La Zaranda, arriba al Teatre Romea amb el seu ‘Manual para armar un sueño’

06.05.2024

Author

El Teatre Romea ha acollit la presentació de Manual para armar un sueño, una obra de Eusebio Calonge; i dirigida per Paco de La Zaranda. L’espectacle està protagonitzat per Francisco Sánchez, Gaspar Campuzano i Enrique Bustos. És una producció de Teatro La Zaranda, el Teatro Español de Madrid;  el Teatre Romea de Barcelona i el Teatro de Rojas de Toledo. A la roda de premsa hi han assistit Josep Maria Pou, director artístic del Teatre Romea, i la companyia.

Josep Maria Pou ha agraït la presència dels mitjans en una ocasió que el director artístic del Teatre Romea considera: molt especial per diversos motius. En primer lloc, per la tornada de la companyia responsable del muntatge, La Zaranda; una formació habitual a l’escenari del Romea i, potser, tal i com ha afirmat el mateix Pou: la companyia que més ha representat el teatre espanyol tant a nivell nacional com a l’estranger.

“La Zaranda – ha explicat el director artístic del teatre- és gairebé una companyia estable de la casa, gairebé com un familiar;  d’aquells que venen de tant en tant de visita, que es queden un parell de dies; però que t’omplen l’esperit de coses meravelloses. A més, si hi ha un aspecte en el qual no puc competir amb aquesta companyia:  és amb la quantitat enorme de voltes i voltes que han fet arreu del món.”

L’altre aspecte extraordinari d’aquest muntatge coproduït pel Teatre Romea, és que: Manual para armar un sueño marca els 45 anys de trajectòria de la companyia. Quatre dècades mostrant un estil teatral absolutament particular, una fórmula artística que fusiona poesia visual, filosofia i humor; amb un segell d’identitat tan propi com inconfusible. En el cas de l’espectacle que ara arriba al Romea, s’hi suma, a més, un sincer i personal homenatge: al món del teatre i a l’ofici de l’actor.

“Tots els espectacles de la Zaranda – ha continuat Pou – tenen aquesta volada poètica que ens trasllada aquestes crítiques: cap a la societat i una filosofia de vida, sempre amb aquest toc d’humor tan especial; la poesia d’allò quotidià, dels objectes... “
En el cas de l’espectacle que ara arriba al Romea, s’hi suma, a més, un sincer i personal homenatge: al món del teatre i a l’ofici de l’actor.
“Aquesta és la història d’un viatge que va del camerino a l’escenari. Li passen tantes coses pel cap a un actor quan el regidor avisa que falten cinc minuts per començar. Aquests són els moments fonamentals de la vida d’un intèrpret, i aquesta és, crec, la base d’aquest espectacle.”

Paco de la Zaranda, director de l’espectacle, ha compartit la visió i valors del projecte que ha conformat el camí; i essència de la companyia:
“Per a mi, la vida és tant un miracle com un misteri. Crec que la feina que hem fet amb aquesta obra ha estat molt particular a nivell actoral; i m’ha permès aprendre moltíssim. En especial, he après el més important i és sentir, profundament, que el teatre és un miracle com la vida; que són coses que no es poden separar, perquè separa el teatre de la vida, és deixar-la nua, sense metàfores. I  la vida sense metàfores no seria recerca. L’ocell busca, l’actor busca, l’autor busca, i buscar dins d’aquesta cova que tots tenim dins és teatre. Perquè el teatre, la creació, sempre surt del més profund de l’ésser humà. I és en aquesta profunditat que es troben els dos metres que separen el camerino de l’escenari. I la distància desapareix, perquè l’espai escènic tampoc existeix realment. Només existeix el misteri, alguna cosa que ens permet connectar amb qui combrega. Per això m’agrada dir que el teatre és una trobada amb el més profund de l’ésser humà. Parlant de Manual para armar un sueño, ho teníem tot en contra per tirar endavant aquest projecte. I només ens podia salvar seguir creient en el que fem. I d’aquí neix aquest manual, que en cap cas és pedagògic, sinó un manual de vida.”

Per la seva banda, Eusebio Calonge, autor de l’obra, ha parlat dels eixos de pensament que vertebren la dramatúrgia; tant de l’espectacle, com del propi treball filosòfic de la companyia:

“La feina es planteja com un viatge fantasmagòric on el personatge va en busca de l’actor. Comença potser amb una referència clàssica al Quixot. Crec que aquesta és la vida de l’actor de la qual parlàvem abans, aquest recorregut des del camerino a l’escenari;  un viatge transcendent on l’actor busca el personatge. Crec que aquest viatge sempre té una verticalitat, busca al públic, l’actor a sí mateix i també aquest somni inabastable: que el fa anar a llocs tan llunyans i desconeguts. El viatge del teatre és sempre viatjar rere d’aquest somni inabastable, on posem la vida. La nostra feina fa referència al món clàssic del teatre, a un món portat fins als nostres temps; plantejant les incògnites que s’obren a l’humà contemporani. Aquest és el sentit del teatre clàssic per a mi. Molta gent ens ha dit que el nostre petit homenatge al joc de sortir a l’escenari pot qualificar-se de: meta teatre, però jo crec que és una metàfora de la vida, d’una recerca que nosaltres hem fet palesa. En el fons, aquí parlem de nosaltres mateixos.”

Gaspar Campuzano i Enrique Bustos, els actors que, juntament amb Francisco Sánchez (Paco de la Zaranda) completen el repartiment de l’espectacle;  han expressat què ha significat formar part del procés creatiu d’aquest projecte. En efecte, ambdós han recalcat el concepte de recerca, una recerca interpretativa per trobar el personatge; que s’ha convertit en una veritable lliçó de teatre.

Campuzano ho ha expressat en aquests termes: “És en aquesta recerca que continuo per poder construir aquest personatge. I gràcies a la guia de l’actor que tinc davant del mirall; puc arribar fins al final i seguir gaudint de la creació i del teatre.” Bustos ha afegit: “Dins d’aquesta recerca hem intentat transitar per les temptacions que pateix l’actor. Ha estat una neteja  que ha permès que el nostre cor, sovint convertit en pedra per obligació: torni a fer-se de carn.”

Aquesta filosofia, que impregna tant la seva aproximació al treball com al propi camí vital, han fet de La Zaranda: una companyia única i excepcional que s’ha guanyat el respecte i afecte tant del públic com del sector. Així, tal com ha confessat el propi Pou:
“La meva admiració cap a vosaltres creix cada dia més, sobretot pel que transcendeix de vosaltres: aquest immens amor cap al teatre, cap al teatre com a escola de vida.”

Manual para armar un sueño
es representarà a partir del
dimecres 5 de juny de 2024 al Teatre Romea

Sinopsi:

La Zaranda, Teatro Inestable de Ninguna Parte, celebra amb aquest treball 45 anys sobre els escenaris del món.

I si tornés a la vida?, es pregunta aquest personatge oblidat al fons del mirall. Davant seu, un actor ha anat envellint camerino a camerino, maquillant la seva íntima derrota, les seves gastades il·lusions, aquest desengany que enfosqueix els seus dies. Han mort tantes coses que la vida no serà prou llarga per oblidar-les. Però avui escolta aquestes veus dins del mirall i és com si l’ànima tornés al cos. En aquest present estèril en què l’home no sembla estar a l’altura dels seus somnis, amb les darreres forces: sortirà a irradiar esperança a l’escenari.

Aliat amb el seu personatge, remourà amb el seu passador a les entranyes del teatre; topant-se amb els seus vicis i virtuts, amb la seva humanitat sempre. Baixaran fins als inferns, creuaran dèdals on els buròcrates emmagatzemen el seu tedi; sortejaran els esvorancs que cobreixen les catifes vermelles de la fama, il·luminaran les fosques galeries on la vulgaritat empantanega tot, intentant alliberar a Segismundo d’una realitat alienant i prosaica; escaparan i les seves bromes, fent de Clavileño un Pegàs. De nou, desafiant la mort i l’oblit, buscaran l’alegria del retrobament amb el teatre.

Manual para armar un sueño és una decidida oda a l’esperança; que vol posar llum a les tenebres d’un món hostil a tot el que escapi al seu comerç. Un viatge infinit a la història i que, no obstant, transcorre al curt espai que va d’un camerino a l’escenari. Un somni tan prim com el fil d’un estel que resisteix tota mena de tempestes.

Author