A partir del 2 d’octubre s’instal·la a la Sala Atrium  Eat me: ANA de Mireia Izquierdo i Andrés Liévano. L’espectacle, que ja s’ha pogut veure als Països Baixos i a Portugal -on h fet Residència-, i que ha estat qualificat “d’autèntica bomba escènica”, farà temporada a Barcelona perquè ho puguem comprovar, fins al 13 d’octubre. És un monòleg que interpreta la mateixa Mireia Izquierdo i es presenta com una creació híbrida on conflueixen diferents canals dramatúrgics com ara text, moviment, vídeo i càmera en viu. Està basat en fets i històries reals, resultat d’una investigació.

Izquierdo ens parla a través de la veu d’ANA sobre el patiment que es pot arribar a experimentar a causa de la pressió constant que el concepte generalitzat de bellesa que ens és inculcat des de la infància.  “Sorgeix de la necessitat de fer d’una crítica sobretot envers el món de les arts escèniques, on ets un cos que s’exhibeix constantment. He estat buscant els arrels de la desconnexió entre una persona i la seva imatge externa, imposada de forma ‘subliminal’ pel sistema per, així, crear un personatge fictici de com hauria de ser la dona perfecta.”

La creadora valenciana ha explicat que: “He sentit  la urgència de denunciar aquesta tràgica realitat que es repeteix dia a dia, notablement d’amagat, per així treure-la a la llum i fer-ne partícip a tota la societat, posant en coneixement del públic un patiment que considero col·lectiu. Per això, vaig passar dos mesos entrevistant a diverses dones que en algun moment de la seva vida havien experimentat una sensació de rebuig al seu cos.” Al que Patrícia Mendoza, directora artística de la Sala, ha afegit: “Crec que és imprescindible tocar aquest assumpte a la cartellera teatral, perquè la pressió social és cada vegada més forta. Sobretot en una societat com la nostra, tan influenciada per la publicitat i amb tantes posturetes a les xarxes. És una qüestió de la qual no se’n parla prou!”

A les entrevistes, les conseqüències nefastes que més han detectat els creadors han estat l’anorexia i la bulímia, tot i que n’hi ha d’altres. “Només el fet de no formar part del cànon de bellesa imposat, moltes persones ja se senten incòmodes. I això passa a les dones i als homes!”  

SINOPSI
Com influeix el cànon de bellesa en la percepció del nostre cos? Qui és jo i qui és l’altra, el personatge? En quin moment ens perdem en la frivolitat i superficialitat de la imatge? Com es connecten bellesa i èxit? És l’objectivació del nostre cos el resultat de la nostra alienació? Aquestes són algunes de les qüestions que la peça pretén explorar en aquesta confusa malson anant a les arrels d’aquesta desconnexió entre el propi ésser i la imatge externa, imposada de forma subliminal pel sistema per crear un personatge fictici de com hauria de ser la dona perfecta.

Les funcions  es complementaran amb col·loquis amb el públic, als que es convidaran experts clínics o psicològics i testimonis directes com ara persones que han patit trastorns alimentaris o els seus familiars més propers.

Tot i que al principi no van pensar que seria una obra estrictament per a joves, els autors han detectat que agrada tothom, ja que “si bé els joves s’hi poden identificar més fàcilment i, a més, els interessa molt el llenguatge audiovisual, la gent més adulta agraeix que hi hagi força text i quedin les coses clares.”

FITXA ARTÍSTICA
Creació: Mireia Izquierdo i Andrés Liévano
Text i interpretació: Mireia Izquierdo
Visuals: Mark Bergwerff
Espai sonor: Sergio S. Gómez
Fotografia i disseny gràfic: Beatriz Fernández
Traducció: Anas Sareen
Tècnica: Cintia de Luis

Recordeu: fins al 13 d’octubre.