El proper dimarts 7 de maig, Teorema Teatre estrena a la Sala Atrium estrena ‘No hi ha fills innocents’ de Pier Paolo Pasolini, una producció dirigida per Mia Parcerisa, amb l’actor Oriol Genís i el músic Pau de Nut apropant-nos
amb cura, honestedat, respecte i llibertat creativa a una figura com és la de Pier Paolo Pasolini.
A l’espectacle, l’Oriol Genís recita i interpreta la Carta als joves infeliços de Pier Paolo Pasolini. A partir d’aquest fet, i per la manera com el material dialoga amb ell; per la manera en que l’intèrpret s’aproxima a l’autor i la seva vida i per les enormes ressonàncies que: tot això té amb el nostre ara i aquí, decideix prendre el Gennariello: un tractat pedagògic que Pasolini no va acabar perquè va ser assassinat.
Qui la fa?
Oriol Genís i el músic Pau de Nut donen vida a una obra que dirigeix Mia Parcerisa. La traducció és de Joan Casas.
Us reproduïm un text de la directora:
Proposta escènica
No hi ha fills innocents parteix de la idea de llegat. Un llegat és allò que es transmet de generació en generació i el Gennariello, el tractat pedagògic inacabat de Pasolini: du a terme aquest procés de transmissió cap a un jove que ja no existeix. Tot agafant-nos a aquesta idea, No hi ha fills innocents parteix del desig i la voluntat de l’Oriol Genís de: crear una peça que sigui un llegat seu. I és per això que prenem un autor amb qui l’intèrpret se sent molt interpel·lat, tot duent-lo a un lloc molt íntim i autèntic que escenifica un llegat de Pasolini: que es torna un llegat de l’Oriol. A la nostra proposta, els diferents textos juguen amb ritmes; melodies per tal de poder expressar-los amb tota la seva plenitud i complexitat; tot generant cert distanciament al mateix temps que esquiven un perillós rol dogmàtic.
Un dels reptes i interessos del projecte és com actuar i escenificar aquestes paraules, jugant sempre: amb el tempo i el ritme, amb l’energia, per tal que no resultin excessives ni feixugues. És per això que la musicalitat i el moviment s’erigeixen com un element clau per a presentar les diferents tipologies: de material textual; que es recita, es canta i es balla amplificant-ne el seu abast, descarregant-lo de transcendència; despullant-lo de connotacions pamfletàries i oferint-ne noves lectures. La música i la presència d’en Pau de Nut fan que la proposta sigui ritual i moderna, estilitzada i estripada; reivindicativa però no demagògica, essencial i complexa.
Tot plegat és, al cap i a la fi, un exercici d’honestedat que, entre tanta paradoxa: troba la manera de comprendre i oferir un llenguatge escènic propi on conviu tota aquesta contradicció. La voluntat de No hi ha fills innocents no és ni justificar, ni presentar, ni castigar ni santificar. No resoldrem cap dubte al voltant de Pasolini sinó que en celebrarem la seva contradicció i la seva incomoditat: tot,convidant el públic a aquesta festa tan terriblement bella, tristament divertida i transcendentalment mundana.
Mia Parcerisa
Sobre Pier Paolo Pasolini (Bolonya, 5 de març del 1922 – Òstia, 2 de novembre del 1975)
L’any 2022 es van celebrar els 100 anys del naixement de Pier Paolo Pasolini, una de les personalitats més influents; i més trencadores en l’àmbit cultural italià, europeu i fins i tot mundial. Poeta, assagista, dramaturg i director de cinema, essencialment home polític, la seva obra ataca igualment: el marxisme oficial i el catolicisme (les,dues esglésies, segons ell) i alerta del perill permanent del feixisme.
Pasolini va néixer a Bolonya l’any 1922. Després d’estudiar lletres es va traslladar a Roma i va començar a publicar una llarga llista de novel·les (Una vida violenta, Els nois del rierol), poemaris (Les cendres de Gramsci, La millor joventut); i assajos que el
van situar en primera línia de la literatura italiana de postguerra. En els anys seixanta Pasolini iniciaria una reeixida i controvertida carrera de director cinematogràfic amb pel·lícules com L’evangeli segons Mateo, Mamma Roma, Accatone o Teorema.
Les seves obres reflectien les contradiccions sorgides a la calor de les complexes transformacions sofertes pel seu país; després de la Segona Guerra Mundial: el pas del feixisme a la democràcia o la posterior transició d’una societat “primitiva”; a la instauració del consum de masses.
Pasolini va morir assassinat a Òstia, prop de Roma, l’any 1975, en circumstàncies encara no esclarides.
Autor: Pier Paolo Pasolini
Dramatúrgia i direcció: Mia Parcerisa
Traducció: Joan Casas
Intèrprets: Oriol Genís i Pau de Nut
Música: Pau de Nut
Escenografia: Castells Planas
Producció: Teorema Teatre, Festival LOLA 2023
Producció executiva: Teorema Teatre