La Sala Atrium ens ha enviat un comunicat in ens fa saber que són a punt d’ibrir temporada i també ens fa un resum del que hi podrem veure aquest any. Us el reproduïm:
COMUNICAT SALA ATRIUM
Després de molts mesos d’inactivitat Sala Atrium obrirà Dimecres 16 de setembre al 50% d’ocupació. Pròximament farem pública la temporada 2020-21 però ja podem avançar alguns noms i títols.
Després de molts mesos d’inactivitat Sala Atrium obrirà Dimecres 16 de setembre al 50% d’ocupació. Pròximament farem pública la temporada 2020-21 però ja podem avançar alguns noms i títols.
L’encarregada de donar el tret de sortida és P.A.U. Paisatges Als Ulls. Teatre documental on els protagonistes no són actors ni actrius sinó tres persones migrades que han creuat el Mediterrani en pastera i ens parlen en primera persona. Creiem que no podíem deixar escapar l’oportunitat de reprogramar aquest espectacle que ens va corprendre la temporada passada al Teatre Eòlia i segueix sent malauradament sempre de terrible actualitat.
Repesquem obres de la temporada passada que no es van poder arribar a veure com: De dol de Queralt Riera que estarà en cartell el proper mes d’octubre i La volta al Món en 80 ties que tornarà al Nadal després d’haver-se estrenat i cancel·lat el passat mes de març.
Al novembre estrenarem una coproducció pròpia juntament amb Temporada Alta, M’hauríeu de pagar de Jordi Prat i Coll, tres monòlegs sobre la soledat amb Àurea Márquez, Albert Pérez i Francesc Cuéllar / Carles Roig
A partir del gener començarà la celebració dels nostres 10 anys de Sala Atrium, hem arribat a la dècada i volem celebrar-ho amb alguns dels espectacles del nostre repertori, aquesta temporada serà JÚLIA dirigida i adaptada per Raimon Molins qui tornarà i a més renovada i actualitzada. I si finalment els deixen venir des de Mèxic, al març podrem tronar a gaudir de Vaca 35 i el seu exitós Lo único que necesita una gran actriz es una gran obra i las ganas de triunfar dins de la programació excepcional De GREC a GREC.
A la primavera tindrem un cicle sobre la figura de Víctor Català on estrenarem Solitud a Stromboli: Somnis, Signes i Símbols un monòleg dirigit per Imma Colomer i interpretat per Fina Rius; i com no podia ser d’una altra manera tornarem a gaudir de la fantàstica adaptació de la Infanticida que n’han fet Marc Rosich i Clara peya, sens dubte un dels grans èxits que vam tenir la temporada passada.
Aquesta temporada a més tindrem doble ració del Cicle de creació escènica DespertaLab que organitzem conjuntament amb la Nau Ivanow, a causa de la cancel·lació de l’edició d’enguany, el 2021 veurem les propostes d’ambdues edicions.
SOBRE P.A.U.
P.A.U. Paisatges Als Ulls porta a l’escenari la història de tres testimonis reals, tres persones migrades del Senegal: la Yacine, en Soly i en Dabo o en Lamine-que aniran alternant funcions-. L’espectacle ens mostra aquesta realitat tantes vegades disfressada pels mecanismes del poder: A través dels seus viatges explicats en primera persona coneixerem la realitat de milers d’immigrants que com elles han creuat el Mediterrani en pastera a la recerca d’un futur somiat ple d’oportunitats, aquesta vegada però en coneixem els noms propis i les podem sentir explicar-ho.
Des de l’escenari ens donaran respostes a algunes de les preguntes que des dels nostres llocs de privilegi ens fem: Per què ho van fer? Què significa abandonar la teva terra per buscar una vida millor? A quin preu? És Europa realment la terra promesa? Qui eren abans de partir? Qui són ara? I qui volen arribar a ser?
Carolina LLacherés la responsable de portar a l’escenari aquestes històries i donar-los l’altaveu per fer-nos refelxionar en aquesta necessària peça de teatre documental. Ella en firma la direcció i dramatúrgia juntament amb Martí Costa. En les seves pròpies paraules explica:
‘Davant un món hipòcrita que es fa el sord i el cec davant el sistema atroç que ens devora, proposem el teatre com a espai trinxera on reflexionar i resistir de manera col·lectiva. El teatre com a lloc de trobada entre els uns i els altres que permeti acostar-nos, lluny de prejudicis. Posar en escena històries de vida reals i explicar-les sense tabús és una escletxa de llum on, potser, trobar alguna resposta. Els protagonistes de la peça ens parlen de la seva història i, a través d’ella, parlen de nosaltres. Dels blancs i els seus privilegis i d’una Europa sense ànima.‘
|
||