Els creadors d’èxits teatrals com ‘Ovelles’ i ‘Instruccions per enterrar a un pare‘, proposen un nou retrat generacional dels qui s’acosten als 40 anys amb tota una sèrie d’expectatives i somnis frustrats.

L’ESPECTACLE

És necessari dir sempre la veritat?

“És necessari dir sempre la veritat?“. Aquest és un dels dilemes que porten a escena els dramaturgs i que servirà als protagonistes per fer aflorar: totes les veritats que fins ara no s’han dit: les que es diuen per necessitat; però també aquelles que es diuen per atacar i contraatacar aquest sincericidi.

La pell fina és una comèdia que parla de tot allò que no estem preparats per escoltar i pair. “La llibertat d’expressió està molt bé, però també hem de tenir en compte: com es diuen i com ens afecten les coses que diem”, explica Carmen Marfà, dramaturga i directora de la peça. “El que succeeix a l’obra és el que passa a la vida  amb els amics, la família o la parella. Es diuen les coses sense pensar com poden afectar els altres”, comenta l’actriu Laura Pau. Segons el seu company a escena, Francesc Ferrer: “Ens costa dir les coses a la cara i quan les diem provoquem reaccions en els altres; i hauríem d’aprendre a dir les coses que pensem sense arribar a certs límits”.

L’espectacle reflexiona, en clau d’humor, sobre la manera que tenim de tractar-nos, i juga amb la delicada línia que separa: la sinceritat de la crueltat. “Un dels objectius d’aquest espectacle és trobar l’equilibri entre la sinceritat i l’empatia”, explica Biel Duran. “La pell fina parteix de coses que hem viscut.  Però beu sobretot del que ha viscut amb la gent que tenim al voltant”, puntualitza Yago Alonso, autor i director de l’espectacle. “Teníem ganes de parlar des de l’humor de les relacions d’amistat, a diferència de les obres que hem fet abans;, que giren al voltant de la família”. L’estil d’escriptura pròxim i naturalista del tàndem format per Marfà i Alonso s’ha demostrat infal·lible per omplir teatres i connectar amb un públic. “Tractem temes controvertits des de la veritat, des del drama de cada personatge”, explica Alonso. Per Francesc Ferrer; l’èxit rau en el fet que als seus textos “la situació mana per sobre de la comèdia” i: “els personatges viuen la seva pròpia tragèdia, que vista des de fora i posada en situació fa gràcia, com passa a la vida real”. 

La maternitat, el talent, les relacions de parella o les frustracions de tota una generació