La companyia La Ruta 40 continua amb la seva responsabilitat de programar la temporada de l’Espai Lliure, amb espectacles propis o escollits per ells. I tot just han acabat les representacions de Cúbit – de Josep Maria Miró, interpretada per ells mateixos!- avui ja ens han presentat Reiseführer, creació de la companyia i amb direcció de Ferran Dordal. Tindran, però, encara uns dies per acabar d’arrodonir l’espectacle, que es podrà veure del 13 de desembre al 12 de gener de 2020.
Juan Carlos Martel, director del Lliure, n’està molt satisfet. I sobretot, per la direcció de Ferran Dordal: “Jo defenso al Ferran perquè ha treballat molt a l’ombra i és un d’aquells directors al que se l’ha d’obrir camí. Ara ho farà aquí, un lloc que coneix bé perquè hi ha treballat sovint.” I sobre el fet que La Ruta 40 presenti dos espectacles interpretats per ells, tan seguits, l’Albert Prat exposa que “la nostra voluntat és fer espectacles de creació, ens agrada explorar nous llenguatges. Quan vam decidir fer un nou muntatge propi varem parlar amb el Ferran, amb qui feia temps teníem ganes de treballar. Va sorgir la idea dels viatges, ja que ens diem La Ruta 40, i hem acabat parlant del turisme o del concepte viatge d’oci!”
Ens expliquen que el nom de La Ruta 40 és el d’una carretera que condueix a la fi del món i que surt de l’Argentina cap a Xile. “Era inevitable parlar de viatges algun dia, no?”, plantegen bromejant… o no! El títol, Reiseführer, ja significa guia de viatges o guia turístic en alemany. Alberto Diaz puntualitza que “el turisme ens crida l’atenció per les contradiccions que té. Per a la creació hem partit d’experiències pròpies, consulta de llibres, revistes, guies de viatges… i materials diversos que hem anat buscant. També hem entrevistat guies turístics.”
LA CREACIÓ D’UN MUNTATGE NO CONVENCIONAL
Ferran Dordal considera que ha estat un procés curt, ja que en creació i assaigs han invertit tres mesos de treball. “Hem compartit una metàfora del viatge ja que hem esdevingut companys de viatge!” L’argument parteix de la contradicció sobre el que generalment es pensa del turista i les nostres pròpies ganes que tenim de fer viatges i conèixer coses noves. El plantejament del muntatge és com un joc que cap dia és igual. “Som intèrprets i creadors a la vegada i les escenes s’elaboren en directe com una Jam, on hi anem col·locant peces sense cap ordre establert”, explica Alberto Díaz. I continua: “Hi ha un component que fa que l’obra pugui ser diferent cada dia: prioritzem cites, experiències personals… Anem parlant!”
Així, parlen de La Ruta 66 de l’Albert, el viatge a Mèxic d’en Sergi Torrecilla, del Gran Viatge de l’Alberto… Dordal assegura que “el més laboriós és combinar-ho per anar variant perquè, segons com es combini, els relats surten diferents. La peça ofereix noves capes de lectura segons com ordenem les peces. Hi ha experiències reals i experiències robades… L’intèrpret és com un guia que fa que l’espectador descobreixi un món.”
Puntualitzen que “el públic és imprescindible, però dieu que no pateixin, que no els fem participar. Tota l’estona ens estem dirigint a ells, ens hi apropem amb les nostres experiències personals per fer-los descobrir les seves pròpies contradiccions.” La idea és també presentar una imatge de com es viu ara el turisme global sense text establert ni peces prefixades.
Per a Dordal: “És l’espectacle amb més humor que he fet!” I per a la companyia, gairebé també: “No és una comèdia, però és més divertida que les altres, que potser eren més transcendents. Sorgeix d’aquella necessitat que s’experimenta d’anar a l’altra punta del món a veure què fan, amb una certa actitud de colonització o d’apropiar-te d’allò que veus”, diu l’Alberto. Els viatges també ens transporten a Nova York, Grècia, Japó… depèn del dia!
L’ESCENOGRAFIA
L’ha fet Xesca Salvà, que és la que habitualment dissenya els espais de La Ruta 40. “L’espai forma part del procés de creació i es va formant durant la creació. No és, doncs, un espai construït sinó que es va construint. De fet, tota la peça ja és una obra en construcció ja que els múltiples relats que s’expliquen són construccions en viu per art dels intèrprets.”
LA RUTA 40, COM A PROGRAMADORS
Els hem preguntat com els va aquesta experiència que els va confiar el Teatre Lliure: “És per a nosaltres una aventura nova i molt positiva. Tot i parlar de coses diferents, totes les peces que hem programat tenen alguna cosa en comú. I per altra banda, hem pogut fer un treball de creació.” Reiseführer aborda conceptes com el compromís i la identitat, els dos aspectes sobre els qual La Ruta 40 ha construït la seva programació al Lliure.
Per a Juan Carlos Martel, fer que una companyia programi una sala “és el plaer de compartir una responsabilitat amb ells. La companyia necessita un espai amb temps per crear i programar segons les seves inquietuds. La seva programació respon a les seves inquietuds i nosaltres, com a institució cultural, volem donar veu a aquestes inquietuds. Hem d’aprendre junts a escoltar què passa fora. Si tindrà o no continuïtat amb altres companyies, ja ho veurem. La resposta és econòmica i encara no s’han aprovat els pressupostos. Tant de bo! El Lliure ha de permetre que companyies com ells puguin treballar aquí, programin o no. I ara que les companyies van tornant, és un bon moment. Tots som fruit de companyies i hem d’ajudar a que tinguin continuïtat.”