parla de les nostres emocions, dels nostres orígens com éssers humans. I a més és molt lúdic, té sempre ganes de jugar! Per això, encara que sigui per poc temps, hem volgut que vingui aquestes Festes.”
Sense ser una proposta ideada per a nens o adolescents, Multiverse és un espectacle amb el qual el públic de totes les edats podrà passar-s’ho molt bé. Fa instal·lacions amb objectes i ho transforma en una instal·lació performance.
UNA PRODUCCIÓ DE CAMPO
Louis Vanhaverbeke està associat a Campo, “una estructura amb un model a seguir!”, diu Core. Campo fa una mena de fusió entre acompanyament i productora i recolzen artistes belgues amb projecció internacional. Deixen llibertat absoluta pel que fa al treball, i es cuiden de fer tota la resta: producció, premsa… Representen els espectacles a l’emblemàtic Theater Victoria, un espai que es pranteja profundament què és el teatre i recolza escenes diverses. Utilitzen llenguatges diferents o difícils d’explicar, que s’apropen a la performance.
Vanhaverbek treballa amb objectes. Durant l reunió ha anat a buscar una capsa amb diversos llibres, una bomboneta de butà, una bola del món inflable reventada, ampolles de plàstic, una paella… “Els llibres són sagrats, d’orígens diversos: la Bíblia, l’Alcorà, llibres celtes… Faig un mix amb diferents textos de cada un. M’interessa molt l’objecte com a text. M’he sorprès que els llibres dels orígens parlin de l’aigua, l’¡aire… com jo. Per això m’agraden! I busco la relació dels llibres d’on venim amb objectes quotidians com pot ser una paella.”
Així, els objectes es relacionen entre ells i donen una imatge poètica del seu univers nostàlgic. També ha portat una mena de tocadiscos singular, molt antic i una carpeta, d’on extreu vinils de colors vius com groc, fúcsia… “El concepte bàsic té a veure amb els vinils i a com escoltem la música, que utilitza el principi de girar el vinil i jo el transformo per expressar altres coses. Té a veure amb l’orígen de l’Univers i la circularitat de la natura, i tot plegat ens porta a la idea de la cosmotologia.”
Per a Vanhaverbek “el fet que la música està ficada allà vol dir que està realment escrita al vinil. I això dóna un sentit al meu treball amb objectes i arts plàstiques. Com que està escrita, la coreografia és una cosa corporea i a la vegada física.” També té regadores de plàstic, de tot!
Mentre Vanhaverbek continua jugant amb un seguit d’objectes, “nosaltres entenem que emprèn relació amb la Cosmotologia. I tot ho sabem perquè ho diu, perquè ell està aquí jugant, s’expressa a través de les joguines. Juga amb els objectes,els té al costat, no són coses abstractes, els carrega amb la seva energia. Treballa com un nen, però amb un to adult i irònic, malgrat la seva innocència”, continua Core
.
Una de les coses que ens voldir, també, és que l’home s’ha envoltat d’objectes, en comptes d’envoltar-se de la natura. Treu una màquina que per a ell és un instrument. “És la metàfora perfecte perquè tu poses una paraula o un ritme i ella ho agafa i ho reprodueix.”
Així, a Multiverse hi ha dues matèries: objectes i text. Dues realitats que s’acoplen. Objectes arrelats al vinil i al principi de girar que es converteixen en coreografia. “És la paraula des del rap”, apunta.
Un referent de com treballa és com es va generant el material, com s’hi relaciona i què fa amb ell. “Per a mi signifiquen coreografies i la seva manera de relacionar-se amb els objectes humans i no humans.”
I això només és teoria. Al fons de l’escenari encara l’esperaven un munt de capses plenes d’objectes!