La Sala Trono Armanyà de Tarragona ens comunica que acomiada el mes de gener amb Els dies mentits, “una meravella” escrita i dirigida per Marta Aran, que interpreta Lara Salvador. Es podrà veure divendres 24 i dissabte 25 a les 20:30 i diumenge 26 a les 18:30 h.
A partir de dones reals i anònimes i la seva experiència, Marta Aran ha escrit Els dies mentits, un monòleg que parla de l’absència d’orgasmes en les relacions sexuals i del tabú que això suposa en una societat on cal tenir una sexualitat plena per sentir-se integrat.
Els dies mentits és un monòleg sobre l’anorgàsmia, escrit a partir de les mentides de dones reals que cerquen la seva veritat. A l’espectacle coneixerem una dona que ha viscut amb la seva mentida durant 15 anys. Una dona que ha intentat ordenar-la meticulosament, dia rere dia, en un calendari. Una dona que ha intentat que aquesta mentida mai surti al seu món real. És una dona que no té orgasmes, una dona alliberada que sap ben poc de la seva sexualitat i del seu plaer, però que mostra a la societat tot el contrari. I una dona que se sincerarà per primera vegada davant de tothom.
Els dies mentits avança com un calendari de totes aquelles mentides que hi ha en el món del sexe, les que ens diem a nosaltres mateixos, les que ens diuen els altres i les que acabem dient per sentir-nos integrats dins d’una societat sexualitzada. Unes mentides que fan la nostra vida més bonica i plaent però que, alhora, poden ser còmiques, absurdes i esquinçadores.
FRAGMENT D’ELS DIES MENTITS
M’hauria agradat dir-li què sento: Doncs no, jo tampoc no puc. En realitat no he pogut mai. Fa 15 anys que tinc sexe i no sé com és un trist orgasme. Només ho puc intuir. Imaginar. T’entenc perquè estic passant pel mateix.
M’hauria agradat dir-te que em podria arribar a enamorar de tu, que segurament podríem ser molt feliços tots dos junts. Que et podria ajudar sense demanar res a canvi. Que podríem intentar ser una bona parella.
Però també sé que possiblement mai m’acabarà satisfent el nostre sexe. Al principi t’ensenyaré totes les meves armes. Potser fins i tot et podria agradar i acabaries abans de les tres hores. Però quan vagi passant el temps, m’acabarà fent mandra de tant esforç que hi poso.
PARAULES DE L’AUTORA
Una vegada vaig llegir en un article la següent estadística: segons un estudi entre un 30 % i un 40% de les dones havien sofert algun tipus d’anorgàsmia i un 69% admetien haver fingit en les seves relacions sexuals.
Sempre havia sentit a parlar d’això, però en veure que era un percentatge tan elevat, em vaig preguntar si era realment així. En realitat, si preguntem a moltes dones – entre elles jo – segurament podrien admetre que han fingit en alguna relació sexual al llarg de la seva vida. Però, per què? Per què es fa servir aquest recurs com una cosa habitual? És la societat? Ens reprimim o en realitat és més difícil per les dones? Ho fem per l’educació que ens han donat?
Això em va fer investigar, a través d’una sexòloga, diferents casos d’anorgàsmia. Vaig poder trobar diferents perfils que admetien que tenien dificultats a l’hora d’arribar al clímax: dones que reprimien la seva sexualitat per vergonya, dones que no els interessava el sexe directament, dones grans, dones joves, dones que tenien una sexualitat molt activa però que no aconseguien arribar mai al clímax… Hi havia tants casos com dones al món. També vaig trobar casos d’homes amb anorgàsmia… Més dels que em pensava.
Vaig poder entrevistar a cinc dones que en algun moment de la seva vida havien passat per l’experiència de no poder tenir orgasmes. El que més em va sorprendre, però, d’aquestes converses, va ser que una de les coses que més les angoixava era la vergonya d’explicar-ho, i que de cara a la galeria o ho vivien en silenci sense mencionar mai el tema o mentien mostrant una realitat completament diferent del que estaven vivint. Per a elles, la seva situació era un tabú, un fracàs. Vivien, de portes enfora, una vida on no existia al seu “problema”.
Això em va donar eines per poder parlar d’aquest tema: sense entrar en els detalls més delicats o íntims, sinó a través dels seus pensaments, records, experiències, converses i totes aquelles coses que elles creien que els havia portat a la seva anorgàsmia. Totes les mentides que els havien dit de petites – o de no tan petites-, tot allò que havien cregut de l’amor i del sexe, el que elles havien dit a altres persones, ja fossin amigues, amants o familiars… I així vaig començar a escriure tots aquells dies, aquells records, aquells comentaris que feien i desfeien, la seva mentida.
I així es va crear aquest monòleg, a partir de tots els seus dies mentits mentre cercaven la seva veritat.
Marta Aran
Trobareu les entrades aquí