Després de l’èxit de la passada temporada, la Sala Versus Glòries reprograma El Mercader de Venècia. L’inici del capitalisme sota la direcció de Konrad Zschiedrich i Mingo Ràfols, traducció de Miquel Desclot i amb la interpretació de Mercè Managuerra, Sílvia Forns, Damià Plensa i Àlvar Triay. Un clàssic de Shakespeare que va sorprendre per la posada en escena despullada d’ornaments escenogràfics on la paraula, la interpretació i la llum són els elements expressius de l’acció dramàtica.

Un dels èxits de l’obra és la magnífica interpretació de l’actriu Mercè Managuerra, motiu pel qual ha guanyat la 45a edició del Premi de Teatre Memorial Margarida Xirgu, el guardó de teatre més antic de l’Estat espanyol i que es concedeix a una actriu com a reconeixement per la seva interpretació, en aquest cas per la seva creació del personatge de Shylock. El jurat va valorar la seva interpretació “sense grans artificis” i també va voler reconèixer la tasca de Managuerra com a productora i incansable impulsora de projectes com la fundació del Teatre Akadèmia, del qual també en va ser directora, o del nou espai Dau al Sec.

El Mercader de Venècia és el primer dels projectes d’aquesta companyia, que continua treballant per tirar endavant noves produccions pròpies que es podran conèixer al llarg d’aquesta temporada.

EL NUCLI DE L’OBRA: L’INICI DEL CAPITALISME
La rica ciutat estat de Venècia, centre d’una prosperitat sense precedents a partir del segle XIV, brinda a Shakespeare un marc excel·lent on situar l’engranatge dels temes que vol aplegar. El Mercader activa una profunda complexitat de punts de vista que s’emmirallen i s’interrelacionen a partir d’un mateix nucli: la turbulenta expansió del poder econòmic i el seu impacte en les relacions humanes. La usura, la riquesa, l’odi recíproc de cultures que conviuen, la vulnerabilitat de l’estranger i la utilització perversa de la justícia conformen una mirada sobre la gènesi del sistema capitalista i el naixement de la banca, en el sentit modern del terme. Shakespeare salta de la comèdia a la tragèdia de manera vertiginosa, amb una ironia gens evident i altament eficaç per retratar la totalitat del sistema social.

Konrad Zschiedrich, especialment interessat en els conflictes d’aquesta naturalesa, ha treballat per construir una versió essencial que es concentra en els moviments del capital i el sentit dels diners i la llei.

El vaticini de futur que Shakespeare augura en El Mercader és el d’un camí cap a la l’individualisme i la soledat. Només Pòrcia amb el seu concepte de clemència perfila una visió humanista que podria fonamentar una realitat més altruista.

SINOPSI
Bassanio demana tres mil ducats al seu amic Antonio, ric Mercader de la ciutat de Venècia. Necessita diners per provar d’obtenir la mà de Pòrcia, una hereva molt rica, que el podria ajudar a retornar els seus deutes si sortís vencedor de les proves que haurà de superar. Antonio, sempre exitós en els negocis, té tots els seus béns en mar i decideix buscar qui pot prestar-li aquests diners. La indagació el porta fins a Shylock, un usurer jueu que s’enriqueix amb els interessos dels diners que presta. En aquesta ocasió, però, el jueu proposa un pacte diferent: si en el termini de tres mesos Antonio no salda el deute, Shylock tindrà dret a una lliura de la seva carn. El Mercader, convençut que podrà pagar, signa l’aval. Tot acaba als tribunals.

TRIBUT A KONRAD ZSCHIEDRICH
La companyia Dau al Sec vol dedicar aquesta segona temporada a Konrad Zschiedrich, encarregat de la direcció i adaptació del text d’El Mercader de Venècia i que malauradament va morir aquest agost passat. La mateixa Managuerra comenta: “Gràcies a ell i a la seva empenta podem tenir aquesta magnífica versió entre mans i hem pogut tirar endavant aquest projecte.”

LA CRÍTICA HA DIT

[…] Un espai buit, una il·luminació precisa, una bona direcció, uns intèrprets immillorables. […] Aquí hi tenim un teatre d’alçada.
Enric Cervera – REFLEXIONS D’UN ACTOR

[…] versió inoblidable […]. Només quatre actors milionaris en tècniques i recursos artístics […] poden colpir i fer trepidar les emocions dels espectadors amb el seu gegantí treball i la seva infinita qualitat.
Ramon Ivars

[…] El muntatge de Konrad Zschiedrich i Mingo Ràfols té un bon ritme […] que no trenca el tempo de l’obra. Un escenari negre i un bon joc de llums. […] Un muntatge ple de sobrietat que […] ens fa estar pendents de cada paraula.
Nicolas Larruy – ESPECTÁCULOS BCN

[…] Dau al Sec […] rebel·la la capacitat de dissecció de la condició humana que va més enllà de tòpics, aparences i èpoques. […] magnífic de treball actoral […]. Mereix una menció especial el monòleg de Managuerra, que encarna un Shylock que supura humanitat.
Lídia Coll – EL NÚVOL

[…]  Mercè Managuerra ens ha regalat una interpretació magnífica i un esplèndid monòleg final. […] Una obra […] on podem establir molts paral·lelismes amb l’actualitat.
Miquel Gascón – TEATRE BARCELONA

Author