A partir d’aquest dijous 31 d’octubre i només durant dues setmanes, torna Tirant lo Blanc al Teatre Romea. Una obra de Màrius Serra (a partir del clàssic de Joanot Martorell) i dirigida per Joan Arqué. L’espectacle està protagonitzat per Rubén de Eguía, Laura Aubert, Judit Neddermann, Moha Amazian; Neus Ballbé, Clara Mingueza, Ireneu Tranis i Agnès Jabbour. És una producció de Teatre Romea i Grec 2024 Festival de Barcelona.
“Aquest text ens remet a un problema de màxima vigència: la por de l’altre.
Perquè l’enemic sempre és l’altre.”
Joan Arqué, director
Estrenada durant el passat Grec Festival de Barcelona 2024, l’obra és una versió moderna i actual del clàssic de: Joanot Martorell, que connecta amb conflictes actuals com l’imperialisme de les potències occidentals i la crisi migratòria del Mediterrani. Tal i com va explicar Màrius Serra, encarregat d’adaptar el material original, de més de mil pàgines: a un text d’una quarentena de pàgines: “La proposta ve de posar el focus en la Mediterrània i en la part que hi ha darrera. Comença amb la traïció de la Viuda reposada per fer creure a Tirant que Carmesina l’enganya. Això genera molta ràbia, l’embarcament de Tirant i el posterior naufragi que desemboca en els episodis nord-africans. Un naufragi a la Mediterrània, vist amb ulls de segle XXI, adquireix unes capes molt diferents i ens remet a: allò que vivim en l’actualitat, cristiandat contra l’amenaça exterior i, sobretot, la por de l’altre.”
Durant la seva exhibició al Grec Festival de Barcelona: la crítica teatral va posar en valor la feina d‘Arqué com a director; i en va destacar l’esteticitat de la proposta, amb una posada en escena basada en la plasticitat i la poètica.
En efecte, Arqué aposta per un muntatge ple de poètica i simbolisme on tant la il·luminació com l’espai sonor, es constitueixen com a elements fonamentals de la narració. Aquesta identitat visual permet la modernització del material clàssic, transformant la titànica tasca dramatúrgica del text de Màrius Serra; en una encarnació dramàtica punyent i magnètica que apunta una temàtica més àmplia i actual.
Tot plegat, per infantar una relectura de Tirant que serveix per interpel·lar al públic i posar de relleu la deriva imperialista del món occidental.
Tal com va explicar Arqué “És una obra que entra pels sentits que es gaudeix tant escoltant-la com veient-la.”
La música és, també, un dels grans protagonistes de l’espectacle, amb melodies composades i interpretades en directe per: Judit Neddermann, que aporten una dimensió sonora que enriqueix l’experiència teatral. L’actriu i cantant va explicar així la seva proposta: “Em vaig inspirar en melodies populars catalanes amb influències aràbigues per aconseguir aquest aroma mediterrani. És un projecte enorme que no sempre requereix una gran orquestració, sinó pensar-ho gran encara que hi hagi pocs elements. Ha estat un procés molt emocionant i enriquidor.”
La crítica ha dit…
“Un espectacle preciosista i estètic amb una companyia que excel·leix en la vocalització”
Andreu Sotorra, Recomana
Tirant lo Blanc segueix més vigent que mai”
Marcos Muñoz, En Platea
Sergi Doria, ABC