Potser molts -o alguns- ja ho sabíeu, però per a bastants serà una sorpresa: la Nora, la protagonista de la Casa de Nines d’Henrik Hibsen, torna a casa. Ho fa sota el títol Casa de Nines. 20 anys després, un text del dramaturg nordamericà Lucas Hnath que ha esdevingut èxit internacional: “20 anys després d’abandonar el marit i als seus tres fills petits, Nora torna a casa. Aquest és el punt de partida que Hnath aprofita magistralment per debatre sobre la llibertat de la dona, la necessitat d’escoltar l’altre i les diferents maneres d’entendre la vida”, explica Sílvia Munt, directora de l’espectacle. Un text sorprenent i necessari perquè 140 anys després que Ibsen iniciés la història: “les dones i la humanitat en general encara tenim molt camí per recórrer.”
L’espectacle compta amb un cartell d’intèrprets de primera línia: Emma Vilarasau, Ramon Madaula, Júlia Truyol i Isabel Rocatti. Tots ells, amb Sílvia Munt i Josep Maria Pou com a director del Romea, ens l’han presentat als mitjans aquest divendres. S’estrena el 25 de juny al Teatre Romea dins del Grec Ciutat i es podrà veure fins al 28 de juliol.
“Tots els que al llarg dels anys han vist la Casa de Nines es trobaran amb un regal. I les generacions joves que no l’han vist mai aquesta obra mestra del teatre universal, descobriran una funció interessant i molt actual. El cop de porta de la Nora fa que l’obra comenci amb una trucada misteriosa a la mateixa porta. I amb la porta s’obre tot un text nou”, exposa Josep M. Pou. Tot seguit, Sílvia Munt ha volgut manifestar el seu record i agraïment a Carles Canut, ja que va ser el que li va fer descobrir l’obra assegurant-li que era “una meravella.”
Dit això, la directora assegura que “no hi ha res més difícil que fer una segona part de Casa de Nines! Tenim dos personatges, la Nora i en Torvald, que 20 anys després tenen l’ocasió d’explicar-se les raons del per què una dona ha de buscar la llibertat per damunt de tot. I ho escriu un home jove, que voreja els 50 anys! Hnath ens descriu una Nora polièdrica amb totes les contradiccions de l’ésser humà, que té la valentia de trobar la seva pròpia veu. És una obra molt intel·ligent, que parla de molts temes. I a més, en clau d’humor, és molt divertida!”, afirma la Sílvia. I afegeix: “Per interpretar-la – és tot un repte!- necessitava un Quartet de Corda d’alta volada. I he trobat aquests quatre grans violins!” I encara diu: “Tot transcorre en un espai que podria recordar un ring de boxa, habitat per quatre combatents que s’hauran d’escoltar els uns als altres.”
PARLEM UNA MICA DELS PERSONATGES
Són nous però no del tot. Per a Vilarasau ha estat una troballa: “Normalment, tots els personatges que has d’interpretar t’enamoren i t’ensenyen coses. Però aquesta Nora proposa un viatge especial. És una dona fràgil, petita i vulnerable, que lluita i lluita. Tothom la dibuixa malament perquè, el fet que una dona abandoni els fills, no passa sovint ni s’accepta. Ella ha hagut de lluitar amb les seves culpes i trobar la seva veu.” A més del personatge, també la fa feliç de ‘repetir’ amb la Sílvia Munt, amb qui ja havia fet La Resposta: “Quan ja et coneixes i veus que connectes, acabes fent un acte de fe sigui quina sigui l’obra. Però a més, aquest personatge és un regal.” A tall d’anècdota han recordat rient que, ara que es torna a fer, havien coincidit amb Ramon Madaula i amb Isabel Rocatti a Vendelplà.
Sobre el seu personatge, Ramon Madaula explica que “Torvald, al cap de 20 anys, entén i accepta, malgrat l’orgull, que ha estimat malament. Ella li fa veure que per a ell, només era un trofeu. L’obra parla de llibertat, però només de la de Nora.”
Isabel Rocatti assenteix i afegeix que “no es parla tant de feminisme com de llibertats. El Patriarcat està format homes i dones. És un camí cap a la llibertat marcat per la Nora, però tots la busquem. Jo sóc l’Anne Marie, la dida que ha criat els fills. Per tant, sóc fora de la família i represento la possibilitat o impossibilitat d’escollir en funció del que t’envolta.” Apunta que és “molt feliç de compartir treball amb aquests companys tan talentosos.”
Júlia Truyol confessa que “fa respecte estar amb gent que és la història viva del teatre del país! Jo sóc l’Emy, la filla de la Nora i d’en Torvald. Represento el salt generacional i què significa haver viscut sobretot amb homes.” I ens explica que “sempre he estat enamorada de Txèkov perquè ha entès bé la dona. I quan et trobes en què un jove de 50 anys també vol entendre i continuar l’obra de Txèkov, em sento feliç.”
Per a Sílvia Munt “la llibertat té una factura: la solitud. I és una decisió que s’ha de poder prendre. Abans no es podia i ara és encara difícil… La clau és la llibertat, sigui per a homes o per a dones. I esperem que el públic es faci preguntes com ara què ha fet la Nora durant aquests anys? Nosaltres, ara, no ho desvetllarem…”
En definitiva, estem davant de “una obra d’absoluta actualitat, malgrat parteix de les manques de llibertat que tenia la dona quan l’Ibsen ens va descobrir la Nora, a l’any 1879. El que volia la Nora encara no ho tenim”, apunta l’Emma.
Josep Maria Pou, que havia participat al muntatge de Casa de muñecas dirigit per José María Morera al Teatro Bellas Artes de Madrid l’any 1983, protagonitzat per Amparo Baró “que al costat meu era molt baixeta”, s’ha mostrat il·lusionat per l’arribada d’aquesta nova producció al Teatre Romea. I com que és un Mestre que sap moltes coses, ens ha explicat que “hi ha hagut dues o tres obres que han gosat escorcollar en el text de Ibsen. Fa 4 anys, es va estrenar a Broadway un musical que començava amb un cop de porta. A l’any 1994, l’equip dramatúrgic format per Fernando Doménech, José Ramón Fernández, Juan Antonio Hormigón i Carlos Rodríguez van intentar respondre a la pregunta Qué le sucedió a Nora después del portazo? El text va ser editat per l’Associación de Directores de escena i es va estrenar a la Sala Olimpia de Madrid, a l’espai on avui hi ha el Teatro Valle-Inclán. I ara s’està fent La vuelta de Nora, protagonitzada per Aitana Sánchez-Gijón sota la direcció de Andres Lima”, conclou.
Però nosaltres,cap al Romea, eh! Cliqueu aquí