Hem assistit amb sentiment de pena a la presentació del que de moment serà l’últim espectacle de La Kompanyia Lliure, la companyia estable que ens ha estat afalagant amb importants perles com Recordant la Fedra; La revolució no serà tuitejada; Moby Dick, un viatge pel teatre; El caballero de Olmedo; Victòria d’Enric V; la trilogia Tot pels diners, Nit de Reis (o el que vulguis); In Memoriam. La Quinta del Biberó … Formada per joves en procés de professionalització, va néixer com un projecte de Lluís Pasqual que aniria renovant els seus membres per tal d’afavorir el màxim nombre d’actors/actrius casa nostra. L’actual és ja la segona companyia. La dimissió del director ha fet que no tiri endavant El sueño de la vida, muntatge previst per a aquesta temporada 2018/19 i que l’havia de dirigir el mateix Pasqual.
Però no tot són males notícies: La Kompanyia Lliure s’acomiada deixant el llistó ben alt amb la posada en escena de Àngels a Amèrica, probablement la millor obra de Tony Kushner i, clarament, la més famosa. La va escriure fa 25 anys i la vam poder veure l’any 1996 sota la direcció de Josep Maria Flotats. La versió actual la interpreten Joan Amargós, Quim Àvila, Clàudia Benito, Raquel Ferri, Eduardo Lloveras, Joan Solé i Júlia Truyol que, com ja ha passat en altres obres, s’acompanyen d’alguns artistes reconeguts, “els seniors, dels que hem après molt”, diuen. I és que parlen de Pere Arquillué, Vicky Peña i Òscar Rabadan! I tots, sota la direcció de David Selvas.
Pere Arquillué, que ja havia interpretat la versió de Flotats, ha volgut recordar les paraules de Lluís Pasqual quan fa un parell d’anys li van comunicar el desig de muntar l’obra: “M’heu fet feliç”I ha agraït el recolzament que els ha dispensat. I és que és una gens fàcil però apassionant, que parla de moltes coses juntes i extremes: la por, la mentida, l’homosexualitat, la lleialtat, l’amor, la religió, la política…
Una altra excel·lent notícia és que resol un deute del TNC: la història té dues parts i l’any 1996 només es va fer la primera. Es diuen S’acosta el Mil·lenni i Perestroika i ara, per primer cop a Catalunya, les podrem veure totes dues a dies alterns, o seguides els dissabtes, del 25 d’octubre al 25 de novembre. Duren un parell d’hores cada una “en comptes de les 4 h de l’original. Però hem respectat unes notes de l’autor que ja senyalen les escenes que es poden tallar, en cas de voler-ho fer més curt. Hem après a tallar!” diu Selvas.
ANEM A L’ESPECTACLE
El director ja adverteix que “és una obra grossa i molt complicada d’explicar.” Però és de les que t’atrapen des del primer minut. A més, Albert Arribas n’ha fet una traducció nova amb un llenguatge molt d’ara que no se’ns fa gens estrany i que els mou a ritme trepidant. A S’acosta el Mil·lenni, l’acció se situa als anys 80 quan, sota el mandat de Ronald Reagan, als Estats Units es començava a parlar d’un malaltia estranya, un càncer gai que, després, va portar la desolació a tot el món. L’obra és un manifest del menyspreu de Reagan als malalts, ignorant-los: “Una mena de serial metafísic que mostra com, a partir de la Sida, es van carregar la societat dels 80 i les seves ànsies de llibertat. De fet, és una obra tan rica que no te l’acabes!”, continua Selvas. Els 80 estan reforçats per alguns temes musicals de l’època (de New Order, Queen, David Bowie, Eurythmics, Cyndi Lauper…) que, junt amb unes projeccions, confereixen una visió molt actual de l’espectacle.
La Sida i el concepte de malaltia de càstig per part de la religió són l’eix potent de l’obra, però n’hi ha molts més. Presenta històries particulars i petites que, en aquell context, es van fent més i més grans i s’expandeixen a molts temes. També hi són presents els Mormons, una religió molt a l’alça a l’època. A la segona part, a Perestroika, l’epidèmia ha progressat i, després de la baixada a l’infern, només queda tornar a pujar i creure en la possibilitat de més llum, de més vida, i en el progrés de la Humanitat. Selvas ha recordat una metàfora que ho compara amb Sant Francisco “una ciutat meravellosa però que a sota té una falla que va provocar un terrible canvi.” Cal saber que si algú només volgués veure la segona part, comença amb un resum de la primera per posar l’espectador en situació. ”
ELS PERSONATGES
N’hi ha un munt!. Coneixerem la parella formada per Louis i Prior, aquest afectat de la Sida i com al Louis li costa d’assimilar-ho; la Harper i el Joe Pitt són una parella de mormons heterosexual, tot i que Pitt és homosexual i no ho acaba d’admetre; la Belice és una Drag Qween que hi posa la nota cabaretera i consola en Prior; assistim a la confessió de Louis a la seva mare de la seva homosexualitat. Ella, profundament mormona, va a viure a Nova York per intentar redreçar-lo; l’advocat Roy Cohn, que està basat en el personatge real homònim, que va ser advocat del senador Joseph McCarthy i que va representar al llavors empresari Donald J. Trump… És mormó i homosexual i vol, de totes totes, que Joe Pitt vagi a treballar amb ell a Washington.
I molts més, cadascú amb la seva història. L’Àngel -que vola de veritat!- aporta la nota metafòrica, el llenguatge no realista que transcorre en un espai singular que deixa a la vista els camerinos dels actors (Max Glaenzel) i unes projeccions que acompanyen l’acció o parlen de somnis. Pere Faura els ha assistit en el moviment.
PARLEN ELS PROTAGONISTES
Per a Eduardo Lloveras: “És la millor obra que he fet mai i el personatge més difícil que faré en la meva vida! És un viatge espectacular, potser mai més tindré l’oportunitat de fer personatges tan immensos!” Interpreta tres personatges, un d’ells en Joe, l’aprenent de l’advocat Roy Cohn.
La Júlia Truyol explica que és la dóna d’en Joe i que “estic educada en un món mormó. És un text que fa volar, però alhora molt precís. Quan te’l donen no el pots deixar de llegir.”
Vicky Peña diu que interpreta el mateix personatge que la seva mare, la Montserat Carulla, feia a la versió del 1996. “És una vídua d’un militar que barreja els elements sexuals amb els religiosos. És el segon Kushner que faig i penso que és molt atrevit. És com Shakespeare, que no te l’acabes mai. Estic contenta de treballar amb gent jove amb ganes d’aprendre. És estimulant!” També fa 3 personatges.
Pere Arquillué explica que l’obra parla de la llibertat i de la valentia en un moment en què feia molta falta. “El meu personatge és real i va ser conseller de Trump. Veient l’obra s’entén més com és Trump, ja que va aprendre de Roy Cohn!” També diu que “sóc un advocat de dretes, mormó i… guardo secrets.” Sobre la Sida: “La mirada de l’espectador actual serà diferent a la del 1996, ja que llavors era un tema viu que feia molt de mal i avui és una malaltia crònica. Això fa que aflorin més altres temes que són dins el text.” I afegeix: “I he de dir que és collonut treballar amb gent jove!”
Quim Àvila, la Drag Qween, assegura que “ha estat un privilegi treballar amb David Selvas com a director pel to que ha donat a l’obra. Treballar dues obres alhora de més de quatre hores i amb aquesta qualitat, crec que només passa un cop a la vida.”
Joan Amargós és Prior, la parella d’en Louis: “Viure l’epidèmia en aquell moment havia de ser una experiència devastadora. L’obra ens ha fet conscients que la Sida era la fi del món, la gent no parava de morir, era l’apocalipsi. I adonar-se d’això ara, que veiem la Sida des d’una perspectiva diferent, és una cosa molt potent per a la meva generació.” Assegura que, tot i que l’obra és llarga “passa bé perquè té un ritme frenètic, anem a tota llet i s’entén molt bé.” En Joan Solé, que interpreta el Louis, afegeix que “passen tantes coses que esperem sobreviure per acabar-ho!” Aquest personatge és el que va interpretar Arquillué l’any 1996.
Arribats aquí, Òscar Rabadan apunta que “jo faig tota la resta: un vell rabí, un personatge dogmàtic, un vell, bolxevic, dos altres vells…”
David Selvas creu que el fet que l’interpreti la Kompanyia Lliure atraurà molts joves “i és una obra necessària en aquest temps d’incertesa en què estem vivint, ja que parla de la pujada del neoliberalisme i de la dreta més dura al poder, llavors encarnats en la figura de Ronald Reagan.“
En definitiva, un gran espectacle per no perdre’s: “Vull insistir molt en agrair el fet d’haver pogut presentar les dues parts i en les millors condicions. Àngels a Amèrica és un clàssic contemporani, una de les obres més grans del nostre temps i ha d’estar al servei del públic. Vull que la gent sàpiga que no es pot perdre aquesta obra”, conclou Arquillué.
ACTIVITATS AL’ENTORN
Només afegir que el 20 de novembre es farà una Funció Solidària amb la Funció Lluita contra la Sida, que lidera el doctor Bonaventura Clotet. I que l’endemà, a les 19 h, es podrà veure una Àgora Lliure en directe a través del web, amb la presència del Doctor Clotet.
També s’ha programat un col·loqui postfunció el dia 4 de novembre. I l’11/11 la funció serà accessible a persones amb discapacitat auditiva i visual.
Més informació sobre les dates de representació de cada obra, preus, packs i altres informacions pràctiques sobre l’espectacle al web http://www.teatrelliure.com/ca/programacio/tots-els-espectacles/angels-america