La Sala Flayhard ens anuncia l’imminent estrena de Lo nuestro, una comedia per a tota la família que signa Edu Manzanares. Amb direcció de Mercè Vila-Godoy i interpretada per Eli Iranzo, Paul Berrondo, Pau Poch i Eu Manzanares. L’espectacle, seleccionat en la convocatòria de textos 2019/20, es podrà veure a partir del 2 de desembre, de moment sense data de sortida.
L’argument ens situa a una Nit de Cap d’Any, una nit per estar en família i celebrar en harmonia l’arribada d’un nou any. Una nit per fer balanç de l’any que acaba i demanar nous desitjos per al que comença. Però tots podem somiar en gran? O hi ha qui només pot tenir somnis que càpiguen dins una nou?
Els Guerrero Fernández, una família d’un barri obrer, ja tenen la taula parada, el raïm a punt i la tele posada per veure les campanades. A ritme d’Ana Belén i Victor Manuel, tot està a punt per donar la benvinguda a un nou any, on esperen que canviï la seva sort.
NOTA DE L’AUTOR
“Els Guerrero Fernández no som pobres. Humils. Però pobres, no.”
Sóc d’un barri obrer. De família obrera i humil. I no m’he empassat mai el conte de la “classe mitjana”, que fa de pastanaga penjada davant de l’ase perquè continuï caminant. Per a mi és un privilegi poder-me dedicar al teatre. Tinc molta sort.
Les persones de baix estrat socioeconòmic necessitem una enorme dosi extra de sort. Una enorme dosi extra d’esforç, de constància, de paciència, d’entusiasme… Perquè, si no, el risc d’acabar tirant la tovallola és elevadíssim. Per això, sovint, ens acabem conformant. Ens acabem rendint.
Ara bé si una cosa tenia clar a l’hora d’escriure Lo nuestro és que no volia victimismes. Volia fer una comèdia digna, on la denúncia social hi bategués subtilment. I penso que la millor manera de connectar amb la gent és a través de l’humor.
Només espero que, al final de cada funció, cadascú s’emporti un record entranyable de Lo nuestro i s’hagi sentit, en algun moment, una mica part dels Guerrero Fernández.
Eu Manzanares