Abans de la roda de premsa, ens han ofert un tast molt curtet (o se’ns ha fet curt!) dels que deixen petjada. Ha servit per presentar-nos una família força singular, formada per una mare ludòpata, un pare transsexual, un fill que s’ha passat 18 anys en un Centre d’acollida, el seu amic, un fumeta  criador de marihuana i molt polititzat, i una veïna a la que li proposen un marron per ser grassoneta. Històries humanes, properes i més actuals de les que ens pensem: “És la història de cinc supervivents, de cinc persones que lluiten. Parteix de l’actuació dels EUA envers la frontera amb Mèxic, i de dos joves que sobreviuen portant droga al país prohibit. Una família que malgrat tot, intenta sobreviure en un món que els ho posa molt difícil“, explica Belbel.

El director ha remarcat que  Gabriele di Luca podria ser un Eduardo di Filippo del segle XXI: “És una obra escrita expressament per a una companyia, la seva pròpia, en el sentit de l’escriptura i del treball.” Com que en Joan Negrié els coneix, els ha convidat i vindran tots 15 a l’estrena: “És una creació col·lectiva o sigui que, d’alguna manera, són tots coautors de l’espectacle.  Fa 4 anys que el roden per tot Itàlia.”

Recordem que Joan Negrié, a més d’actor, és el director artístic de la Sala Trono de Tarragona, un espai amb una filosofia molt semblant a la de La Villarroel, en el sentit que connecta amb coses que passen al s. XXI, arriscades i punyents. “He d’agrair a la Tania el fet que ha confiat en la Trono, un espai on pretenem pujar a l’escenari les coses que ens preocupen en clau de dramatúrgia contemporània.” Explica que “em vaig enamorar de l’espectacle quan el vaig veure a Itàlia, perquè és universal i parla de coses que tots hem viscut, que ens toquen. El que més em va fascinar és que presenta de 5 losers que tiren endavant malgrat tot,  i demanant a crits que  els estimin. Però hem tardat 4 anys en portar-lo, som lents, no tenim recursos i, a la vegada, volíem trobar l’equip ideal.” Finalment tot ha anat molt bé perquè, a més de La Villarroel, “hem aconseguit que 5 ajuntaments de la província de Tarragona s’hi impliquin i ja hem pactat bolos. Estic emocionat per tenir tanta gent que ens dóna suport!”

PARLEN ELS ACTORS

Roda de premsa de ‘Vaselina’

Lluïsa Castell és la mare de Negrié i la dona del pare transsexual, captat per una secta, que torna a la casa: “M’agrada l’obra perquè m’agrada el risc i les temàtiques que ens toquen. A més, té un punt irreverent i és el que se’n diu políticament incorrecte. És molt engrescadora!” Puntualitza que és ludòpata però no una choni.

Per a Joan Miquel Reig, el pare, “és un text molt interessant perquè mostra les ganes de sobreviure que poden sorgir malgrat totes les adversitats. I d’estimar, encara que aquests no saben estimar. M’entusiasma el ritme, tot transcorre de manera frenètica.” Pel que fa al seu personatge: “és un repte molt gran!”

Artur Busquets és el nen, l’amic del fill: “El que em fa flipar és que no només són políticament incorrectes:  el que fan és tan fort que no et dóna temps de processar-ho! I a més, a sota hi ha una base dramàtica.”

Per a Karin Barbeta, Vaselina és el seu debut al teatre professional: “Estic emocionada! I em sento molt afortunada per interpretar aquest personatge, una persona desgraciada que de cop i volta es troba amb una gent que li fa una proposta de la que tothom fugiria. Però ella necessita tant algú que l’estimi, que accepta.”

SOBRE L’AUTOR
L’obra, de Gabriele di Luca, aquest autor a qui Belbel qualifica del Di Filippo del s. XXI, forma part de la trilogia del mateix autor formada per Animals de Bar i Cous-Cous Clan. “Aquesta última parla de l’emigració. És un drama que també fa riure molt. És més gran que Vaselina i té més personatges. Però  Vaselina ja ha anat al cinema, protagonitzada per la mateixa companyia creadora de l’espectacle, que va néixer fa 10 anys”, explica Negrié

EL PROJECTE
El projecte va néixer fa quatre anys quan, després de veure l’obra original a Itàlia, Joan Negrié va decidir crear-ne una versió en llengua catalana. Per a Negrié, Vaselina “parla de temes d’avui en dia que estan en boca de tots, com l’autoestima i la diversitat.” L’actor, que també signa la traducció del text, ha volgut destacar que és un argument tan singular que enganxa: “Si un jove dels que no van al teatre ve a veure l’obra, estic segur que quedarà fascinat i tornarà  al teatre. I potser també els no tan joves. És una obra universal que empatitza amb totes les edats. I això m’omple de satisfacció!”

Vaselina, una producció de la Sala Trono amb el suport dels Teatres de Tarragona, els Teatres de Valls, el Teatre Bartrina de Reus, el Teatre Àngel Guimerà d’El Vendrell i el Teatre Auditori Felip Pedrell de Tortosa i la col·laboració de La Villarroel. Es podrà veure fins al 20 d’octubre.

Entrades, aquí