Entrar a la Biblioteca de Catalunya, la del teatre, amb la sorra, les arcades, els records que ja ens porta a tots… és tot un estat de plaer. I aquest matí l’hem pogut experimentar: ens han citat per presentar-los la temporada 018/19 de La Perla 29. Oriol Broggi, el seu director-fundador, ens ha dit, cofoi, gairebé tot just començar que “La Perla es va fent gran.” Una molt bona notícia quan ja portem unes quantes cites amb teatres que, tot i tirar endavant, lamenten una temporada poc agraïda potser per les preocupacions polítiques i socials que han prioritzat l’interès del públic. Broggi encara ha afegit que “Anem de gira l, és clar, hem de créixer, necessitem més gent, més tècnics!” I és que allò que va néixer com una companyia fixa amb quatre amics que feien de tot, ha esdevingut un projecte amb necessitat de infraestructura: “El teatre aquí, a la Biblioteca, funciona. Omplim gairebé sempre i això ens empeny a seguir“. El currículum ho ratifica: molts dels seus espectacles s’han anat programant en gires o a la mateixa Biblioteca més d’un cop. La última temporada n’és un exemple amb dos èxits espectaculars Bodas de Sangre i Sopa de pollastre amb ordi, que encara tenen vida per temps. I El petit Príncep, que ja porta cinc temporades!
Anem doncs, a la nova temporada que es distingeix per estrenar quatre produccions pròpies, després d’haver dedicat força temps a les revisions exitoses. I-a l’excepció de Bodas de sangre– cap dirigida pel mateix Broggi. “Aquest any em toca descansar ja que ens volem obrir a grans directors de casa nostra”, diu, referint-se a Ferran Utzat, Julio Manrique, Sergi Belbel, Juan Carlos Martel o a l’argenti Javier Daulte. Però no és tan així, perquè participarà un espectacle al TNC: “Tornar a assajar és apassionant!” assegura.
UNA ILÍADA. De Lisa Peerson i Denis O’Hare. Intèrpret: Eduard Farelo. Dirctor: Juan Carlos Martel. Música en directe de Juan Pablo Balcázar. L’espectacle s’estrenarà al Temporada Alta en una única funció el dia 13. Coproduccio de Temporada Alta amb Martel Produccions. Companya Convidada.
Del 18 d’octubre al 4 de novembre.
La temporada ja ha començat amb una reposició més de Bodas de sangre, del 6 al 30 de setembre i ben aviat ens porta l’estrena a Barcelona Una Ilíada, on tindrem ocasió de descobrir un esplèndid Eduard Farelo en el seu primer monòleg.. Farelo interpreta un personatge contundent: un poeta que porta 3.000 anys explicant la mateixa història, que només aturarà quan el món canviï però no se’n surt. “Li hem posat el títol de Una Ilíada perquè és una més, de les moltes versions que se n’han fet.” Aquesta la signen Lisa Peerson i Denis O’Hare i manté un 60% de l’original en vers, “però`el 40% restant esdevé un joc amb el públic, ja que li parla de coses que suggereixen paral·lelismes amb el nostre dia a dia.” El mateix Farelo la va descobrir, se’n va enamorar i va demanar a Juan Carlos Martel que el dirigís. Fa pocs dies ja en vàrem parlar amb motiu de la presentació al Temporada Alta. Podeu recuperar un text més extens a: https://teatralnet.com//temporada-alta-estrena-a-europa-una-iliada-el-primer-monoleg-deduard-farelo
————————————————————
ESCENES DE FILOSOFIA I TEATRE. Una proposta de Josep Ramoneda i Oriol Broggi, comissariada per Enric Puig Punyet.
Del 8 al 10 de novembre.
És un mini festival “no escènic del tot però en bona part“, coproducció de La Perla 29 i el mateix Josep Ramoneda, filòsof i escriptor. “Posem en laboratori unes obres de teatre que s’estrenaran posteriorment. Enguany ja n’estrenem una que Ferran Utzet hi va presentar l’any passat”, diu Broggi. Ramoneda explica que el festival surt de l’impuls que “la filosofia i el teatre neixen i viatgen junts des de Plató. No tenen un mètode tancat, cada creador marca la seva forma d’expressar la paraula.” El tema d’enguany girarà a l’entorn d’el silenci i les formes de la paraula i compta amb Oriol Broggi, Ferran Utzet i Max Grosse com a directors d’escena, amb la participació de Claudio Magris, José Sanchis Sinisterra, Isaki Lacuesta, Ariana Sforzini, Carl Heguermann, François Julien i Víctor Molina, amb encara més participants per confirmar. Màrcia Cisteró obrirà el cicle amb un monòleg de Claudio Magris.
4D ÒPTIC. Autor i director, Javier Daulte. Traducció, Toni Casares. Intèrprets: Carme Poll, Nora Navàs, Antònia Jaume, Sandra Monclús, Núria Lagarda, Jordi Rico, Albert Triola i David Vert. Producció de La Perla 29
Del 28 de novembre al 13 de gener.
Recuperem un èxit de l’any 2004 que es va poder veure al Lliure i a la Beckett i que posteriorment els van acollir a l’Antic Teatre on “gairebé no hi cabíem!”. El director era “un Javier Daulte que tot just apareixia per Barcelona.” Però no va ser només un èxit: va generar una família d’actors que s’han segut veient, sempre amb l’enyor de recuperar l’espectacle. “Ja llavors vam dir que quan fóssim grans, coneguts i experimentats la tornaríem a fer! Han passat 15 anys, ja som famosos… i ha arribat l’ocasió”, diu la Nora Navas. L’actriu explica que “l’espectacle el va escriure Daulte però a partir també de improvisacions nostres. Parla d’un grup de científics que descobreixen la Quarta Dimensió i explica dues històries paral·leles.” Recorda que, fascinats per Daulte, “en aquella època tots volíem ser argentins!” Daulte signa la direcció però encara no ha vingut. “Si ve, ho capgirarà tot!” asseguren.
————————————————————
LA REINA DE LA BELLESA. Autor: Martin McDonagh. Director: Julio Manrique. Intèrprets: Entic Auquer, Marissa Josa, Marta Marco i Ernest Villegas. Producció de La Perla 29.
Del 7 de febrer al 7 d’abril
Una altra versió d’aquella inoblidable Reina de bellesa de Leenane que Mario Gas va dirigir l’any 1999, aquest cop sota la perspectiva de Julio Manrique “que ha estat tants cops intèrpret aquí i ja tenia ganes que hi vingués com a líder”, diu Broggi. És doncs el primer cop que Manrique dirigeix en “aquesta casa que estimo tant, em fa molta il·lusió!” Explica que la idea de que la posada en escena té a veure amb “el mecanisme de la nostàlgia. Va aparèixer per casa remenant llibres. Recordo que me’l vaig comprar a La Villarroel i vaig flipar! És el primer text d’un irlandès inclassificable que barreja gèneres, emocions, hi ha humor negre, un cert lirisme… A nosaltres ens ha sortit una barreja de drama rural irlandès… i una pel·li de Tarantino!” adverteix Manrique, tot i que “vosaltres ja esteu acostumats al tarannà irlandès amb en Ferran Utzet”, diu, adreçant-se al de La Perla. Assegura que tot i ser l’obra més antiga de McDonagh “encara no tenia 30 anys, la va escriure ràpid… I és la que m’agrada més d’ell!”
Explica la història de quatre perdedors però amb una dignitat extraordinària i que volen guanyar per davant de tot. En Broggi preveu que “tindrà una connexió molt forta amb el públic perquè és un tema no classificat que barreja una forma de tragèdia amb humor negre i un cert lirisme.
————————————————————
UN, NINGÚ I CENT MIL. De Luigi Pirandello. Amb Laura Aubert i Marc Rodríguez. Direcció: Ferran Utzat. Producció de La Perla 29.
Del 23 d’abril al 12 de maig.
La complicitat de Ferran Utzet amb la Perla 29 ja va començar amb un Pirandello… “i tan de bo durés molts anys!” Per reconfirmar-la ens porta el segon text que dirigeix de l’autor, Un, ningú i cent mil, un dels últims que va escriure i que surt de l’embrió del Festival Escenes de Filosofia i Teatre de l’any passat. Si bé “Pirandello ho va escriure tot en primera persona, en clau de monòleg” Utzet ha volgut aprofitar el sentit de l’humor de l’autor per posar-lo en veu de dos intèrprets amb una vis còmic assegurada: Laura Aubert i Marc Rodríguez. “Comença en un dia en què el protagonista, un individu amb la vida resolta, s’està mirant al mirall i la seva dona li descobreix que té el nas tort. A partir d’aquí s’atabala, entén que els altres li veuen coses que ell no havia vist i comença un viatge metafísic per saber qui és ell, ja que no és com pensava i els altres el perceben d’una altra manera. Al posar-ho en escena vam pensar en convertir el monòleg en diàleg amb dues persones com en Marc i la Laura, que fan riure molt. En Marc interpreta l’home i la Laura, tota la resta:un amic, l’amant, la metgessa, el psicòleg, l’esposa… Tota la gent amb què es va trobant”, diu l’Utzet. Un espectacle, doncs, que parteix d’un home que descobreix que no sap qui és a partir de mirar-se al mirall. “Em fa molta il·lusió que en Ferran hagi agafat un text que l’hagi permès investigar on arriba la identitat És un gran tema que surt a molts obres!”, diu en Broggi.
————————————————————
AIXÒ JA HO HE VISCUT. Autor: John B. Priesley. Direcció: Sergi Belbel. Intèrprets: Míriam Alemany, Carles Martínez, Sílvia Bel, Jordi Banacolocha, Lluís Soler i Roc Esquius. Producció de La Pera 29.
Del 12 de juny al 28 de juliol.
Acabem amb un text que forma part de la trilogia que Priesley va dedicar a la seva obsessió pel temps, de la que en forma part el famós El temps i els Conway. .”Aquest és el tercer i és un drama rural britànic, que transcorre en un hostal de muntanya dels anys 30″, explica Broggi, remarcant la seva il·lusió per poder acollir un director de la talla de Sergi Belbel per primera vegada, “amb qui vaig començar jo fent d’actor al Grec… però ens va ploure!” ha dit. El títol hauria de ser Jo ja hi he estat abans però els ha agradat més aquesta expressió, ja que l’obra gira a l’entorn d’aquella curiosa sensació que coneixem per un déjà vu. Diu en Broggi que hi ha una explicació científica, ja que “el cervell registra abans que la vista i això origina sensacions que provoquen intriga.”
————————————————————
LA PERLA PETITA
És una activitat que coordinen des de fa molts anys les actrius Rosa Gámiz i Anna Pujol. La Rosa explica que “va néixer l’any 2004 amb uns espectacles que l’Oriol i jo adaptàvem i representàvem per als petits. Jo, que fa anys que estic lligada a la pedagogia a les escoles, volia acostar el teatre als nens i a l’educació, que fos tractat com una part natural de l’escola. He de dir que els últims anys s’ha experimentat un gran canvi en positiu, ja que es comença a veure amb naturalitat que el teatre entri a les escoles. La Perla se n’ha adonat i hem fet coses molt xules!“, diu. I continua: “Anem fent segons les necessitats. Anem aportant el que podem amb la nostra experiència i recorregut de tants anys. També venen aquí, a la Biblioteca, els fem cursets, visiten les instal·lacions els camerinos. La idea és fer una activitat cada mes.”
Després de les presentacions, Toni Trallero, president de l’Associació Sóc Perla ha parlat de la seva responsabilitat d’apropar l’espectador al teatre: “Som una Junta de 12 persones de diferents procedències que ens trobem un o dos cops al mes per coordinar-nos. Volem que l’espectador doni suport a les companyies i participi al procés creatiu. Organitzem assaigs oberts, col·loquis post-funció, tertúlies, tallers, concursos de mini-relats. La voluntat és poder aprendre i gaudir junts.”
[I PARLEM DE DINERS…]
Al torn de preguntes han sortit la situació econòmica i els pressupostos. Uns clàssics!: “Comptem amb un milió i mig de pressupost que aconseguim equilibrar, sense guanyar ni deure res. Sortosament, la situació sociocultural no ens ha afectat, potser perquè mentre es discutia, nosaltres parlàvem de filosofia (Sopa de pollastre amb ordi). La nostra ocupació és bona, potser perquè, en no ser un teatre gros, els nostres espectadors no arriben tots alhora a deixar de venir pel procés.”
Pel que fa a la seva ocupació de la Biblioteca, de moment no hi ha res a témer. “Sabem que algun dia s’acabarà perquè hi ha altres projectes, però no cap pensar-hi abans de 2 o 3 anys.“