Del 23/11/23 al 30/12/23, la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya acull La madre de Frankenstein, l’adaptació de la novel·la d’Almudena Grandes, a càrrec d’Anna Maria Ricart Codina, dirigida per Carme Portaceli i protagonitzada per Blanca Portillo i Pablo Derqui. Una coproducció amb el Centro Dramático Nacional de Madrid, on es va estrenar el passat 29 de setembre; i on va esdevenir un gran èxit de crítica i de públic, amb un 100% d’ocupació.

Carme Portaceli porta, doncs, al TNC el fruit del pacte que va fer amb la mateixa Almudena Grandes: de fer l’adaptació d’aquesta novel·la, la cinquena dels Episodios de una guerra interminable. Situada als anys 50 en ple franquisme, en un manicomi de dones; La madre de Frankenstein és el retrat d’un país on les diferències socials i ideològiques: són el que determinen les relacions humanes.

En paraules de Portaceli, La madre de Frankenstein «és una novel·la extraordinària per motius molt diversos. El primer: perquè el retrat de l’Espanya dels anys 50 vista per algú que s’ha educat; que ha estudiat i que ha crescut fora d’aquest país és fantàstic. Tot allò que és normal en qualsevol altre context s’esdevé aquí d’una manera peculiar i carregada: amb una intenció sempre retorçada, i això és el que li passa a Germán; quan arriba al manicomi per a dones de Ciempozuelos. Mare meva tot el que cal pensar abans de parlar amb qui sigui, especialment amb una persona de l’altre sexe!»

«Un altre motiu: perquè veient tot el que passa en aquest manicomi i tot el que s’explica a la novel·la, vinculat a les històries més íntimes dels personatges, ens adonem que mai ningú ens ho havia explicat abans; mai ens havien explicat la història real dels anys 50 de la nostra dictadura; mai havíem pogut saber d’on venim i per què el nostre comportament és el que és i no pas un altre». «Un altre motiu -afegeix la directora- és aquest personatge impressionant, Doña Aurora Rodríguez Carballeira; l’assassina de Hildegard (la seva filla superdotada a qui va assassinar perquè ella l’havia creada; i per tant ella l’havia de destruir);  dona brillant, intel·ligent, que es creu superior als altres, eugenèsica, metàfora del país en aquell moment de la història; d’un país més catòlic que els catòlics mateixos i més pur que els purs; que sempre tenia raó i que s’imposava per qualsevol mitjà. I un país tancat amb pany i forrellat».

«Hem intentat ser fidels al text de l’Almudena perquè aquest és l’únic camí per entendre’l i dotar-lo de la grandesa que té», conclou Portaceli.