La Sireneta compleix 15 anys i per primer cop sortirà a cantar a la llum de la lluna. És un dia molt especial pels habitants del fons del mar i li preparen una gran festa. Però una noticia preocupant arriba des del Pacífic. Les deixalles llençades al mar des de la terra han format una gran massa de residus tòxics; una immensa illa formada amb tones i tones deplàstic i desferres de tota mena. L’illa de plàstic, com l’anomenen els humans, està creixent desmesuradament i de no aturar-se podria ser el pitjor desastre que hagin patit mai els oceans.
UNA SIRENETA CONSCIENCIADA
En saber que el seu estimat mar està en perill, la jove sirena vol ajudar-lo anant a lluitar contra l’illa de plàstic, però li recorden que té prohibit allunyar-se de Palau. Si les persones descobrissin que les sirenes existeixen de veritat, la seva espècie estaria en perill. Buscant com poder sortir a l’exterior sense ser descoberta, La sireneta troba una antiga llegenda on diu què si un príncep li fa un petó a una sirena, aquesta es converteix en una noia. A partir d’aquest moment, la sireneta buscarà un príncep que la transformi en una jove donzella i així poder salvar el mar. Però descobrirà que no tothom, tant peixos com humans, estan gaire disposats a ajudar-la… Ho aconseguirà?
Aquest és l’argument de La Sireneta i l’illa de plàstic, la creació de la companyia Dreams Teatre sobre el famós conte de Hans Christian Andersen, un dels més reconeguts de l’escriptor ( i dels que més costa veure sobre els escenaris!) que obre les portes del Jove Teatre Regina a tota la família aquest 2020. S’estrena l’11 de gener i es podrà veure fins al 2 de febrer, els dissabtes, diumenges i festius a les 17.30 h.
VALORS PEDAGÒGICS
Conscienciar als petits que els oceans s’estan convertint en un abocador de porqueria. L’illa de plàstic, existeix, és real; una massa de tones i tones de deixalles, sobre tot plàstic, que cada cop és més gran. Podem posar el nostre granet de sorra no llençant residus al mar i no embrutant les platges. Hem de de ser responsables i cuidar el medi ambient. Acceptar les singularitats que tenim cadascun. Estar orgullosos de ser com som i respectar i cuidar totes les espècies. Les sirenes són una llegenda i mai ningú n’ha vist cap.
Però què passaria si fossin reals? Potser es convertirien en un tresor molt valuós i la seva espècie estaria en perill; hi ha espècies que han desaparegut i d’altres que estan en perill d’extinció si no hi posem remei.
Més info i entrades, aquí