Un bosc vell, d’aires eternals i cavernós, sota un cel estrellat. Els cossos i els caps lleugerament decantats, les cares d’una lividesa immutable; els llavis entreoberts, els ulls inexpressius… Sumits a un dolor immemorial. Cecs i cegues semblen haver perdut el costum de fer cap moviment inútil, incapaços de prendre cap decisió: habiten una illa cada cop més assetjada per la mar. La por condiciona constantment la mirada sobre el món i els resigna a no moure’s. Mentre esperen que arribi la salvació, l’obscur de l’ésser humà es fa palès sense ulls que el puguin delatar. Què és capaç de mostrar-se quan ningú no mira? L’individualisme i la manca d’empatia els fan còmplices d’allò que passa al seu voltant.

Els cecs
Cia. Urmah
Sala Trono – Teatre Magatzem
12 i 13 d’octubre

A CRÍTICA DIU…
“I és aquí on la proposta de Martínez em sembla magnífica, en crear un desdoblament al·legòric i alhora intrigant i misteriós entre els personatges, representats per uns titelles de patètics rostres cecs, sense cames; ja que no es valen per si mateixos, i els seus manipuladors, que apareixen com unes figures negres terrorífiques; mig esperits mig goril·les, que envolten als cecs com enigmàtiques forces ocultes que els mouen i donen vida”.

Toni Rumbau , Putxinel·li

És un espectacle de titelles per a adults que pretén traslladar a l’espectador la sensació de com és viure i relacionar-se sense veure-hi.